Entrevista

Camil Ros: “Falta actitud d’agent social, les patronals fan massa de lobby d’interessos econòmics”

Camil Ros, secretari general UGT de Catalunya, en una entrevista per al Diari del Treball parla sobre els temes pendents de la reforma laboral i els acords en el marc del diàleg social. Optimista, creu que estem en un bon moment, amb una recuperació de l’activitat econòmica i un millor marc laboral. Es mostra crític amb la patronal, a qui acusa d’enrocar les negociacions del pacte de rendes i lamenta que “el Govern no ha fet res perquè n’hi hagi cap.”

És la nova reforma laboral una bona mesura per als treballadors?

Estem en un moment d’impàs, tot i que la contractació ha estat millor del que es preveia. Està havent-hi una conversió de la temporalitat cap als contractes indefinits. En la història recent no havia existit una contractació indefinida així, com a molt arribàvem al 20%. S’ha demostrat que és útil i que el que vam pactar s’ha complert. A Catalunya, la contractació de joves ha estat per sobre de la resta, i això és una molt bona dada. Tot i que hi ha matèries pendents, era clau l’estabilitat de la gent, amb contractació indefinida;  la recuperació de la negociació col·lectiva amb una prioritat del conveni sectorial per sobre del d’empresa; donar estabilitat en cas de crisi, amb els ERTO, que a l’afegir-se al nou marc legal, ja no haurem d’estar pendents que els aprovi l’Estat.

Quins elements fonamentals han quedat pendents d’incorporar?

Entorn a l’acomiadament, hem presentat una denúncia a institucions europees, ja que Espanya està entre els més desprotegits. Hem vist com la vicepresidenta ha anunciat que faran algun plantejament al respecte. El debat no s’ha de reduir al cost de l’acomiadament, perquè el més important és que no t’acomiadin. El més rellevant són les causes objectives. Ara amb una previsió de pèrdues, encara que no les tinguis, pots presentar un expedient de regulació d’ocupació. Cal que la gent mantingui la seva feina. Més en una situació d’incertesa com la que vivim per la guerra d’Ucraïna o les crisis energètiques. Hem sortit de la crisi de la covid, però algunes ja venien d’abans i d’altres han arribat després.

El debat no s’ha de reduir al cost de l’acomiadament, perquè el més important és que no t’acomiadin

Comentes que des del Govern ja es volen prendre mesures per regular l’acomiadament?

La vicepresidenta va fer unes declaracions on ho va afirmar, tot i que en la mesa de negociació no s’ha acordat res. Va ser poc després de presentar la nostra denúncia a Europa. Com a mínim veiem que hi ha un interès del Govern. Cal entendre, que la reforma laboral no és blanc o negre, no val el tot o res, nosaltres escollim el camí gradual cap al tot. Les patronals estan tenint una posició d’excessiu enrocament. Si ells traslladen l’augment dels costos als productes, però no apugen els sous, arribarà un moment que no podrem comprar-los. És una llàstima no haver arribat a un acord amb la patronal, que potser ens hauria estat difícil de defensar, però entenem que ha de ser un terme mig entre les dues posicions.  Hi ha previstes mobilitzacions dels sindicats per al sis de juliol en el marc de l’augment de preus. Tot i així, celebrem mesures com el sou mínim de mil euros quan el 2007 estava sobre els 500 euros. Necessitem poder arribar a finals de mes.

Aquesta legislatura hem vist un rècord de mesures aprovades en el marc del diàleg social. Com valores el suport de la patronal a aquestes mesures?

Les patronals tenen un problema i és que tenen una responsabilitat discontinua. Valorem positivament la reforma laboral, que donarà estabilitat al mercat. En termes de l’acord de pensions o del salari mínim s’han despenjat. El president de Foment del Treball surt cada dos per tres dient que cal apujar els salaris, però a l’hora de la veritat s’hi oposen. Sembla que només diuen que sí, si treuen alguna cosa a canvi, però no tenen responsabilitat col·lectiva. Falta actitud d’agent social, les patronals fan massa de lobby d’interessos econòmics. Nosaltres també ens podríem haver negat a mesures que no han estat del tot el que volíem, tot i que prioritzem millorar la vida de la gent que el rèdit com a organització. Aquesta crisi s’ha gestionat amb ERTO, i l’anterior amb ERO, on molta gent no va recuperar la feina i si ho va fer va ser amb pitjors condicions. S’ha vist que el camí és el diàleg social.

Respecte als Fons Europeus, en què s’han d’invertir? Creus que el plantejament que estan fent les institucions és l’adequat?

S’havien posat moltes esperances, però hi ha una manca de concreció. No veiem un impacte amb el que ja s’ha invertit. Només hem vist el PERTE. S’ha diversificat massa i calia desenvolupar-los en el marc del diàleg social. En els millors dels casos, senzillament hem estat informats. Hauria d’haver-hi una dimensió sectorial i una altra territorial, per a fer processos necessaris de reconversió, com el de l’automòbil, agroalimentari o energètic. També creiem que falten ajuts per a les persones, i la crisi energètica ho està posant de manifest. Falten uns Fons Europeus per a les persones. No som contraris, és el camí d’Europa, no les retallades sinó la inversió pública. Però, sobretot cal denunciar la falta de participació dels agents socials.

Per tant, no creus que estiguin plantejats en la línia de la promesa reconversió?

Ens situem molt en les empreses, que hi han de participar, però falta coordinació. Manca una planificació estratègica.

Hem tornat a veure una dada d’inflació a l’alça el mes de maig. Hi ha marge per a arribar a algun pacte de rendes consensuat? Quines mesures cal aprovar?

La patronal va trencar la negociació i ara no n’hi ha cap. Amb el pacte de rendes, ha d’haver-hi un debat de fiscalitat i dels beneficis empresarials. El Govern va parlar de pacte de rendes, però no ha fet res perquè n’hi hagi cap.  Una cosa és l’acord per increment salarial i una altra cosa és un pacte de rendes, tot i que no s’està fent res en cap sentit. Estem esperant si algú controla la inflació i en algun moment comença a baixar. Si el límit al preu del gas, toparà el preu com amb els carburants no és una solució. La bonificació dels vint cèntims, potser ha parat lleument l’augment dels preus, però no els fa baixar. També cal responsabilitzar al Banc Central Europeu, que igual que ha fixat els tipus d’interès i ha funcionat, s’ha de fer el mateix amb l’energia i els carburants, perquè son un bé de primera necessitat. Això donaria més estabilitat i frenaria la inflació. Hem vist com els beneficis de Repsol han augmentat, per tant, hi ha d’haver un control.

Per tant, el Govern ha de fer més?

Sí, hem d’anar cap al control de preus energètics i veure com evolucionen els de les matèries primeres. Com que sembla difícil arribar a algun acord amb la patronal, el Govern s’ha de moure.

I veus algun signe d’arribar a algun acord, encara que sigui fora del diàleg social?

En aquests moments no. Per arribar a un pacte de rendes es necessita la participació de la patronal i si bloqueja no hi ha res a fer. En uns mesos veurem.

Tot i la recuperació de l’economia i les bones dades d’atur, ens trobem amb una elevada inflació i gran incertesa internacional que ha fet caure a moltes borses. Podem dir que estem en un bon o en un mal moment? Cap a on anem?

Sembla que sortim de la pandèmia. El turisme s’ha reactivat, i la reforma laboral ha ajudat a la qualitat laboral. Però ha arribat la guerra d’Ucraïna, que tot i que, ja hi havia un problema energètic abans, ho ha agreujat. No podem viure aïllats d’Europa, i per això és important, el paraigua europeu. Estem anant a nivells anteriors a la covid, amb una recuperació del turisme i de la indústria.

Per tant, apostes per una gestió europea?

Sí, cada país pot prendre una decisió, però ens afecta a tots. Cal trobar elements comuns per prendre decisions conjuntes.

En quin moment es troba UGT de Catalunya per a enfrontar els elevats reptes que es presenten, després de la reestructuració que vau viure l’any passat?

Prioritzem la nostra acció sindical, on entrem en renovacions de delegats en molts sectors. Tenim dues revàlides democràtiques: els congressos interns, on s’escull a la direcció i un altre on s’escull a la representació. A nosaltres a diferència de les patronals, ens voten. Per tant, volem mantenir la representació i augmentar-la en les empreses, perquè és la nostra força. Estem a prop del 40% de la representació i podem mirar de créixer. Al final busquem que la gent voti per l’acció sindical que hem fet, pel que hem aconseguit i no per decisions polítiques de moments anteriors. El nostre objectiu, més enllà de l’acció sindical i la negociació col·lectiva és encarar un procés en les eleccions sindicals amb un creixement, per a ser més delegats i delegades, ja que aproximadament som 20.000, però en volem ser més.

Al final busquem que la gent voti per l’acció sindical que hem fet, pel que hem aconseguit i no per decisions polítiques de moments anteriors.