Josep Maria Àlvarez, secretari general de la UGT de Catalunya, que és candidat a liderar el sindicat estatal ha fet la seva intervenció en el congrés amb un to conciliador. Un dia abans, Cándido Méndez, en el seu discurs de defensa de la gestió havia fet al·lusions considerades crítiques en relació amb la posició personal d’Àlvarez i de la delegació catalana pel que fa al dret a decidir.
Àlvarez va intervenir el migdia de dijous en el plenari del congrés confederal en relació amb l’informe de gestió presentat pel secretari general sortint.
El secretari general català ha apostat perquè del congrés en surti un sindicat enfortit i amb ambició. En aquest sentit ha reclamat la necessitat que es decideixin canvis en profunditat en l’estructura, que facin possible el sindicat que es necessita per als pròxims 20 o 30 anys. En aquest punt el dirigent català s’ha referit a la seva tesi consistent en la fusió en tres federacions les sis actuals. Al mateix temps ha advocat perquè s’enforteixi l’estructura per sectors i que les organitzacions més fortes ajudin les que tenen una posició més feble. Tot plegat perquè el sindicat esdevingui més àgil, flexible, participatiu i eficaç en el seu objectiu central: la defensa dels treballadors.
El líder català ha tingut en la seva intervenció paraules d’agraïment per al secretari general sortint, Cándido Méndez. També s’ha solidaritzat amb ell pel que fa al que ha qualificat de “maltracte suportat els últims anys a càrrec d’alguns mitjans de comunicació”. En conseqüència ha demanat als congressistes valorar amb “altura de mires” la gestió de Méndez, i ha demanat als delegats i delegades el seu vot favorable.
De fet, poc després la votació per valorar la gestió de Méndez ha donat un resultat favorable del 97,53% dels sufragis emesos.
Martí i Pol per acabar
La intervenció d’Àlvarez no ha estalviat alguns dels aspectes claus de la seva candidatura a la secretaria general de la UGT espanyola. Un és el pla d’ajuda a les persones que són aturades de llarga durada i que tenen més de 55 anys, un col·lectiu que difícilment tornarà a trobar feina. Fruit de la normativa actual la seva pensió es veurà minvada, tot i tenir molts anys cotitzats. La solució a aquesta situació seria, ha repetit diversos cops Àlvarez, més barata que la indemnització pagada pel tancament de la plataforma Castor, i això quer el problema dels majors de 55 anys afecta 1,2 milions de persones. També ha parlat Àlvarez dels joves , que a causa de la crisi han d’emigrar per buscar una nova oportunitat professional. El sindicalista català ha reclamat recuperar el contracte re reelu o la necessitat d’un pla estratègic per a la indústria o polítiques socials que ajudin el nombre creixent de treballadors que tot i tenir feina no arriben a fi de mes.
Àlvarez has acabat citant un vers del poeta i treballador del tèxtil català: Miquel Martí i Pol, afirmant que “tot està per fer i tot és possible”.
