Entrevista

María Recuero: “El dret a l’habitatge hauria de ser un dret sindical”

En un context econòmic aparentment favorable segons les dades macro, però amb greus problemes de precarietat laboral i dificultats per arribar a final de mes, conversem amb Maria Recuero, Secretària General d’USOC, sobre els principals reptes del món laboral. Des de la reducció de jornada fins a l’impacte de la intel·ligència artificial, passant per l’emergència de l’habitatge com a dret fonamental, Recuero analitza els eixos clau de l’actualitat sindical amb mirada crítica i propostes concretes.

Li començo preguntant per l’actual context social econòmic on sembla que es dona una paradoxa: les dades macroeconòmiques indiquen una certa bonança, però si ens fixen en el dia a dia dels treballadors i treballadores, la situació és sovint certament complicada.

Des de la nostra posició a USOC, observem amb preocupació com les dades macroeconòmiques que es publiquen no reflecteixen la situació real dels treballadors. Certament, les estadístiques mostren una millora en les xifres d’ocupació, però quan analitzem la qualitat d’aquesta ocupació, trobem una realitat molt diferent. El mercat laboral actual està caracteritzat per una altíssima precarietat, amb un increment preocupant dels contractes temporals i dels contractes a temps parcial no desitjats. Aquesta situació afecta de manera especial a determinats col·lectius, com les dones, els joves i els immigrants, que sovint es veuen obligats a acceptar condicions laborals inadequades per la manca d’alternatives.

Quins són els indicadors concrets que us fan veure aquesta desconnexió entre les dades oficials i la realitat laboral?

Hi ha diversos indicadors que ens alerten. Per exemple, malgrat l’augment de l’ocupació, continuem veient com molts treballadors no poden arribar a final de mes amb el seu salari, com augmenten les persones que necessiten tenir diversos feines per sobreviure, i com es manté o fins i tot augmenta la pobresa laboral. A més, detectem que molts dels nous llocs de treball que es creen són en sectors amb baixes retribucions i poca estabilitat. També és significatiu l’augment de les persones que, malgrat tenir feina, continuen en situació de risc d’exclusió social. Tots aquests factors ens indiquen que l’actual creixement econòmic no està beneficiant igualment a tots els sectors de la població.

Tenint en ment aquest escenari, quines són les principals reivindicacions que USOC està portant endavant en aquest context?

Actualment, des d’USOC estem centrant els nostres esforços en diverses línies d’acció fonamentals. En primer lloc, la reducció de la jornada laboral sense pèrdua salarial és una de les nostres principals lluites. Considerem que és necessari avançar cap a horaris laborals més curts que permetin una millor conciliació de la vida personal i professional, i que alhora contribueixin a repartir l’ocupació. El nostre objectiu a llarg termini és assolir les 35 hores setmanals, però sempre garantint que aquesta reducció no suposi cap mena de pèrdua econòmica pels treballadors.

Quina opinió teniu sobre la proposta de la jornada laboral de quatre dies que s’ha començat a debatre recentment?

La jornada de quatre dies és una proposta interessant que recolzem, però cal abordar-la amb precisió i garanties. Des d’USOC considerem que qualsevol reducció de jornada ha de complir tres principis bàsics: no pot implicar una redistribució de la càrrega de treball que acabi suposant més estrès o exigència els dies laborals; no pot comportar cap mena de pèrdua salarial per als treballadors; i ha de ser fruit d’una negociació col·lectiva real i efectiva. Creiem que aquest model pot ser beneficiós tant per als treballadors com per a les empreses, ja que diversos estudis mostren com pot millorar la productivitat i el benestar laboral, però cal implementar-lo progressivament i amb garanties.

Com valora USOC l’impacte creixent de la intel·ligència artificial i la digitalització en el món del treball?

L’arribada massiva de la intel·ligència artificial i els processos de digitalització suposen un dels grans reptes actuals per al món laboral. Des d’USOC mantenim una posició equilibrada: reconeixem el potencial d’aquestes tecnologies per millorar certs processos i alliberar els treballadors de tasques repetitives o poc valorades, però alhora alertem dels riscos que comporten. Ens preocupa especialment que es converteixin en una eina per eliminar llocs de treball, degradar condicions laborals o augmentar el control sobre els treballadors. Per això, exigim una regulació clara i específica que estableixi límits ètics i garanteixi que aquesta transició tecnològica es faci respectant els drets laborals i prioritzant sempre el benestar dels treballadors.

Quin paper poden jugar els sindicats davant l’auge del treball a les plataformes digitals que, poc a poc, ho van monopolitzant tot?

El model de les plataformes digitals representa un dels grans reptes per al sindicalisme contemporani. Aquests nous models de negoci, que sovint amaguen relacions laborals precàries sota la figura de falsos autònoms, requereixen una resposta sindical àgil i adaptada. Des d’USOC treballem en diverses línies: donant veu i representació a aquests nous col·lectius de treballadors, exigint el reconeixement dels seus drets laborals bàsics, i pressionant per a canvis legislatius que evitin l’actual situació de precarietat encoberta. Considerem crucial evitar que aquest model de “capitalisme de plataforma” erosioni les conquestes socials que el moviment obrer ha aconseguit amb tanta lluita al llarg de dècades.

Li pregunto ara la seva posició respecte a una proposta que ha anat guanyant terreny en els darrers anys, la de la renda bàsica universal.

Des d’USOC entenem la renda bàsica universal com un instrument que pot ser útil en determinats contextos, però no com a substitut de polítiques actives d’ocupació. La nostra prioritat és i seguirà sent la lluita per crear ocupació estable i de qualitat. Creiem fermament en el principi de “ensenyar a pescar” enlloc de simplement “donar el peix”. Els recursos públics s’han d’orientar principalment cap a la creació d’ocupació digna i ben remunerada, cap a la formació professional i cap a polítiques actives d’ocupació que permetin als treballadors accedir a llocs de treball estables. Una renda bàsica mal plantejada podria acabar sent un parxís que no aborda les causes reals dels problemes laborals actuals.

El principal problema dels catalans i catalanes — així com la resta de ciutadans de l’estat —, és la dificultat d’accedir a un habitatge digne. Quin és el rol que han de jugar els sindicats en aquest àmbit?

Des d’USOC defensem que l’accés a l’habitatge hauria de ser considerat un dret sindical per diverses raons fonamentals. En primer lloc, perquè és una peça clau de la qualitat de vida dels treballadors: no es pot parlar de treball digne quan un treballador ha de destinar més del 50% del seu salari al lloguer, o quan es veu obligat a viure a hores de distància del seu lloc de treball per no poder assumir els preus de l’habitatge a les zones properes. En segon lloc, perquè la inseguretat residencial mina la capacitat de negociació dels treballadors i els fa més vulnerables davant d’abusos laborals. I en tercer lloc, perquè l’habitatge és un element bàsic per a l’estabilitat familiar i personal, que al seu torn afecta directament el rendiment laboral. Per tot això, des d’USOC lluitem activament contra l’especulació immobiliària i exigim polítiques públiques que garanteixin l’accés a l’habitatge com a part dels drets laborals bàsics.