Anàlisi

Una mobilitat per motiu del treball eficient, econòmica i socialment

La societat actual assumeix com a valors l’equilibri mediambiental, l’equilibri entre la vida personal i familiar i el reconeixement de la igualtat real de la dona i l’home. El treball assalariat, que suposa la forma de treball majoritària, condiciona en gran mesura assolir aquestes aspiracions.

La motivació dels joves per a cercar i mantenir-se a una feina determinada, té molt a veure amb el fet que aquests valors es trobin presents a la seva vida laboral. Sembla evident que per a ells no hi ha un futur sense un treball més dignificat i una vida personal sana, presidida per la igualtat de sexes i el respecte a les singularitats volgudes.

Quan es plantegen les formes de suport als que busquen feina i la manera de facilitar a les empreses trobar les persones idònies per a cobrir els llocs de treball, ja resulten rellevants les exigències que planteja aquest marc.  Cal dir que entre els factors que incideixen sempre ha estat rellevant el binomi distància/temps entre el lloc de residència i de treball. En el cas de la Regió Metropolitana de Barcelona observem un territori comú en el qual la interrelació entre persones i llocs de treball té un nivell d’autosuficiència i d’autocontenció raonables. La mobilitat de les persones està facilitada i condicionada pel creixement constant del transport públic i privat, però la petjada del carbó s’incrementa alhora que el temps de desplaçament, dificultant la conciliació laboral i familiar.

Una gestió més eficaç i eficient de les conques laborals existents per a minimitzar la petjada de carboni i facilitar l’increment del temps de vida personal, demana una intervenció no només en allò que sembla més evident, les infraestructures i el transport, sinó també en el  mercat de sol i d’habitatge i en el que sembla més llunyà, en la intermediació laboral. La contribució de la intermediació laboral des d’aquesta perspectiva és un requisit social i econòmic i una oportunitat per a equilibrar les responsabilitats familiars i millorar la igualtat entre sexes.

Per a fer-nos una idea de la situació que hem d’abordar dins  la Regió  Metropolitana, prenent com a exemple Barcelona ciutat, Sabadell i Badia del Vallès. A Barcelona, de cada cent persones que hi treballen a la ciutat, només quaranta i cinc  hi viuen a Barcelona i només sis de cada deu persones ocupades residents a Barcelona hi treballen a la mateixa ciutat en tant que quatre ho fan a la RMB. A Sabadell, només trenta persones de cada cent residents a la ciutat poden treballar a aquesta, i les empreses només aconsegueixen ocupar a trenta-dos persones de Sabadell per a ocupar tots els llocs de treball dels que disposen. A Badia del Vallés, la població es desplaça massivament fora de la ciutat per a treballar-hi, noranta persones de cada cent  persones ocupades de Badia del Vallès, per la qual cosa l’Ajuntament ja realitza un gran esforç per a crear noves zones d’activitat econòmica.

La mobilitat laboral entre ciutats i municipis de la conurbació de Barcelona és una vella realitat que s’ha fet massiva, abastant cada vegada més territori, i negar-la o considerar-la negativa no deixa de ser absurd. Potser el que cal és reconèixer-la i gestionar-la de forma que la mobilitat no volguda i la  innecessària es redueixin, fent que s’incrementin les oportunitats de trobar una feina igual més a prop de la residència de la persona treballadora. Assolir aquest objectiu és complex perquè incideixen molts factors, però cal dir que des del camp de la intermediació laboral hi ha marge per actuar, ajudant a les persones i a les empreses amb més informació i intensificant l’acompanyament a les persones i a les empreses en el procés d’intermediació.

Les empreses, les patronals i els sindicats en són les protagonistes, amb les persones concretes, d’assolir aquest repte, amb la cooperació necessària del servei públic en els seus diferents nivells (Estat, Generalitat i Administració Local – Ajuntaments, AMB i Diputació). De manera conjunta i coordinada poden gestionar les ofertes i demandes laborals de forma eficaç i eficient, sota l’objectiva necessitat de les empreses i les prioritats socials i mediambientals que inspiren els valors actuals. 

En definitiva, millorar la competitivitat de les empreses i promoure els valors socials no són contradictòries, si la gestió i la governança del procés respon per igual als dos objectius i es posen els mitjans per a fer-ho.