Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Amazon ha anunciat una nova onada d’acomiadaments que afectarà milers de treballadors arreu del món. L’empresa més poderosa del planeta en el comerç electrònic justifica la decisió amb paraules que sonen netes i modernes: reorganització, agilitat, eficiència, innovació. Darrere d’aquest vocabulari hi ha, però, la vella política del benefici: reduir costos laborals, concentrar poder i desmantellar la capacitat col·lectiva dels treballadors.
Els acomiadaments arriben en un moment de beneficis rècord. Amazon continua augmentant ingressos, ampliant mercats i invertint sumes descomunals en la seva pròpia infraestructura tecnològica. No hi ha crisi, hi ha estratègia. El missatge que transmet és clar: cal reduir persones per fer lloc a màquines. L’anomenada “intel·ligència artificial generativa” no és aquí una conseqüència, sinó l’excusa perfecta per justificar un canvi de model laboral.
Fer lloc als robots
La companyia projecta automatitzar una gran part de les seves operacions durant els pròxims anys. Això significa menys treballadors humans i més robots, més algoritmes, més centres de dades i més control digital. Els acomiadaments formen part d’una reestructuració destinada a adaptar-se a aquesta nova etapa, on el capital tecnològic substitueix el treball com a font directa de valor.
La paradoxa és brutal: mai com ara una empresa havia depès tant del treball humà —des de repartidors fins a enginyers de programari—, i alhora mai com ara havia tractat el factor humà com un simple obstacle. Les noves màquines no arriben per alleugerir la càrrega laboral ni per millorar les condicions de treball, sinó per desplaçar, controlar i abaratir.
La ficció de la “transformació”
El discurs corporatiu presenta la transformació digital com una necessitat natural, gairebé biològica. La tecnologia es converteix en una força abstracta i inevitable que ho arrossega tot. Però la veritat és que les decisions les prenen persones molt concretes: directius, inversors, fons especulatius que pressionen per augmentar els marges. Quan aquests actors parlen d’“optimització”, volen dir acomiadaments. Quan parlen de “reorganització”, volen dir concentració de poder.
L’automatització s’ha convertit en la coartada perfecta per tapar una operació política: la de consolidar un nou capitalisme digital basat en la precarietat, la vigilància i la despossessió. No hi ha res d’inevitable en això. És una elecció.
La deshumanització del treball
La implantació massiva de sistemes automatitzats transforma la relació entre treballador i empresa. Cada pas, cada pausa, cada error es pot registrar i quantificar. El treball deixa de ser un espai de cooperació per convertir-se en una successió de dades, temps i moviments optimitzats. El resultat és una deshumanització progressiva: el treballador ja no és subjecte sinó variable.
Aquest procés té conseqüències socials evidents. A mesura que les empreses tecnològiques guanyen pes, s’erosiona la capacitat dels estats per regular-les. Amazon no només controla el comerç i la logística; controla el flux d’informació, els servidors on s’emmagatzemen milions de dades públiques i privades, i una part creixent de la infraestructura digital del planeta. El seu poder no és només econòmic, és estructural.
Espanya com a mirall
A les oficines d’Amazon a Madrid i Barcelona, centenars de treballadors han sabut que els seus llocs de treball desapareixeran. No es tracta de personal logístic, sinó de treballadors qualificats que han contribuït a l’expansió de la companyia a Europa. El missatge intern és tan previsible com fred: cal adaptar-se als nous temps.
Però “adaptar-se” vol dir, en realitat, acceptar una regressió. Quan una empresa amb beneficis multimilionaris redueix plantilla, no està millorant l’eficiència: està degradant la noció mateixa de treball. L’únic objectiu és respondre a la lògica del mercat financer, no a cap necessitat productiva.
El buit sindical i la resistència possible
Amazon ha construït el seu imperi evitant, tant com ha pogut, la presència sindical. Les poques seccions sindicals existents operen sota pressió i amb un marge d’acció limitat. La companyia utilitza eines de vigilància i control intern per detectar qualsevol intent d’organització col·lectiva. Aquesta hostilitat sistemàtica al sindicalisme és una de les claus de l’èxit del model Amazon: sense representació, sense veu, sense contrapoder.
Per això és tan urgent reivindicar el paper dels sindicats i de la negociació col·lectiva. Només amb organització és possible frenar la impunitat d’aquestes corporacions globals. Si els treballadors d’Amazon —i de tantes altres plataformes— poguessin negociar en igualtat de condicions, el relat de la “inevitable automatització” tindria menys força.
Recuperar el sentit del progrés
La tecnologia pot ser emancipadora, però només si està al servei de la vida i no del benefici. El progrés no consisteix a substituir humans per màquines, sinó a alliberar els humans de formes d’explotació absurdes. Si la intel·ligència artificial serveix per precaritzar, controlar i excloure, llavors no és progrés: és un pas enrere disfressat d’innovació.
Cal recuperar el sentit col·lectiu de la paraula progrés. Això implica replantejar la relació entre economia i tecnologia, posar límits als gegants digitals i exigir que les inversions en automatització vagin acompanyades de garanties laborals, formació i repartiment del temps de treball.
Contra la inevitabilitat
Cada cop que una empresa anuncia acomiadaments i invoca la tecnologia com a causa, es construeix un relat de inevitabilitat que desactiva la crítica. És una narrativa poderosa, perquè converteix una decisió econòmica en un fet natural. Però darrere de cada robot que entra a un magatzem hi ha una persona acomiadada, una vida reorganitzada, un dret que s’esvaeix.
No és la intel·ligència artificial qui acomiada: són les persones que l’utilitzen per ampliar el seu poder. I si hi ha una intel·ligència realment necessària avui, és la col·lectiva —la que neix de la solidaritat entre treballadors, de la defensa organitzada dels drets i de la capacitat d’imaginar un futur on la tecnologia no sigui una eina d’exclusió, sinó de justícia.
Quan Amazon parla d’eficiència, els treballadors haurien de respondre amb una altra paraula més antiga i més digna: drets.
