Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’orientació educativa i professional es consolida com un element essencial per garantir la qualitat dels sistemes d’ensenyament. Així ho planteja l’estudi elaborat per la Fundació Bertelsmann i el Grup d’Investigació sobre Polítiques Educatives Supranacionals (GIPES) de la Universitat Autònoma de Madrid. El treball, dirigit per Javier M. Valle i realitzat conjuntament amb Pedro Sauras, María Matarranz i Yoseline Paredes, compara les polítiques i estructures d’orientació de deu països i formula propostes per reforçar l’equitat i l’ocupabilitat al llarg de la vida.
L’informe subratlla que l’orientació ha evolucionat des dels inicis de l’educació formal fins a convertir-se en un procés estructural que acompanya la persona en tres dimensions: personal, acadèmica i professional. Aquesta concepció àmplia respon al paradigma internacional de la “orientació al llarg de la vida”, impulsat per organismes com la UNESCO, l’OCDE o la Unió Europea.
El text destaca que, en els sistemes educatius contemporanis, l’orientació s’ha d’entendre com una eina que afavoreix tant el desenvolupament individual com la cohesió social. El document assenyala que una orientació de qualitat contribueix a la igualtat educativa, al benestar de l’alumnat i a la coherència entre educació, formació i ocupació.
Segons recorda l’estudi, diversos organismes internacionals —UNESCO, Comissió Europea, OCDE, OIT, CEDEFOP i Fundació Europea per a la Formació— coincideixen en afirmar que:
Una orientació professional eficaç ajuda les persones a assolir el seu potencial, les economies a ser més eficients i les societats a ser més justes.
Espanya en el context europeu
L’anàlisi històrica de l’informe traça l’evolució de l’orientació a Espanya des dels primers serveis vocacionals del segle XX fins a la seva consolidació normativa actual. A partir de la Llei General d’Educació de 1970 i, especialment, amb la LOGSE de 1990, l’orientació es va incorporar com a element clau de la qualitat educativa. Les successives lleis —LOE (2006), LOMCE (2013) i LOMLOE (2020)— han mantingut i ampliat aquest enfocament.
El document destaca que l’orientació a Espanya ha passat de ser un suport complementari a convertir-se en un dret de l’alumnat i en un factor estructural del sistema. La recerca posa en relleu l’existència d’equips i departaments especialitzats, la integració de la funció tutorial del professorat i l’atenció creixent a la diversitat i a la inclusió.
Tot i això, l’estudi identifica reptes pendents: manca de recursos humans suficients, necessitat de coordinació entre els àmbits educatiu i laboral, i diferències entre comunitats autònomes. Malgrat aquests desafiaments, conclou que el model espanyol té una base sòlida per avançar cap a una orientació més integral i equitativa.
L’enfocament supranacional: aprenentatge permanent i ocupabilitat
El capítol dedicat als organismes internacionals mostra com les institucions supranacionals han configurat un marc comú de referència per a l’orientació. A la Unió Europea, aquesta s’associa amb l’aprenentatge permanent i amb el desenvolupament de competències per gestionar la carrera professional (Career Management Skills). La UNESCO subratlla la dimensió inclusiva i la igualtat d’oportunitats, mentre que l’OCDE i el Banc Mundial la vinculen amb l’eficiència econòmica i la productivitat laboral.
L’informe sintetitza aquests enfocaments en un model global on l’orientació actua com a nexe entre el sistema educatiu, el mercat de treball i la participació ciutadana. Aquesta perspectiva reforça la necessitat de polítiques públiques coordinades que acompanyin les persones durant tota la seva trajectòria formativa i professional.
Deu països, un denominador comú
L’estudi comparat analitza els sistemes d’orientació d’Alemanya, el Canadà, Dinamarca, Finlàndia, França, Itàlia, Països Baixos, Portugal, el Regne Unit i Espanya. En tots ells s’observa una tendència comuna: integrar l’orientació dins el currículum i oferir un acompanyament continu des de l’educació obligatòria fins a la inserció laboral.
Els països amb millors resultats en ocupabilitat i benestar juvenil, com Alemanya o Finlàndia, comparteixen estructures consolidades i una estreta col·laboració entre escoles, empreses i serveis socials. En altres casos, la fragmentació institucional o l’escassetat de recursos generen desigualtats més grans.
Tot i les diferències culturals i organitzatives, el document assenyala un consens internacional sobre la funció de l’orientació com a eina d’equitat, inclusió i qualitat educativa.
Benestar emocional i desenvolupament integral
L’informe incorpora també la dimensió emocional de l’orientació, un aspecte que guanya rellevància davant l’augment dels problemes de salut mental entre la població jove. L’orientació s’entén no només com a suport acadèmic o vocacional, sinó també com a acompanyament personal que fomenta l’autoestima, l’autonomia i la integració social.
El text proposa articular l’orientació educativa amb altres serveis socials i comunitaris per garantir un suport integral i sostingut en el temps. Es tracta, segons l’estudi, d’un enfocament preventiu que reforça la inclusió i redueix el risc d’abandonament escolar.
Propostes per al futur
Les conclusions de l’informe plantegen un conjunt de mesures per millorar el sistema d’orientació espanyol. Entre elles, ampliar els serveis en totes les etapes educatives, promoure la formació permanent del professorat i crear xarxes de cooperació entre administracions, centres i empreses.
El document recomana, a més, desenvolupar estratègies nacionals que garanteixin la coherència entre les polítiques educatives i d’ocupació, i que impulsin la recerca i l’avaluació sistemàtica de les pràctiques d’orientació.
Aquestes accions permetrien consolidar un model basat en una orientació primerenca, contínua i de qualitat, alineat amb els estàndards europeus i amb els reptes de la societat del coneixement.
Una fulla de ruta per a la pròxima dècada
L’orientació en els sistemes educatius del nostre entorn. Anàlisi comparada en perspectiva supranacional és, segons el mateix text, una síntesi entre l’experiència pràctica de la Fundació Bertelsmann i el rigor acadèmic del grup GIPES de la Universitat Autònoma de Madrid. El seu propòsit és oferir un marc reflexiu i propositiu que ajudi a millorar les polítiques públiques i a enfortir la col·laboració entre escola, família, administració i sector productiu.
L’informe conclou que una orientació ben estructurada i accessible per a tot l’alumnat contribueix a la qualitat del sistema educatiu, a l’ocupabilitat juvenil i al benestar col·lectiu. L’orientació es perfila així com un element essencial per afrontar els reptes educatius, socials i laborals de les pròximes dècades.
