Solidaritat, el braç sindical de Vox, augmenta la pressió del partit contra el govern amb una convocatòria de vaga general el 24N. Abascal ha cridat a la “mobilització permanent, constant i creixent” amb una agitació als carrers de l’Espanya ultra sota el lema “Novembre Nacional” amb aldarulls a les seus del PSOE. Un mes important per als del braç alçat que celebren l’aniversari de l’assassinat de Primo de Rivera i la mort de Franco. El gran repte és la vaga general. Després de haver-la hagut de corregir per defectes de forma, finalment el Ministeri de Treball li ha donat el vistiplau. Tot i que el sindicat dubtosament compleix amb el requisit de tenir implementació a les empreses o sectors on vol realitzar la vaga. Des de CCOO no valoren la convocatòria de vaga de l’ultradreta, tot i no compartir-la “perquè tenim màxim respecte per la principal eina de la nostra acció sindical”.
Una vaga il·legal?
Solidaritat assegura tenir 250 delegats sindicals, és a dir, menys del 0,1% dels que hi ha a Espanya i cap a Catalunya, la qual cosa els dificulta complir els requisits legals per poder plantejar una adhesió a la vaga als centres de treball. Els precedents del fallit bloqueig de l’associació ultra Hazte Oír el dia de la investidura de Pedro Sánchez deixen poc lloc a l’esperança.
“La vaga és il·legal: quan s’iniciï o sostingui per motius polítics o amb qualsevol altra finalitat aliena a l’interès professional dels treballadors afectats”, estableix l’article 11 del Reial decret llei 17/1977 sobre relacions de treball. Fins ara, el sindicat no ha aportat gaires arguments laborals i crida a mobilitzar-se “davant la nova traïció del Govern d’Espanya, amb la connivència de la majoria dels mitjans de comunicació, els sindicats corruptes, la patronal i la resta dels actors”. El líder de Vox, Santiago Abascal, ha sortejat aquest obstacle argumentant que els pactes de Pedro Sánchez amb els socis parlamentaris inclouen una condonació de deute a algunes comunitats autònomes i la ruptura de la caixa única de la Seguretat Social. I tot i que ha fet una crida a altres organitzacions sindicals, només s’hi han unit grups neonazis i d’extrema dreta que ja porten dues setmanes al carrer Ferraz rodejant la seu del PSOE.
De l’ultraliberalisme al nacionalsindicalisme
“Us vull anunciar que molt aviat hi haurà a Espanya un sindicat que protegirà els treballadors i estarà al servei dels espanyols, no de partits polítics o de causes ideològiques”. L’anunci que feia Abascal fa tres anys en un míting de la campanya electoral de Galícia era l’inici d’un canvi d’estratègia del partit, que acompanyava amb vídeos on es presentava al líder com un home amb orígens humils i allunyat de les elits. Obrer i espanyol. Tot i que des del partit afirmen que Solidaritat no és el seu sindicat, sinó que només compta amb el seu suport, l’associació és clara. El secretari general del sindicat és Rodrigo Alonso, que ha estat diputat per Vox al Congrés i al Parlament andalús, o David García, l’autodenominat “diputat obrer” de Vox actualment al Congrés i abans parlamentari a València. A més, el sindicat no s’estalvia difondre a les seves xarxes socials contingut del propi partit. El nacional-sindicalisme guanya poder a Vox i li pren terreny al sector ultraliberal que es representava amb la dimissió de la seva major figura, Iván Espinosa de los Monteros.
Inspiració en l’obrer-lepenisme
Des dels anys 80 i 90 es pot veure un trasvasament de vot obrer a formacions d’extrema dreta en països com Àustria, Bèlgica i França. El 1995 es fundaven plataformes sindicals per part de l’ultradreta francesa Front Nacional (FN) de Jean-Marie Le Pen, amb una obrerització del discurs que també caracteritza Vox i que reproduïx Solidaritat: discurs antiimmigració, proteccionisme econòmic i oposició a tractats internacionals com l’Agenda 2030, en aquell moment contra el Tractat de Maastricht. També es veia aleshores i ara una oportunitat de treure poder als sindicats tradicionals, amb un discurs menys dirigit a l’espai neoliberal de dretes.
Una nova doctrina, l’obrer-lepenisme, dirigida a un electorat que per classe social es situa proper al progresisme, però que s’identifica amb un discurs populista, identitari i d’extrema dreta. El sindicat del Front Nacional va ser il·legalitzat el 1998, després de diverses querelles dels sindicats tradicionals que argumentaven que incomplia la llei ja que no era un organisme en defensa dels treballadors, sinó una plataforma que recolzava el partit, un exemple que recorda a Solidaritat. Tot i així, l’estratègia d’obrerització li ha funcionat al partit francès, reanomenat com a Reagrupament Nacional i dirigit per Marine Le Pen, que encara sense el sindicat, en les últimes eleccions va aconseguir el 67% del vot obrer front al 33% que va optar per Macron, segons dades del Ministeri de l’Interior francès. Des de CCOO, defensen el paper dels sindicats de classe i treballen en formacions per als delegats del sindicat per fer front a l’extrema dreta. A més, asseguren que cal fer més pedagogia per explicar “perquè abaixar els impostos impacta directament en les classes treballadores amb un empitjorament de l’Estat del benestar”.
Una estrategia europea
L’estratègia de Solidaritat passa per aliances amb altres sindicats ultraconservadors europeus. El passat mes de març signaven un manifest al Parlament Europeu on rebutjaven “la immigració il·legal”, el “fanatisme climàtic”, els “sindicats venuts al poder”, “la lluita de classes”, la competència deslleial de productes estrangers o la deslocalització de fàbriques.
Pel sindicat, hi ha dues batalles clares a lliurar: el dumping social i la transició ecològica. Argumenten que amb l’arribada de “milions d’immigrants disposats a treballar en les condicions que sigui” hi ha una precarització del mercat laboral que penalitza al treballador espanyol. També posen el focus a l’Agenda 2030, ideada per les Nacions Unides, que és un “pla d’acció a favor de les persones, el planeta i la prosperitat, amb la intenció també de reforçar la pau universal i l’accés a la justícia”, a la qual responsabilitzen de “declarar la guerra a les classes mitges i populars culpabilitzant-les d’allò que no són responsables”. Asseguren que la contaminació mundial és provocada per la Xina, l’Índia i els EUA, front a Espanya que “no ha de tenir restriccions” ja que “només emet el 0,8% de CO2 del còmput global”.
Solidaritat és una peça més en l’estratègia de Vox, que tot i tenir una implementació mínima, darrere hi ha una voluntat d’ampliar l’espai electoral per l’esquerra un cop s’ha cacat part de l’electorat del PP i de Ciutadans. Llançar el missatge de Vox tot i no ser exactament Vox. Atraure a les classes populars, no tant per treballadores, sinó per “espanyoles”.
