La anomenada Indústria 4.0 no és ja un horitzó futur, sinó una realitat que redefineix la base material de la producció industrial i dels serveis avançats. El seu desplegament, però, està tensionat per una combinació de factors que sobrepassen el marc tecnològic: l’irrupció de la intel·ligència artificial (IA), el consum energètic i la crisi de recursos, les disrupcions geopolítiques que fragmenten les cadenes de valor i els nous models d’organització del treball i de l’empresa. En conjunt, aquestes quatre variables estan reconfigurant la manera com produïm, aprenem i treballem, i també la forma com concebem el progrés i la productivitat.

Vivim una mutació profunda del sistema productiu. Sota el nom d’Indústria 4.0, s’està desplegant un model basat en intel·ligència artificial, automatització avançada, robòtica, anàlisi de dades massives i connectivitat total. Es proclama una nova era d’eficiència, innovació i creixement verd. Però la història ens ensenya que les revolucions industrials no són merament tècniques sent, alhora, socials, polítiques i profundament conflictives.