La ciutat de Barcelona no té cap carrer dedicat expressament a un o una cooperativista. Una població amb una gran tradició d’empreses comunitàries, amb cooperatives centenàries i amb barris fortament vinculats amb aquest moviment no ha reconegut mai en el seu nomenclàtor cap cooperativista.
La Fundació Roca i Galés, dedicada a la promoció del cooperativisme que enguany celebra el seu 40 aniversari, ha iniciat una campanya per demanar a l’Ajuntament de Barcelona que quan s’hagin de posar nous noms a carrers es pensi en personalitats del món de les cooperatives, segons explica Agnès Giner, de la revista Cooperació catalana, que edita l’entitat.
“Quan vam anar a l’Ajuntament a plantejar la nostra petició ens van dir que era difícil perquè fa temps que no s’obren nous carrers i a més. A més, la tramitació és un xic complexa perquè hi ha moltes sol·licituds d’àmbits diferents que voldrien que les noves vies públiques portessin els noms que reclamen”, afirma Giner.
Per donar força a la reivindicació, la fundació ha iniciat la campanya en què tant persones individuals com col·lectius poden adherir-se. Junt amb la petició, la fundació ha pensat en tres casos els noms dels quals voldrien veure en carrers o places de Barcelona. Es tracta de Micaela Chalmeta, Josep Roca i Galés i Albert Pérez Baró.
Micaela Chalmeta
En el cas de Micaela suma a més el fet de ser dona, i aquesta circumstància, segons van manifestar des de l’ajuntament a la fundació, és un punt positiu alhora de l’adjudicació de noms de nous carrers. Chalmeta pertanyia a la Cooperativa Modelo Siglo XX (1901). El 1932 es crea l’Agrupación Femenina de Propaganda Cooperativista, i a proposta de Chalmeta el comitè inicial es converteix en junta. Micaela, tot i ser una dona d’edat avançada, serà vocal de la junta i donarà suport actiu assistint a actes públics i mítings en favor del cooperativisme, ja que tenia el ple convenciment en el cooperativisme com a instrument per millorar les condicions de vida de les classes populars, segons indica la Viquipèdia. Políticament Micaela Chalmeta participa en la direcció de La Internacional, un setmanari socialista editat a Catalunya els anys 1908 i 1909. També va ser redactora de la Guerra Social, òrgan de la Federació Socialista Catalana (FSC), que es publicà els anys 1891-1893 i 1901-1903. Amb el pseudònim d’Amparo Martí va col·laborar en altres publicacions socialistes com ara La Justicia Social.
Josep Roca i Galés
Josep Roca i Galés va ser un teixidor, cooperativista, dirigent obrer, que va viure a Barcelona entre 1818 i 1861, des de 1866 encapçalà a Barcelona un obrerisme societari i cooperativista. Fou treballador de la fàbrica de filats Vilaregut, a Gràcia.
Albert Pérez Baró
Albert Pérez Baró té també un perfil que combina la seva dedicació al món cooperativista amb la seva activitat obrera i sindical. En aquest cas va militar a la CNT i va col·laborar als diaris als diaris Solidaridad Obrera i El Diluvio. El 1920 va ser un dels fundadors del Partit Comunista Espanyol, però el 1926 va tornar a la CNT. Durant la guerra civil va ser cap de negociat de la conselleria d’Economia de la Generalitat,. La seva experiència li va servir per escriure una de les obres per les quals és més conegut: 30 mesos de col·lectivisme a Catalunya. Acabada la guerra civil es va exiliar i en retornar després de la mort de Franco va contribuir a la represa del cooperativisme a Catalunya.
“Quan vam parlar amb el comissionat de la memòria històrica de l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Vinyes, ens va fer notar que a la ciutat sí que hi ha una via pública dedicada a un cooperativista. Es tracta de la plaça Joan Peiró, tot i que quan se li va atorgar es va fer només en el seu vessant de sindicalista: va ser capdavanter de la CNT, i com a tal va ser nomenat ministre d’Indústria durant la Guerra Civil”, assegura Agnès Giner. Tanmateix des d’els inicis de la seva activitat pública i durant tota la seva vida Peiró va ser un notable cooperativista, capdavanter de la cooperativa Cristalleries de Mataró.
La idea que té la Fundació Roca i Galés és aconseguir el màxim d’adhesions a la seva campanya, no només individuals sinó col·lectives. En aquest sentit s’adrecen a entitats defensores de la memòria històrica, sindicats, associacions cíviques, federacions del món cooperativista. Així consideren que la seva proposta pot tenir més força i esmentar un cas d’oblit històric difícil d’explicar.
