Diari del Treball s’ha desplaçat a Mataró, allà en un local compartit es troba Som Mobilitat, una cooperativa que aspira a canviar la forma com ens movem i fer-ho de manera més econòmica i respectuosa amb el medi. Parlem amb Arnau Vilardell, coordinador de l’entitat.
Què és Som Mobilitat?
Doncs, som una cooperativa de consum, sense ànim de lucre, amb 1.200 socis que en l’àmbit organitzatiu ens distribuïm per grups locals. Som petites comunitats de socis que a cada municipi treballen per canviar el model de mobilitat.
El model actual no serveix?
Nosaltres sabem, com a col·lectiu, que tots els vehicles de combustió generen problemes de salut. També tenim clar que l’actual sistema de mobilitat afecta el canvi climàtic (una part de la gent de Som mobilitat procedeix de la lògica ecologista). En aquest sentit tenim clar que gairebé el 50% del canvi climàtic té a veure amb el model actual de mobilitat basat en motors d’explosió. Un altre element del nostre esperit és la sensibilitat amb l’espai públic.
Per tant, quin és el vostre model?
Primer som partidaris d’anar a peu, després d’usar la bicicleta. En tercer lloc del transport públic. I, si necessites un cotxe o un vehicle, que aquest sigui elèctric mogut amb energia renovable i que sigui compartit. Si seguim les premisses indicades, segurament arribarem a canviar el model de mobilitat.
Quan vau iniciar la cooperativa?
El juny 2016 vam constituir la cooperativa. En aquell moment érem 70 socis. La nostra base inicial estava a Mataró. Els fundadors tots veníem de la tradició de Som energia, d’on érem socis també. Per això, organitzativament som calcats a Som energia.
Ens podeu explicar quin és el funcionament de la cooperativa en la seva activitat del dia a dia?
Al final Som mobilitat concentra tota l’energia en l’àmbit de la tecnologia. És la tecnologia la que ens permet posar-nos en contacte i compartir vehicles a una escala que va molt més enllà dels municipis.
I això com es fa?
Tots els vehicles que afloren (ara explicaré com) en diferents municipis, s’acaben penjant aquí (mostra una app al seu telèfon mòbil). Nosaltres utilitzem la mateixa lògica tecnològica que les dites empreses d’economia de plataforma, el que passa és que li donem un sentit social. Per tant, ens identifiquem com a membres l’economia col·laborativa, estem en aquesta lògica.
Tornat a l’App, aquesta seria el moll de l’os del vostre negoci cooperatiu.
En l’app, tots els vehicles que afloren al territori es pengen aquí. Quan dic que afloren vull aclarir que els vehicles són fruit de la iniciativa dels grups locals que es posen d’acord amb finançar un vehicle, un cotxe. Aquests grups s’encarreguen de trobar un garatge on basar el vehicle i en gestionen el funcionament, de tal manera que si jo ara vull anar a Amposta i allà necessito un cotxe, el puc encarregar des de l’aplicatiu del telèfon, reservar el dia i l’hora que el necessitaré i un cop allà des de l’App el podré agafar al punt on és i el retornaré en acabar al mateix lloc.
I la cooperativa com pot ajudar?
Per exemple, nosaltres oferim eines per ajudar a finançar la compra que fan ells, Som Mobilitat diem que som un afegidor de mobilitats. En els projectes locals hi poden ser els socis, l’ajuntament i empreses, tots els socis que tenen l’objectiu d’aportar en favor d’una altra mobilitat. Així, hi ha municipis on l’ajuntament aporta la seva mobilitat a la cooperativa i diu: jo necessito tantes hores de mobilitat. També pot passar que una empresa requereixi una quantitat determinada d’hores de mobilitat i els socis individuals poden també reservar hores per usar el vehicle.
O sigui que els ingressos s’obtenen bàsicament amb la venda d’hores de cotxe?
Generalment el que es fa és precomprar hores, o subscriure alguna mena de quota mensual cosa que ens permet finançar vehicles a cadascun dels municipis. La nostra lògica, a diferència del que fan altres empreses, com Avancar, és que nosaltres construïm comunitats i fem aflorar la demanda. En altres casos és a l’inrevés.
Em pot posar un exemple, del funcionament?
Un grup de persones pot usar un automòbil per anar a la feina. Allà el vehicle es podria fer servir per a l’empresa per fer, per exemple, els encàrrecs, i a l’hora de plegar, es faria servir un altre cop per tornar de la feina a casa.
Tot això que m’explica és interessant, però podria funcionar a un nivell massiu?
El nostre model és una cooperativa a Suïssa, que té 100.000 socis, que té 1.640 aparcaments de barri. Això és el que ja fan els nostres grups locals, trobar o llogar un aparcament on situar el vehicle. Allà és on els usuaris o els socis van a buscar el cotxe i on en acabar el tornen. I tot es fa a partir de la tecnologia que tenim tots en el nostre telèfon mòbil. Tornant a Suïssa, ells treballen de moment amb vehicles de combustió i estan fent la transició cap a l’elèctric.
El model de què em parla és usable tant en ciutats grans com en pobles?
Efectivament, tant podem estar en un aparcament de barri com en una localitat de Catalunya, sempre que hi hagi, com a mínim dues persones que vulguin compartir un vehicle elèctric. Aquest vehicle el podrien fer servir també la resta del municipi, sempre que els ciutadans es fessin socis.
Això de què em parla, ja funciona, ara i aquí, em pot explicar exemples?
Olot està molt en la lògica que he dit. A Olot tenen ara mateix tres cotxes. El projecte el va començar la societat civil, a partir d’un grup de socis que van fer una precompra d’hores. Així va aconseguir un cotxe. Posteriorment es va sumar l’ajuntament, que va decidir pagar una quota mensual per tenir el vehicle tres matins a la setmana. Ara s’hi ha sumat el Consell comarcal, que també té una mobilitat pròpia i aquesta suma ha permès que a la ciutat hi hagi tres cotxes. I ara s’hi sumen entitats com turisme de la Garrotxa i les cases rurals.
Una pregunta un xic tècnica, amb el preu per hora què s’inclou?
Ho incorporem tot. L’electricitat, el manteniment dels vehicles, l’amortització i el lloguer de l’aparcament, tot.
Això de l’aparcament com funciona?
Cada cas és diferent. Per exemple, a Amposta, l’Ajuntament és qui aporta l’aparcament a canvi d’hores de mobilitat.
En cada cas és diferent, hi ha llocs on s’han de llogar els aparcaments i en altres els aporta un soci o un grup de socis a canvi del que dèiem abans, d’hores de vehicle. El que ens costa fer aflorar un cotxe són tres anys de mitjana, tot cobrint les despeses.
Una cosa pràctica, com s’ho fan per comprar els vehicles?
Els vehicles els compra la cooperativa i els cedeix als grups locals en renting. I els comprem perquè, de moment som més econòmics nosaltres.
En aquest moment quants cotxes teniu funcionant?
Ara mateix tenim 17 automòbils. I d’aquí poc esperem tenir-ne 4 més (2 a Vic, 1 a Torelló i 1 a Caldes de Montbui). Però els que estan recollint fons per crear grups locals són molts més.
Com us pot afectar que Avancar anunciï que plega de Barcelona?
A nosaltres la situació ens ha anat bé. També hem de dir que ens toca reivindicar el carsharing (cotxe compartit). S’ha de dir que Avancar afirma que tanca perquè no li surten els nombres, però s’ha de dir també que el cotxe compartit funciona. El carsharing ajuda al fet que les ciutats funcionin millor. En aquest sentit, hi ha molta gent a Barcelona que se sent orfe d’aquest servei.
Quina és la situació de Som Mobilitat a Barcelona?
A Barcelona hi tenim un cotxe. És una ciutat molt gran. Allà no parlem de grups locals sinó de comunitats de barri, també és cert que hi ha aparcaments que costen 250 euros mensuals. Per donar-hi resposta hem construït un mapa d’aparcaments amb el qual proposem a la gent de Barcelona que ens ajudi o que participi en la construcció d’un carsharing 100% elèctric i cooperatiu.
En el mapa hi ha localitzats aparcaments amb punts de càrrega i li diem a la gent, si ens pre-compres hores per allò que necessitis, i ubiques la necessitat en a prop d’aquests aparcaments, nosaltres, quan l’aparcament sigui finançat hi posarem el cotxe. Per tant, volem construir a Barcelona una xarxa semblant a la d’Avancar però a partir de la demanda de les persones. I cal dir que la gent, que per exemple hi posa mil euros, té aquesta mateixa quantitat en hores d’ús del vehicle.
Una hora de vehicle què implica?
Doncs, que van a l’aparcament, desendolles del carregador, fas el viatge i el tornes, tot inclòs. I si tornes el cotxe més carregat del que te l’has endut, la diferència te l’abonem amb hores. (26,33).
Nosaltres als cotxes hi posem un harware que ens permet tenir-los sempre localitzats.
I quin és el mecanisme que s’utilitza en el dia a dia?
Bé, es compren hores de vehicle, i es pot fer la reserva fins amb 3 mesos d’antelació. Si s’ha reservat, no hi ha problema, i si es vol agafar en el mateix moment, pot ser que hi hagi cotxe o no. Quan s’agafa el cotxe les hores compten des que arrenca fins que torna a l’aparcament.
Tinc entès que a més de cotxes parleu de vehicle elèctric. Això que vol dir?
Nosaltres estem treballant el transport amb bicicletes elèctriques i també hem treballat les bici-cargo elèctriques, tenim preparada la tecnologia per a motos però la comunitat no ens demana aquest servei.
Les bici-cargo serien per fer transport comercial de proximitat. A Barcelona en tenim una en funcionament, a Sants. La idea sorgeix d’un grup d’entitats que tenien una necessitat, que es van posar a treballar plegades i ja està en marxa. Això ens permet fer proves per una ulterior implantació. I tenim també una segona bici-cargo en projecte a Gràcia.
Tot això ho heu pogut fer arrencant només amb les participacions de la gent?
Bàsicament si, encara que hem aconseguit una subvenció d’Aracoop per a projectes singulars, que ens ha ajudat a crear l’estructura que permet que tot funcioni.
Tinc entès que formeu part d’estructures internacionals, com va això?
La tecnologia que hem desenvolupat ens permet col·laborar amb altres entitats. En aquest sentit, Som Mobilitat som soci constituent, d’una agrupació d’entitats, junt amb una cooperativa belga Partago amb la qual treballem fa temps, per compartir aquesta tecnologia que ara mateix funciona aquí i a Bèlgica.
Arran d’aquesta col·laboració, hem constituït una cooperativa de segon grau a la qual s’han sumat altres cooperatives d’Europa. Ara som nou entitats. Aquesta cooperativa ens permet continuar desenvolupant tecnologia.
L’App permet saber on són tots els vehicles, que la gent pugui accedir als cotxes, llogar-los, obrir-los, tot perfectament automatitzat. Tot això ho gestiona the mobility factory, que és la cooperativa de segon grau de què hem parlat.
Cal dir que un dels socis fundadors d’aquesta cooperativa és Rescoop, una associació que agrupa unes 2.000 entitats productores i comercialitzadores d’energia verda.
Digueu alguna diferència marcada respecte a projectes com Avancar
A banda que el nostre és cooperatiu i treballa, sempre que es pot amb energia renovable, la diferència més gran que se m’acut és que Som Mobilitat es crea en els pobles i ningú se l’endurà ni el deslocalitzarà, perquè és dels usuaris.
A Som Mobilitat quanta gent hi treballa actualment?
Ara som set. Tres són informàtics, un enginyer, i tres més en l’àmbit de la comunicació, gestió, etcètera. Perquè Som Mobilitat és tecnologia més capacitat d’explicar i estendre el model.
Teniu fixat si us quedareu a Catalunya o penseu anar més lluny?
Tenim clar que el nostre projecte és per Catalunya i participem en la xarxa europea que abans comentava. Ara bé, nosaltres ajudarem a tots aquells territoris que vulguin constituir o fer un altre Som Mobilitat. Hem ajudat Alternacoop, del País Valencià. També ajudem a una gent de Madrid, també parlem amb gent de Navarra i de Galícia, però cadascú serà el seu referent al seu territori. El nostre objectiu és que cadascú participi després que els hàgim traspassat coneixements, en una xarxa, que és d’àmbit europeu.
