L’economia social viu un dels seus millors moments a Catalunya i específicament a Barcelona. El sector gaudeix una veritable primavera cooperativista. Mai fins ara les administracions de Catalunya i de Barcelona han apostat tan fort per l’economia de rostre humà. En aquesta actuació hi pot haver, afirmen les fonts consultades, des d’una coincidència ideològica fins a la constatació de la solidesa del model en comparació amb el d’empresa estrictament capitalista.
La Generalitat, concretament el departament de Treball, Benestar i Famílies, ha multiplicat en dos anys per més de 6 el pressupost destinat a l’economia social. Si el 2015 aportava 2,4 milions, el pressupost del 2017 contempla una partida global de 16,4 milions.
Per la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona, que abans del darrer mandat no destinava específicament res a l’economia social, ara dedica 4 milions anuals més 8 milions destinats a inversions, segons fonts del comissionat d’Economia Social i Solidària.
La pregunta que algú es pot fer és: que té l’economia social per a rebre l’atenció de les administracions? Una de les respostes és obvia. Durant la crisi s’ha demostrat que les empreses d’economia social, especialment les cooperatives, han resistit millor que la resta. I després de la crisi la recuperació en aquest àmbit ha estat més rotunda que la de les empreses capitalistes.
Perfecto Alonso és un cooperativista històric i com a tal president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya. Coincideix en l’apreciació que mai fins ara s’havia donat amb tanta força una aposta econòmica i de suport de les institucions catalana i de Barcelona per l’economia social: «Jo crec que una de les raons pot ser que el model coincideix amb la ideologia dels grups que governen les dues administracions», constata.
Una de les figures noves, sorgida de l’aposta pública per l’economia social, són els ateneus cooperatius. Es defineixen com a «l’espai de trobada, coordinació, aprenentatge i discussió, cooperació i transformació social amb uns principis comuns: justícia social, democràcia directa, deliberativa i participativa». Quan el programa s’hagi completat, n’hi haurà deu a tot el territori català. Per posar una xifra, aquest any el departament de Treball destina 12,7 milions a impulsar els ateneus. I la inversió no es fa immobilitzat sinó que es destina sobretot a impulsar el cooperativisme al territori.
Ateneus cooperatius
En relació amb els ateneus, Alonso creu que l’objectiu és arrelar i desenvolupar el cooperativisme més enllà de la conurbació de Barcelona. També coincideix en la consideració que diversos sectors han vist el comportament positiu de l’economia social durant la crisi. Un tercer element que explicaria l’aposta per l’economia social és que sectors joves i dinàmics han redescobert l’economia solidària com una alternativa vàlida al capitalisme més descarnat. «Penso que els joves han passat de veure el cooperativisme com un moviment antic, de gent de poble, a una cosa perfectament alineada amb les tendències més modernes del segle XXI», afirma Alonso. I la prova d’això és que les noves cooperatives acullen molts universitaris que a l’hora de plantejar-se el model d’empresa a partir del qual volen desenvolupar el seu futur, opten per aquest, «perquè s’hi veuen reflectits».
Josep Vidal, director general de Cooperatives de la Generalitat, admetia que potser l’impuls a l’economia social té a veure amb la visió ideològica que el seu partit, ERC, ha tingut sempre: «per a nosaltres parlar d’ateneus i cooperatives forma part de l’ADN fundacional», ha afirmat.
Ivan Miró és un cooperativista de llarga trajectòria. Fundador de la cooperativa la ciutat invisible, la seva mà es pot veure darrere de moltes iniciatives en aquest camp. «Crec que el més destacat de les aportacions públiques al moviment cooperativista són els ateneus cooperatius», afirma. Però en la seva intervenció hi ha un matís, «aquesta és una llarga reivindicació del moviment, ara escoltada. Durant anys hem anat estructurant la intercooperació, entre col·lectius d’economia social i entitats dels barris i ciutats. Ara això ha quallat», assegura.
Miró recorda que el projecte Coòpolis, l’ateneu cooperatiu de Barcelona, que ara compta amb ajuda de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat, va començar amb les campanyes de base per a vincular les diverses cooperatives i entitats del barri de Sants. No s’oblida que abans d’arribar l’equip de Colau a la Casa de la Vila, «les ajudes a la promoció del cooperativisme a Barcelona havien estat nul·les».
Ivan Miró assegura que abans de rebre suport de les administracions, s’havien endegat iniciatives des del cooperativisme de base: «a inicis del 2015 des de la Xarxa de l’Economia Social (XES) vam elaborar els 14 punts per desenvolupar aquest tipus d’economia i moltes d’aquestes propostes formen part ara dels programes de govern de l’ajuntament i del Departament de Treball», assenyala. El cooperativista afegeix que algunes d’aquelles propostes «han servit per marcar el nou paradigma que pretenem, que és fer una economia publico-cooperativa i comunitària, mentre que en anteriors mandats es plantejava només una economia publico-privada».
Coincideix Miró a situar l’impuls a l’economia solidària que es dóna a Catalunya amb la transversalitat dels suports que rep. «Hi ha una xarxa de municipis que impulsen l’economia social, formada per 48 ajuntaments amb tots els colors dels sectors progressistes». En aquest suport hi ha jugat un paper clau la resistència del cooperativisme a la crisi i l’arrelament de les empreses de l’economia social al territori: «les cooperatives no deslocalitzen», conclou.
Recuperació de l’ocupació
L’abril del 2016, esgrimint dades del 2015 se certificava que l’ocupació a les cooperatives havia recuperat el nivell que tenia abans de la crisi. En aquella data hi havia a Catalunya 44.000 persones treballant en cooperatives, i el creixement es mantenia des de feia tres anys. Per contra, l’economia convencional no recuperarà la situació que tenia abans de la crisi fins al 2022.
Però hi ha un altre element a destacar en temps de precarietat. Els llocs de treball que es creen en el món de l’economia social no només són més resistents sinó que tenen més estabilitat i menor temporalitat.
Treball ha detallat els destins de les subvencions i la seva evolució. El 2015 la partida més important era la corresponent a incorporació de socis. Amb 1,2 milions s’enduia la meitat del pressupost. La resta es repartia en la dotació al fons Capitalcoop: un projecte destinat a ajudar a la capitalització de les cooperatives i en el suport a les entitats representatives.
Per al 2017 la part més important, amb 12,5 milions, és la que finança la creació dels ateneus cooperatius i actuacions singulars. Segueixen l’ajut a la incorporació de socis, amb 1,5 milions i el suport a les entitats representatives com les federacions de cooperatives, amb 1,4 milions. Un element diferencial és que ara es destinen també 748.000 euros a Aracoop, un programa creat per Treball, les cooperatives i les entitats del tercer sector, que té com a objectiu donar suport a «empreses democràtiques que generen feina estable i de qualitat».
