Actualitat

La marea blava de les subcontractes de Movistar omple de nou el centre de Barcelona

Els treballadors que pertanyen a les empreses que treballen per a Movistar han completat la jornada de protestes amb una manifestació entre el Portal de l’Àngel i la Plaça de Sant Jaume. Si durant el matí els vaguistes s’han concentrat a la Diagonal i han fet arribar les seves reivindicacions als grans mitjans de comunicació, a la tarda tocava manifestació.

La botiga del Portal de l’Àngel que Movistar té com aparador dels seus productes més punters ha estat el punt de concentració. A les 19 hores davant del cèntric establiment es podien veure moltes armilles blaves amb noms de diverses empreses que, en gairebé tots els casos indicaven que els seus portadors feien feines per a l’antic monopoli. Era una veritable marea blava. Però, aquest dilluns grups de treballadors de la matriu s’han unit a la vaga indefinida que diverses organitzacions mantenen des del 28 de març. Uns i altres mantenen la reivindicació màxima, que els treballadors subcontractats entrin a la plantilla de l’antiga Telefónica.

Junt amb els treballadors es podien veure persones amb banderes diverses i moltes amb xiulets. Gent de CGT, de diverses organitzacions sindicals com CO.BAS o d’organitzacions polítiques, junt amb persones d’agrupacions com els iaioflautes i les seves armilles reflectants, s’han alineat a la sortida de la manifestació.

Entre els manifestants, almenys dos parlamentaris, David Companyon, d’EU

iA, i Joan Tardà, d’ERC.

A pas lent, els manifestants han començat a desfilar. Si les manifestacions que es fan en dates tradicionals brillen per la poca participació del seguici en els crits que es fan des de la capçalera. En aquest cas la sensació era contrària. La megafonia tenia bons operadors i la gent cridava amb ganes.

Entre els que es manifestaven a les primeres files es poden veure cares d’un cert cansament. Molts dies de mobilització passen factura. Tanmateix, Antonio, un operari d’una societat, especialitzada a instal·lar fibra òptica, es mostrava convençut «estem disposats a mantenir la mobilització fins que l’empresa o les empreses que contracten amb ella negociïn amb els que hem fet la protesta des del primer dia». Tots expliquen les dures condicions de treball que les contractes que es fan en cadena suposen per als treballadors o per als que es diuen tècnicament falsos autònoms: «posar desenes de metres de cable des d’una alçada de sis metres s’ha arribat a pagar a tres euros», explica el Paco, que camina al costat de l’Antonio i no para de fer fotos amb el seu mòbil. En alguns casos es veuen families senceres, pare i mare amb la jaqueta blava i la filla que també du una jaqueta però que a l’esquena duu escrit «sóc un esclau».

Entre els crits que fan els manifestants alguns que semblen tenir gran contundència: «somos malos, podemos ser peores, podemos cortar las comunicaciones». Junt amb aquest crit els ja classics «Movistar precaritza» i «Movistar esclavitza».

Els manifestants arriben a plaça de Sant Jaume o acaba la manifestació. Aquí els crits són «nosotros luchamos, nosotros negociamos». I per demostrar que els ànims no han decaigut, uns i altres criden per acabar el «sí sí sí, nos vamos a Madrid».