La Renda Garantida de Ciutadania i l’Ingrés Mínim Vital són dues prestacions aprovades en els darrers anys pels governs de Catalunya i estatal, respectivament. Ambdues pretenen oferir una resposta política a les situacions de manca d’ingressos i pobresa, així com servir de palanques d’inclusió, oferint elements per facilitar la inserció laboral. Però quina és la situació actual d’aquestes prestacions? Com vol explicar l’informe que ha presentat el sindicat CCOO i com ha traslladat Ricard Bellera, secretari de Treball i Economia de CCOO de Catalunya, “la pandèmia ha aprofundit la vulnerabilitat i s’estan cronificant la pobresa i les desigualtats”.
El text desenvolupa que com destaca la Fundación FOESSA en un informe recent, els factors d’exclusió que aprofundeix la pandèmia són diversos. Assenyalen que es produeix un augment de l’atur però, sobretot, es produeix un increment de la precarietat. I és que en una de cada cinc llars, la persona que té major nivell d’ingressos es troba activa però amb inestabilitat laboral greu. A més, el dret a l’habitatge es fa encara més difícil de satisfer i augmenta el nombre de famílies que, un cop pagades les despeses relacionades amb l’habitatge, entra en situació de pobresa (el 14,2% a l’estat per un 11,1% el 2018). Un altre factor és que la crisi sanitària i social sovint es retroalimenten, augmentant el nombre de llars que han interromput un tractament mèdic per no poder assumir les seves despeses (el 13,1% de les famílies mentre que el 2018 era del 7,5%). Per últim, afirmen que la pandèmia tensa les relacions a la llar. El nombre de llars que considera dolenta la situació de les relacions a la llar, tot i que baixa en termes relatius, s’ha multiplicat per tres des de 2018, i representa l’1,5% de les llars.
A través d’aquests informe, sota el nom Informe de la situació actual de la Renda Garantida de Ciutadania i l’Ingrés Mínim Vital, el sindicat opina que els dos instruments s’han mostrat insuficients davant la magnitud de la crisi. També que hi ha importants mancances en el disseny de tots dos instruments, que han de millorar en complementarietat i suficiència, així com en la seva gestió administrativa, que suposa una important barrera d’entrada per a molts potencials beneficiaris. De fet, asseguren que les denegacions estan en un 62,6%, en la RGC i en un 71% en el cas de l’IMV.
A tot plegat, afegeixen que es sumen les mancances històriques derivades de les retallades de la recessió, que no s’havien subsanat encara i l’escalada de l’IPC, que ha vingut a empitjorar la situació. “La crisi és excepcional, i requeriria que la percepció d’aquestes prestacions es pogués compatibilitzar amb el treball remunerat, i no només a temps parcial”, ha defensat Saida Ehliluch, responsable d’ocupació i protecció social del sindicat. Enten que ara només es garanteix la complementarietat al treball a temps parcial, però explica que hi ha molta gent treballant a temps complert que està patint entrades i sortides al mercat de treball contínuament, sent-hi dins durant períodes molt curts i, per tant, amb moltes interrupcions. En aquest sentit, apunta que s’ha de treballar d’una manera que faciliti que la renda anual de les persones no estigui per sota el Salari Mínim Interprofessional i que s’actualitzi l’indicador de rendes de suficiència a Catalunya.
En aquest sentit, l’IRSC, Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya, l’índex de referència a Catalunya, està per sota de l’IPREM estatal i no s’ha actualitzat des de 2010, quan el nivell de vida a Catalunya segueix sent molt més car. Des del sindicat apunten que la teòrica voluntat social i política del Govern de subsanar la pobresa s’ha de demostrar millorant la dotació pressupostària de la Renda Garantida, que ha caigut des de l’any passat, per tal de garantir una vida digna. Cal que les dues prestacions siguin complementàries i que aquesta complementarietat de prestacions, a més, no suposi en cap cas un estalvi de pressupost. I també que siguin fàcilment accessibles, a través d’una finestra única i pròxima, via uns ajuntaments i serveis socials ben dotats, amb atenció presencial segura i que supleixi la bretxa digital. Amb tot, des de CCOO reclamem a totes les administracions que posin el ciutadà al centre de les seves accions i de la política social.
Així, entre les propostes sindicals entorn un model d’instruments de garantia de rendes a Catalunya incorporen la necessitat de millorar urgentment la dotació pressupostària existent. “Només una major voluntat política, materialitzada en una dotació pressupostària adequada, permetrà ampliar la cobertura i reduir l’inexplicable proporció de sol·licituds denegades. No és acceptable que, en plena situació de pandèmia i justament quan és més necessària, hagi disminuït la despesa en la RGC”. També situen com a necessari augmentar l’import de l’IRSC com a indicador de referència per determinar la quantia de la RGC. Un altre element, és l’increment de les quanties de la prestació, per dotar-les de capacitat de suficiència i garantir el dret a una vida digna en els termes establerts a l’article 24.3 de l’Estatut de Catalunya: «Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen.»
També destaquen que hi ha una necessitat urgent de treballar la complementarietat entre RGC i IMV., de tal manera que la introducció de l’IMV comporti una millora en termes de cobertura i suficiència de la renda mínima a Catalunya. En aquesta línia, asseguren que cal “concretar un conveni de col·laboració entre el Govern de l’estat i el de la Generalitat per crear una finestreta única que permeti agilitzar i simplificar el tràmit de sol·licitud de les dues prestacions”. Diuen que en aquest sentit, és cabdal el paper que han de jugar les administracions locals (molt especialment els serveis socials municipals).
A l’informe també diuen que les dades posen en evidència que un dels principals motius pels quals la cobertura de les prestacions (especialment l’IMV) és tan baixa en relació a la població diana és perquè hi ha un desconeixement generalitzat de la prestació. Per tant, cal millorar la informació de les prestacions, mitjançant campanyes de promoció que donin visibilitat al dret d’accés a una renda mínima i l’assessorament i orientació que s’ofereix, especialment mitjançant l’atencio presencial. En aquest sentit, creuen que s’ha fet palesa la necessitat d’agilitzar el tràmit i reduir la burocràcia per accedir al dret de la prestació. Al mateix temps, apunten que cal denunciar el retard en la resolució del dret, la manca de transparència (manca i retard en la publicació de dades) i l’elevat % de resolucions denegades en les que, un cop reclamades, es dona la raó al reclamant (persona beneficiària) i no a l’administració (en el cas de l’IMV el 42% de resolucions són desfavorables a l’INSS). El darrer informe del Síndic així ho denuncia.
