Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Entrialgo ha començat la sessió explicant la seva visió sobre què són els acudits i el discurs humorístic, ha destacat que són diferents en cada cultura i que “ens fan gràcia quan coincideixen amb la nostra ideologia”. Franc ha assegurat que està absolutament desinformada perquè “el món està governat per una colla de brètols” i que si seguís el dia a dia de la política hauria de fer una gran despesa en ansiolítics. Ha afegit que enyorava els programes que feia Joan Barril a la ràdio pel seu to relaxant i amb dosis d’humor. “Els informatius haurien de compensar les notícies amb un cert sentit de l’humor”, ha dit. Ha recordat el paper secundari que històricament s’ha atorgat a les dones en el camp de l’humor i que d’aquesta situació ve el “gest femení” de tapar-se la cara quan es riu. Ha lamentat, a més, que a les humoristes escèniques només les contracten el 8M o el 25N i se les oblida la resta de l’any.
Entrialgo, que té una pàgina setmanal a la revista El Jueves i que ha publicat el llibre “Malismos”, creu que ara cal tractar temes socials i polítics en els acudits i que l’humor blanc és com si fos d’un altre temps mentre que Franc, autora de la trilogia de Lola Van Guardia, ha assegurat que “tot és política” i ha constatat que “no hi ha humor feminista fet per homes”. Entrialgo ha acotat que “en canvi, sí que hi ha humor masclista fet per dones”.
Els dos ponents han debatut sobre la qüestió de la cancel·lació en el terreny de l’humor. Per Franc, aquest “és el gran tema” i “l’humor no hauria de tenir límits, perquè és ficció”. A vegades és més ofensiu el fet denunciat que l’acudit o el comentari que en fa l’humorista, segons ella, que ha reclamat que, en cas d’una broma desencertada, s’ha de poder rectificar “però no cal que ens metrallin”.
Entrialgo ha dit que “els límits de l’humor són quan en fas i et castiguen per fer-ho” i ha citat com a responsables d’aquests límits als fanàtics d’ISIS, els nazis o Abogados Cristianos. “Ningú censura un columnista que ataca a un humorista per un acudit”, ha dit i ha destacat que “al poder li molesta l’humor”. Hi ha una onada de polítics populistes i malistes que fan servir l’humor com a excusa per justificar missatges d’odi, ha comentat i ha posat com exemple “l’humor cutre” de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.
“Quan més totalitari és un règim més ataca l’humor”, ha sentenciat Franc. Per ella, “la paròdia resta poder al poder” i “riure’s de la gent que està per sota, no és humor”. Entrialgo ha matisat que ell ho veu com a “humor maligne” i s’ha queixat dels que li demanin que es fiqui amb tothom. “Em fico amb qui em molesta més. No em penso ficar amb les minories”, ha aclarit.
Isabel Franc, Mauro Entrialgo i el moderador Víctor Yustres | Jordi Temple (UPEC)
“A mi l’humor m’ha salvat la vida. Sense l’humor no ens en sortiríem”, ha dit Franc. Ha coincidit amb Entrialgo en què les xarxes socials han dut a que la gent no s’expliqui acudits cara a cara i a la pregunta final del conductor de la sessió sobre si l’humor és esperançador tots dos han coincidit: “Tant de bo!”
