Anàlisi

Periodisme gràfic per retratar Amazon

L’advocat laboralista Lionel Thomasson s’ha enfrontat en nombroses ocasions a l’empresa Amazon a l’última dècada a França, amb resultats positius en la majoria dels casos, per les evidències manifestes i clares en contra de la multinacional. Tot i que les victòries poden resultar paupèrrimes. Va defensar Ana R., una empleada d’Amazon des del 2010, que «entre el 2012 i el 2016 encadena baixes laborals per dolors articulars producte de la seva activitat. Tres anys seguits, la metgessa del treball la declara apta per treballar, sempre que se la canviï de lloc», cosa que Amazon no realitza mai malgrat els dolors, i acaba desembocant en un acomiadament per «ineptitud al seu lloc de treball».

I va passar quelcom amb què l’advocat s’ha trobat sovint: el Jutjat Social de Montélimar desestima el cas en primera instància i, després, el juliol del 2021, diversos anys després, el tribunal d’apel·lació de Grenoble ho considera acomiadament nul i indica a la sentència que s’han de pagar danys i perjudicis a la treballadora. Una quantitat irrisòria que l’empresa ni tan sols recorre: els beneficis d’Amazon el 2021 van ser de trenta mil milions de dòlars. Encara que, de vegades, les sentències també resulten incongruents, com és el cas de Mohamed, que feia dos anys que tenia contractes temporals al mateix magatzem de Montélimar on treballava Ana R., fins que ho van fer fix el 2019 . «Però la seva mera presència a la llista de la CGT per a les eleccions sindicals ho va canviar tot: “Van començar per separar-me del meu company de cotxe compartint, sabent que no tenia cotxe. Més tard, el metge de la mútua deia que havia d’alternar llocs estàtics i dinàmics”, cosa que mai no es va respectar”». Després de sis mesos amb dolors, a finals de juliol del 2019 li comuniquen el seu acomiadament per «temps de parada» massa llargs, en concret, en el seu cas, del 21% en alguns dies, quan el màxim permès és del 20%.

El temps de parada és el temps existent entre l’acció d’escanejar dos articles seguits. Un temps que es mesura de forma automàtica i que té en compte pauses de tota mena, inclòs anar al bany. És un valor mesurable que permet a l’organització pressionar per augmentar la productivitat i mantenir-la en valors alts cada dia de feina. La productivitat és la relació entre el treball realitzat i el cost emprat, per la qual cosa l’objectiu és realitzar la producció més gran possible amb el sou establert. Els dies que Mohammad va marcar una taxa d’inactivitat del 21% van ser precisament els que l’empresa no va respectar les restriccions mèdiques que havia indicat la pròpia mútua laboral. Mohamed és acomiadat d’Amazon el 29 de setembre de 2019, al·legant el departament de recursos humans que no estaven informats que requerís alguna restricció per motius mèdics. I la data de l’acomiadament era important: dos dies abans de les eleccions sindicals a què es presentava.

« El Jutjat Social de Montélimar es pronuncia sobre l’assumpte el juliol de 2021, i desestima el cas per considerar que el temps d’aturada de Mohammad constituïa una causa justificada d’acomiadament i que aquest no era discriminatori… », però la sentència no va acabar aquí: «…Pel que fa a la CGT , condemnem Amazon a abonar 3.000 euros al sindicat per la pèrdua d’un delegat sindical», una decisió que ningú no va entendre, ni l’extreballador, ni el sindicat ni els advocats. Una sentència que, evidentment, l’empresa tampoc no va recórrer. Incongruència i injustícia en les decisions dels tribunals, retards en els procediments de la justícia, penalitzacions o indemnitzacions discretes comparades amb l’activitat real del magatzem, són factors que Amazon té en compte en la forma d’actuar, en entendre que l’afavoreix a la llarga.

Aquest i alguns exemples més són descrits amb detall i de forma visual al còmic El maravilloso mundo de Amazon (Le Monde merveilleux d’Amazon. Pollution superprofits précarité, 2022), editat per La revue dessinée-Médiapart, i publicat per Norma Editorial a l’agost de 2025, amb traducció al castellà d’Eva Reyes de Uña i retolació de LimboStudio. El còmic està realitzat per diversos equips creatius, ja que en realitat es tracta d’una recopilació de treballs periodístics publicats al llarg d’un lustre a La Revue dessinée i al diari digital Médiapart, i que, malgrat els tres anys que han passat de la seva publicació original, no només és de gran actualitat, sinó que, en part, s’han agreujat algunes de les situacions que es denuncien als diferents articles temàtics.

La Revue dessinée és una publicació trimestral el primer número de la qual és de setembre de 2013, sorgida després d’una campanya de micromecenatge, i que el 2024 va ser adquirida per l’editorial belga Casterman, cosa que dona idea de la importància del treball realitzat en aquesta primera dècada, amb 48 números publicats fins a l’estiu de 2025, i algunes publicacions complementàries, com aquest recopilatori, publicat a França originalment. Disponible en paper i en versió digital, l’objectiu de la revista és el de publicar treballs de recerca i divulgació periodística sobre temes d’actualitat (encara que no immediata, per les característiques del mitjà i la freqüència de publicació), utilitzant el llenguatge del còmic com a mitjà d’expressió, explotant al màxim la capacitat comunicativa del dibuix i, per què no, introduint petites bromes que permet fer digerible la lectura dels diferents articles, profusament documentats amb tota mena de dades, que poguessin resultar feixugues en un assaig tradicional. Un bon exemple és la vinyeta il·lustrada pel dibuixant francès Thibault Soulcié, en què dibuixa un directiu d’Amazon amb forma de dimoni mentre diu: «Però, per què la gent no ens vol? A banda de la contaminació, els ritmes de treball infernals, les condicions deplorables, l’evasió fiscal… Què hem fet malament?».

L’edició castellana conté el pròleg Contra Amazon (en vinyetes), escrit per Jorge Carrión, guionista esporàdic de còmics, autor de l’assaig Contra Amazon (2019), publicat per Galaxia Gutenberg, una publicació que forma una mena de díptic amb el seu llibre Librerías (2014), publicat per Anagrama, en què realitzava un recorregut per la contribució de les llibreries al llarg de la història, la seva gènesi i la seva evolució, transformant-se en pols de lideratge cultural i, també, de vegades, polític. I Amazon no només és tot el contrari, sinó que la seva activitat empresarial posa en perill la subsistència de les llibreries. Al pròleg recupera la informació, entre d’altres, del capítol dibuixat per Fabien Roché amb guió de Laurent Mauduit, en què s’indica que el 2021 la quota de mercat d’Amazon a França és del 10% al sector del llibre, però que aspira a molt més.

«La llei encara defensa les llibreries, que són considerades ambaixadores de l’excepció cultural», afirma Carrión, en al·lusió a la coneguda com a Llei Lang d’agost de 1981 (amb el nom de Jack Land, ministre francès d’educació que la va promulgar), que establia que els editors associaven un preu a cada llibre, que haurien de marcar a la part posterior del mateix, i les llibreries tenen prohibit vendre els llibres amb un descompte superior al 5% d’aquest preu indicat per l’editor. Aquesta llei responia a les demandes dels petits comerços de llibres, que temien la competència de les grans superfícies (en especial, amb les grans ofertes), i que es va replicar a la resta dels països, inclòs Espanya. Encara que, feta la llei, feta la trampa: «Per exemple, amb l’enviament gratuït dels llibres, una forma de competència deslleial; i, quan no va ser possible, Amazon va arribar a un acord secret amb La Poste (l’equivalent al nostre Correus), que sens dubte li resulta beneficiós», afirma Carrión al pròleg com a bestreta del que veurem a les següents pàgines. En un dels capítols observem atònits com, davant l’obligatorietat d’haver de cobrar les despeses d’enviament com a mesura de protecció el 2021, la multinacional decidís cobrar un cèntim d’euro als seus enviaments.

Al còmic es distingeix perfectament el procés de creixement exponencial d’Amazon a França, des que el 2007 va obrir el primer magatzem, fins als quatre que tenia una dècada després. El 2017 va obrir quinze més, i al següent lustre, vint-i-sis més. L’estiu del 2022 tenia 45 magatzems: 7 centres logístics, 10 centres de classificació i 28 agències de repartiment, tots ells emplaçats a prop d’autopistes per optimitzar al màxim el transport de mercaderies. Totes les instal·lacions col·locades estratègicament a prop de nuclis urbans i la seva perifèria. I prop d’aeroports, ja que també hi ha un capítol dedicat a l’impacte que suposa l’increment brutal del nombre de nòlits aeris, a nivell nacional i internacional, amb el conseqüent impacte contaminant, malgrat les promeses d’Amazon de reduir dràsticament les emissions de diòxid de carboni i les campanyes de plantacions d’arbres, del tot insuficients.

De tots els capítols del recopilatori, encara que tots funcionen a manera de denúncia, resulta especialment sorprenent per al lector la lectura de la feina feta pel periodista Jean-Baptiste Malet i el dibuixant Benjamin Adam, amb un títol molt significatiu: Els sacrificats del covid, que fa referència, evidentment, a les penúries que van haver de suportar el personal d’Amazon. I no només a França, sinó als diferents països on està instal·lat. El creixement de les vendes per internet va ser impressionant, en alguns casos l’increment era del 100%, i no necessàriament en articles de primera necessitat, una polèmica que va haver de bregar Amazon davant les crítiques dels sindicats. L’increment d’activitat era semblant al d’una campanya, com la del Nadal, per exemple, i l’entrada massiva de personal eventual en realitat podia provocar una expansió de l’epidèmia, com va passar en molts casos documentats.

Carrión recorda en el seu pròleg les escenes de la pel·lícula Nomadland (2020), la gran guanyadora pocs mesos després dels Premis Óscar, alçant-se amb tres estatuetes: Millor Pel·lícula, Millor Director per a Chloé Zhao i Millor Actriu per a Frances McDormand. «Versió romàntica de la precarietat estatunidenca, la pel·lícula presenta Amazon com un bon recurs econòmic durant unes setmanes a l’any, per a la protagonista que viu a la seva furgoneta a la carretera. I no posa l’accent en una cosa que sí que apareixia al llibre que adapta, País nòmada. Supervivents del segle XXI (Nomadland: Surviving America in the Twenty-First Century (2017), de Jessica Bruder, com era la tendinitis que patien les persones entrevistades i els medicaments que havien de prendre per calmar els dolors». Però si la pel·lícula hagués fet èmfasi en les duríssimes condicions de treball, «no hauria guanyat un Globus d’Or i tres Òscars, i ara no estaria disponible a Amazon Prime Video», recalca Carrión, mentre el llegim abans de fer la compra següent a Amazon.