Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La seva explicació és multicausal i respon a dinàmiques d’organització social i a patrons de comportament. Un fenomen que permet comprendre l’explicació darrera la bretxa salarial de gènere és la divisió del temps dedicat a la criança dels infants entre les parelles. La literatura acadèmica del món econòmic descriu com, el fet de tenir menors a càrrec, sol agreujar les diferències salarials i de carrera professional entre homes i dones. L’impacte més gran, o al menys el que és més rellevant a nivell estadístic, és tenir el primer fill o filla. El naixement de la primera criatura suposa un canvi en la distribució del temps de la parella, passen de ser 2 a ser 3 i un nounat requereix de temps, cures i atenció. Cal tenir en compte que en aquest article quan fem referència a parelles parlem d’aquelles composades per homes i dones, per tant, parelles llegides com a heterosexuals. Queden fora de l’anàlisi les famílies monoparentals i o no llegides com a heterosexuals. L’impacte de la socialització de gènere i la divisió del treball assalariat i de cures han fet que, en aquest tipus de parelles, siguin les dones qui tradicionalment es facin càrrec d’aquestes tasques, és a dir, són les que redueixen el seu temps d’oci personal o limiten el desenvolupament de la seva carrera professional per dedicar-lo a la criança. Aquesta norma social, que és una exemplificació perfecte de l’impacte del patriarcat, és un dels motius pels quals des de diferents governs s’incentiva que els permisos de paternitat i maternitat estiguin igualats. Mitjançant aquesta intervenció des de la política pública es cerca mitigar l’impacte dels rols de gènere tradicionals en la criança de les criatures i la divisió del temps en parella.
Seguint en aquest línia, aquest agost el Govern Espanyol ha introduït novetats en els permisos de paternitat i maternitat per donar resposta a una exigència de la Unió Europea, que ja havia sancionat l’Estat per incompliment de la Directiva Europea de conciliació. Fins ara, des del 2023, els progenitors podien sol·licitar fins a vuit setmanes no remunerades per a la cura de menors de 8 anys; ara s’hi afegeixen dues setmanes addicionals i remunerades. A més, el permís per naixement s’allarga d’unes 16 a 17 setmanes, i en el cas de famílies monoparentals, que són majoritàriament de dones, s’amplia fins a les 28 setmanes. Aquestes millores tindran efecte retroactiu per a infants nascuts a partir del 2 d’agost de 2024.
Ara bé, fins a quin punt aquests permisos aconsegueixen realment reduir la desigualtat en la criança i en el mercat de treball? L’evidència acadèmica i internacional ens deixa veure algunes primeres intuïcions i resultats.
En l’àmbit espanyol, l’ús de permís de paternitat ha augmentat notablement des del 2018, sobretot arran de la introducció de l’obligatorietat, que va tenir un efecte significatiu en la seva utilització. Tot i això, encara avui prop del 75% del temps de permís es concentra en les setmanes en què la mare també és a casa, la qual cosa limita l’impacte en termes de corresponsabilitat efectiva. Malgrat aquestes limitacions, i seguint amb el que apuntàvem anteriorment, l’efecte dels permisos no es redueix en el curt termini. La literatura especialitzada, que examina tant el cas espanyol com també altres països, mostra que els infants nascuts després de reformes que ampliaven els permisos reservats als homes acaben desenvolupant normes socials menys estereotipades i actituds més igualitàries en matèria de gènere. També existeix evidència que explica com els permisos de paternitat igualitaris poden impulsar a algunes parelles a repartir-se el temps i les tasques manera més igualitària. En conseqüència, les dones podrien dedicar més temps i energia a treballar en el desenvolupament de la seva carrera professional o al seu oci privat, i els homes podrien descarregar-les d’aquestes responsabilitats a elles.
La igualtat en els permisos de paternitat pot ajudar, i de fet ho fa segons l’evidència citada en l’article, a dividir de manera més igualitària les tasques de cures entre homes i dones a l’inici de la criança. Com tota norma social, cal que aquest entorn igualitari es segueixi reproduint durant tota la criança de la criatura, no només durant els primers mesos. Tal i com hem mencionat anteriorment, tenir menors a càrrec és un dels motius que explica el desenvolupament de la bretxa salarial de gènere, especialment en parelles llegides com heterosexuals, en les quals les dones assumeixen més càrrega de feina que no pas els homes. Per anar un pas més enllà cal qüestionar-se també les pròpies dinàmiques internes dins la parella i no únicament esperar a que des de les polítiques públiques s’avanci en aquesta línia. Per tant, Pere, Josep, Carles, us feu càrrec de les vostres criatures com ho fan les vostres parelles?
