El deteriorament del sistema de prevenció d’accidents i malalties laborals ha fet créixer de manera alarmant els accidents laborals a Catalunya. La crisi econòmica i les reformes laborals es troben darrere d’aquesta situació, segons una de les conclusions de l’informe «Sinistralitat laboral a Catalunya 2012-2016», presentat en roda de premsa per Núria Gilgado, secretària Política Sindical UGT de Catalunya. Una frase de la dirigent resumia el conjunt de l’informe: «la situació de prevenció és insostenible a Catalunya».
Gilgado ha destacat una dada trista: «Catalunya encapçala la llista d’autonomies que superen la mitjana estatal pel que fa a accidents laborals». En total els accidents laborals amb baixa a Catalunya han passat de 73.702 del 2012 a 89.174 el 2016, amb un creixement del 17,36% en els cinc anys estudiats, però que entre 2015 i 2016 ha crescut un 9,2%, passant de 81.877 accidents a 89.174.
La majoria dels accidents declarats eren lleus. Els greus amb baixa es van mantenir estables l’any passat respecte a 2015, han passat de 539 a 542, quan el 2012 eren 568. Si es miren els accidents mortals, la situació és semblant. El 2016 van ser 68, un més que el 2015 i dos menys dels que es van registrar cinc anys abans.
On es mostra un creixement més alarmant, segons Gilgadol és en els accidentes que es registren in intinere, de camí entre casa i la feina o entre diversos llocs de treball. Aquest apartat creix sense parar des de 2012. Fa cinc anys es van declarar 13.613 i ara ja són 17.725. D’aquests accidents l’any passat 32 van tenir com a resultat la mort, quan el 2015 van ser 21 i l’any 2012 van ser 22, segons l’informe. Per a Gilgado aquesta evolució es podria explicar per la mobilitat que s’ha imposat els darrers anys i, en concret a Catalunya podria tenir com a punt clau el cas de Tarragona on les infraestructures viàries són molt deficitàries, va dir la dirigent ugetista.
L’estudi presentat ha triat el període de 2012 a 2017 perquè el sindicat considera que està marcat per una certa recuperació de l’activitat. I n’ha fet un resum: «310 persones treballadores van perdre la vida al seu lloc de treball durant aquests 5 anys i 132 persones treballadores més van morir com a conseqüència d’accidents in itinere. Un total de 442 vides perdudes, una xifra del tot inacceptable», afirma.
El sindicat ha desvinculat una relació fàcil que es podria establir entre més activitat i més accidents. Gilgado ho rebat amb una constant: l’accidentalitat augmenta en major mesura del que ho fa l’ocupació.
Causes dels accidents
UGT, ha detectat els orígens del problema de l’accidentalitat:
Un és el retrocés de la qualitat de les condicions de treball a causa de les successives reformes laborals, la desregulació i precarització dels models de contractació, augment de l’atur, temporalitat i la flexibilitat laboral en els nous contractes, la devaluació salarial, etc.
El segon és la pèrdua d’influència dels delegats de prevenció. La individualització de les relacions laborals fa perdre força a la negociació col·lectiva per la millora de les condicions de seguretat i salut.
El tercer té a veure amb darrers canvis legislatius relatius a la prevenció de riscos laborals que també disminueixen les possibilitats d’actuació dels delegats i delegades de prevenció i la prevenció a les empreses.
Només un 0,1% de càncers laborals
El quart punt és la imfraidentificació i imfradeclaració de malalties professionals.
En aquest darrer aspecte el sindicat ha recordat un estudi fet conjuntament entre UGT i la Universitat de Granada amb el títol: «els costos sanitaris directes del càncer laboral atès en el sistema nacional de salut». En aquest treball es van detectar 9.500 morts per càncer a Espanya, que podrien estar relacionats amb el treball (un 5,3% del total). Però de la xifra esmentada només es declara com a malaltia professional entre un 0,1% i un 0,2%. Aquest cas té una derivada econòmica. Les malalties ocasionades pel treball acaben derivant-se als Serveis Públics de Salut en lloc de les mútues, cosa que augmenta la despesa pública, millora els comptes de resultats de les empreses privades i erosiona la prevenció, «perquè el que no existeix no es preveu», ha dit Gilgado.
Mútues en el punt de mira
Tot plegat, la UGT de Catalunya ho emmarca en una tendència marcada per l‘externalització i la comercialització de la prevenció. En aquest sentit es considera la prevenció més com una despesa o un negoci que com una inversió o un dret.
Com a alternatives la UGT planteja una sèrie de punts: Derogar les reformes laborals. Reforçar els mecanismes de control del compliment de la legislació com ara en matèria d’igualtat a les empreses i a la lluita contra el frau i l’economia submergida. Reclamar la veritable responsabilització de les empreses del seu deure de protecció de la salut dels seus treballadors. A l’Administració li exigeix, Actuacions concretes davant la proliferació de subcontractes i la gran precarietat en la contractació.
A més, entre altres mesures el sindicat reclama revertir la reforma del marc jurídic de les Mútues i Suprimir el programa d’incentivació econòmica i control de la incapacitat temporal que està portant a terme l’INSS per retallar la durada de les baixes.
