Actualitat

Isma: «Es va publicitar la nostra detenció al costat d’imatges d’aldarulls esdevinguts quan ja estàvem tancats»

L’Ismael Benito i el Daniel Ayyash són dos estudiants de Físiques de la Universitat de Barcelona, que s’han fet coneguts per l’opinió pública. El 9 de novembre l’Audiència de Barcelona els jutjarà en un procés en què la fiscalia els demana 8 anys i 9 mesos de presó per la suposada participació dels dos en actes vandàlics realitzats durant la vaga general del 29 de març de 2012, l’Ajuntament de Barcelona demana al seu torn 4 anys i la Generalitat de Catalunya demana 3 anys i mig.

El cas de l’Isma i el Dani ha estat objecte d’una àmplia campanya de solidaritat. Els seus companys estudiants i la comunitat universitària per una banda, les associacions juvenils per una altra i els sindicats han fet causa comuna a favor seu. Les organitzacions consideren que amb l’aparença de castigar aldarulls el que es vol fer és criminalitzar la dissidència i el dret de vaga.

L’entrevista es fa minuts abans d’un acte de solidaritat a la facultat de Físiques de Barcelona. Parlem amb l’Isma que ve d’una consulta amb el seu advocat defensor. Se’l nota cansat i contingut a les respostes.

Pocs dies abans del judici, quines impressions teniu al respecte?

Per una part estem tranquils, perquè hem pogut veure que tots els detinguts i detingues durant la jornada del 29 M, que són molts, han estat absolts: Per exemple el cas de Javi, del Clot, que va ser detingut el mateix dia que nosaltres a Barcelona ha resultat absolt.

Però sembla que el vostre cas és una mica diferent?

Nosaltres tenim la pressió d’haver d’anar a un judici per demostrar la nostra innocència quan creiem que les proves ens donen la raó- A més queda clar que ens van acusar des d’una visió de la realitat desdibuixada. Però veiem amb bons ulls que casos com el del Javi s’hagin tancat amb l’absolució.

Us heu vist com a cap de turc d’alguna cosa, contra el dret de vaga, per exemple?

Jo no ho diria així. Però reconec que és un terme que s’utilitza. Ara bé, jo diria que el moviment estudiantil que en el 2012 tenia un alt nivell de mobilitzacions, per exemple les anti LOU o anti Bolonya. El 2012 sembla que aquella presència es va voler, en certa forma, perseguir i represaliar-la.

Ho pregunto d’una altra manera, s’ha volgut fer un escarment?

El cert és que la tarda del 29 M van passar coses que nosaltres no coneixíem. No ho sabíem perquè en aquell moment nosaltres ja estàvem detinguts. Estàvem a la comissaria de les Corts. Jo sí que crec que des dels mitjans de comunicació es va donar, en aquell moment, ara ja crec que no, una visió molt esbiaixada de la realitat. Van posar el nostre cas, el dels tres que estàvem en presó preventiva, al costat de les imatges dels disturbis de la manifestació de la tarda. Per tant, ja no és tant si sóc un cap de turc d’allò què pogués haver passat a la Diagonal, sinó que hi va haver un discurs que en lletra petita deia que a les 10,30 del matí havíem estat detinguts, però contínuament havíem d’aguantar un bombardeig d’imatges d’aldarull. Imatges que eren de després.

Què et sembla que el vostre cas s’hagi convertit en bandera contra la criminalització del dret de vaga. Es podria entendre que en aquesta situació s’han de defensar drets elementals?

Això que dius em recorda el que va dir un advocat durant la campanya de suport, mentre estàvem en presó preventiva, perquè cal recordar que vam estar 36 dies en aquesta situació. Deia que exceptuant la situació del País Basc. Ara en plena democràcia, no recordava haver vist dos autocars plens de gent gran que havien vist la dictadura, em refereixo als Iaioflautes, que es van plantar davant la presó per demanar la nostra llibertat, que es va aconseguir cinc dies després. Tot això mostra que estem tornant a situacions anteriors, situacions inversemblants.

Amb les acusacions contra vosaltres penseu que es vol criminalitzar el moviment estudiantil?

En aquests darrers mesos hem rebut molt suport, aquí i per exemple a Madrid. Personalitats com el Gerardo Pisarello, o la Tania Sanchez, per exemple. En aquest sentit, el Jordi Mir contava que amb les protestes contra Bolonya s’havia creat una imatge: la de l’estudiant antisistema. Era un perfil mediàtic que després hi havia qui completava amb l’epítet violent.

Què no té res a veure amb vosaltres?

Clar que no. Jo dic: un estudiant que està dins del sistema universitari pot ser crític. I jo em considero un estudiant crític amb moltes coses: amb la mercantilització de la universitat, amb el 3 + 2, que ve ara. Amb diferents aspectes, sobretot amb les taxes. Però no em considero un estudiant antisistema. Després puc tenir la filosofia que vulgui, però com a concepte polític no sóc un estudiant antisistema.

Què en penses de la vinculació que alguns fan entre ser estudiant, crític i la violència?

Aquesta és una visió mediàtica.

No creus que hi pot haver hagut algun interès des de forces polítiques i socials per transmetre la imatge d’estudiant crític vinculada amb la violència?

No, crec que no. Ara bé, hi ha, a banda, un debat sobre la gestió de la violència en els conflictes socials. I en aquest debat jo sé en quina banda em situo. No estic d’acord en emprar la violència en les demostracions o manifestacions al carrer ni enlloc.

Que vas sentir en el moment en què, com has explicat, anaves a descansar i et detenen.

El moment pitjor va ser quan em vaig trobar al calabós de la comissaria de les Corts. Aquest és l’episodi més tenebrós. Perquè les condicions higièniques eren deplorables. Nosaltres podem comparar amb la presó i amb el calabós de Ciutat de la Justícia, que no deixa de ser un lloc fúnebre perquè sents que estàs empresonat però està net. Del calabós de la caserna de les Corts això no ho puc dir. Imagineu, una habitació de 3 per 4 metres on vam arribar a estar fins a cinc persones, amb un lavabo on veus a la persona fent les seves necessitats … Són condicions deplorables fins i tot per a gent, en un terme utilitzat per la dictadura, com són els presos comuns.

Finalment, creus que el vostre cas ha arribat fins on ha arribat perquè us va tocar una determinada jutgessa?

Se’ns dubte, va ser un factor fonamental. Però nosaltres seguim creient en la justícia. I creiem que tot el que una jutgessa d’instrucció ens va treure, una justícia reposada i democràtica ens ho pot tornar. Anirem a judici desvinculats de qualsevol posició antijurídica, ho fem amb tot el respecte.