Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El grup Henkell Freixenet justifica la dràstica decisió de recórrer a un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) per una caiguda en la producció del raïm exclusiu amb què s’elabora el cava, provocada per la sequera que ha colpejat la regió durant els últims anys. Tanmateix, els sindicats denuncien que les causes al·legades són conjunturals i no estructurals i, per tant, no hi ha motius per a l’eliminació definitiva de llocs de treball.
«Estem exigint la retirada de l’expedient», afirma Alicia Buil, responsable del sector agroalimentari de la UGT a Catalunya. «Si realment hi ha causes productives, organitzatives o econòmiques, que es plantegi un expedient temporal, però no un d’extintiu que destrueixi llocs de treball per sempre», argumenta.
El grup empresarial encara no ha detallat quins llocs es veuran afectats, només ha anunciat que implicaria un 24% de tota la plantilla, és a dir, 180 persones, que perdrien la feina. Un cop econòmic, emocional i social.
Sequera: causa real?
L’argument de la sequera ha estat esgrimit per Henkell Freixenet en comunicats recents. Fins i tot ha assenyalat que l’escassetat de matèria primera ha obligat a canviar l’enfocament productiu cap a altres tipus d’escumosos. Les veus sindicals qüestionen si realment s’han explorat alternatives o plans de contingència adequats. «La sequera és cíclica. Fa tres anys que tenim pluges escasses. Per tant, han tingut temps suficient per plantejar alternatives al negoci», recorda la portaveu sindical. Comissions Obreres també comparteix aquests arguments.
La crítica també apunta a la suposada manca de voluntat d’un grup que, segons els sindicats, té la capacitat financera i comercial per afrontar temporalment la crisi sense recórrer a mesures tan dràstiques. «És un grup potent que pot diversificar la seva cartera de productes. No ha d’optar només per un únic producte amb un tipus de matèria primera. Considerem que el seu argument és una qüestió conjuntural i puntual. No pot ser que es destrueixin 180 llocs de treball per una situació que pot revertir-se. Està plovent. Les vinyes es recuperaran», afirma Alicia Buil.
El compromís laboral en joc
Freixenet i Segura Viudas han estat històricament empreses estables des del punt de vista laboral. Els sindicats recorden que l’empresa mai havia presentat un ERO d’extinció i que les condicions laborals sempre havien estat bones. Aquesta decisió sobtada de reduir la plantilla trenca amb dècades de pau laboral en una companyia que simbolitza la identitat vinícola de Catalunya i que, amb la decisió actual, ha generat gran malestar entre els seus treballadors.
Encara sense iniciar formalment el procés de negociació, previst per al dimarts 13 de maig, els treballadors continuen acudint als seus llocs i realitzen les seves tasques quotidianes, amb l’esperança que la direcció recapaciti. Per ara, només s’ha celebrat una reunió tècnica per a l’entrega de documentació i la constitució de la taula negociadora.
Mentrestant, l’ansietat creix. Ningú no sap si formarà part dels anunciats 180 acomiadats. Tothom es pregunta què passarà amb el seu futur laboral.
El que vindrà
El procés legal que regula els ERO a Espanya marca un termini d’un mes per a les negociacions. Però, per a molts empleats, el rellotge ja va començar a córrer fa setmanes, des del primer rumor que alertava d’una possible reestructuració.
Des dels sindicats s’insisteix que la decisió encara pot rectificar-se. «El dimarts 13 de maig s’inicien les negociacions. Aleshores, ja es veurà més clarament l’abast de l’afectació en cada un dels centres de treball. Nosaltres ens mantindrem en què cal retirar l’expedient. En cas que hi hagi causes evidentment conjunturals, és a dir, temporals, doncs cal optar per un expedient temporal», reafirma la portaveu de la UGT.
El desenllaç s’anirà escrivint les pròximes setmanes. «L’empresa recorre a l’expedient de regulació perquè la llei l’hi permet, però haurà de justificar les causes i fer una valoració, ja que el mal que s’infligirà amb aquests 180 acomiadaments traumàtics no serà només per als treballadors, sinó per a una tradició i una marca, una cosa que no compensarà a l’empresa», conclou Alicia Buil.
