El 2023 està sent un any determinant per a l’FP dels propers anys: al març es va signar l’Acord per a la Planificació de la Formació Professional per part del Govern i les organitzacions patronals i sindicals més representatives, i al juliol es va aprovar l’esperat decret de centres integrats. Però aquestes dues dates no seran les úniques que marcaran l’avenir de l’FP a Catalunya en els propers anys, sinó que aquest últim trimestre de l’any també hi haurà d’altres moments clau.
El divendres 6 d’octubre, per exemple, tindrà lloc la conferència ‘Prospectiva 2023-26 Sistema FPCAT’, en què s’espera que uns 400 agents validin l’informe que l’Agència FPCAT ha anat elaborant d’uns anys ençà per determinar les prioritats i necessitats formatives de les empreses. Serà una experiència pionera, en tant que no s’ha fet mai intentar casar l’oferta formativa amb la demanda real del mercat. Les conclusions que se n’extreguin està previst que s’aprovin a la Comissió Rectora del Sistema que tindrà lloc el divendres 24 novembre.
Centres de formació professional integrada
També serà durant aquest últim trimestre de l’any que diversos centres de formació professional iniciaran els passos formals per accedir a la condició de centres de formació professional integrada, després de cinc anys de converses per aprovar el decret. “Els centres d’FP del futur seran nodes de referència on la gent anirà a acreditar-se, a estudiar cicle, a cursar-hi mòduls… Els entenem com a motor de dinamització d’un territori o d’un sector, uns autèntics ateneus formatius”, explica el president de l’Agència FPCAT, Fabian Mohedano. “Entenem que la formació al llarg de la vida és troncal per a tothom, i els centres de formació professional integrada així ho reflectiran”, assevera.
Un cop els instituts hagin formulat les seves peticions per esdevenir centres de formació professional integrada, l’administració tindrà sis mesos per donar-los resposta. Ja amb l’Informe General de Prospectiva 23-26 es podrà acordar el Pla d’Actuacions dels Centres de Formació Professional Integrada 24-27 i a partir d’aquí els centres autoritzats hauran de presentar els seus projectes funcionals, i durant el març-abril del 2024 ja hi haurà tota una sèrie de centres que sabran que començaran el curs 2024/25 a ple rendiment.
“Els centres de formació professional integrada són un canvi de paradigma important. Han de generar coneixement en el seu sector sobre com atraure gent i formar-la”, explica Mohedano. Així doncs, es dotaran de consells rectors específics segons àmbit d’especialització, comptaran amb un administrador-gerent que gestionarà tot allò no estrictament relacionat amb els afers pedagògics, passaran a tenir una activitat proactiva sectorial o territorial, comptaran amb més personal, guanyaran en autonomia organitzativa, etc. Així doncs, de la mateixa manera que les organitzacions empresarials i sindicals ja tenien fins ara una interrelació directa amb el SOC, ara aquesta interrelació també la tindran amb tota la formació professional i amb la formació al llarg de la vida.
“Pensem en un centre de formació professional i de seguida ens ve al cap un centre educatiu, i no necessàriament ha de ser així. Pot ser el Port de Barcelona, o Mercabarna, o una estació de tren, una granja enmig del camp o a un equipament esportiu. Cal connectar la formació amb el teixit productiu, que siguin uns dinamitzadors econòmics per al conjunt del sistema”, concreta Mohedano.
“Fins ara, els centres de formació professional estan centrats en l’alumnat jove, i amb aquest canvi passaran a tenir una mirada de sistema, no només identificant-se amb el món educatiu, per passar a buscar cadenes de valor en cada àmbit sectorial”, conclou. “És a dir: si dius ‘centre de la química del Vallès’ és diferent que si dius ‘institut Joan d’Ors’. En un centre de formació professional integrada hi veuràs gent d’entre 16 i 67 anys formant-se en aquell àmbit específic, les empreses del sector s’ho sentiran com un lloc seu, saps que t’hi podràs dirigir en qualsevol etapa de la vida si estàs interessat en aquell camp…” I rebla: “Tothom voldrà tenir un centres de formació professional integrada al seu municipi, com abans tothom volia tenir una Universitat.”
Mapa amb els més de 2.000 centres
I perquè tot plegat creixi de manera ordenada, durant aquest últim trimestre de 2023 també és previst que vegi la llum el Mapa de centres de formació professional, que serà la síntesi del moment actual i que servirà de guia per a actuacions futures. “La llei estableix que cal un sistema únic de formació professional, i el mapa ho reflectirà”, explica.
El repte que s’ha fixat l’executiu és construir el mapa a partir dels 2.233 centres de formació professional públics i privats procedents dels antics subsistemes i oferir un servei que posi les persones i el teixit productiu al centre de la política pública de formació i qualificació professionals. En aquest sentit, es confia que el mapa esdevindrà un motor per crear un sistema únic de formació i qualificació professionals.
La missió del mapa serà la de disposar d’una diagnosi compartida entre tots els actors clau, optimitzar els recursos disponibles i millora de l’eficàcia, promoure una formació d’itineraris complets, planificar prenent com a base les evidències de la prospectiva de les necessitats formatives i definir els centres com a referents de la dinamització econòmica sectorial o territorial. En resum, “cal un nou mapa sense deixar ningú enrere. No podem perdre coneixement i ni expertesa”.
Noves oportunitats
Durant aquest últim trimestre de l’any, des de l’Agència FPCAT també es preveu presentar les bases per a una nova llei de noves oportunitats al llarg de la vida. D’una banda, hi ha els centres de noves oportunitats, eminentment gestionades per una vintena d’entitats socials. De l’altra, hi ha les Escoles d’Adults, de titularitat municipal i Generalitat que agrupen més de 150 centres. I tant les unes com les altres es dirigeixen a un perfil d’alumnat prou similar. “Anem-ho a endreçar. Cal un procés de reconeixement de tot el que es fa”, explica Mohedano.
“És un projecte pioner a Espanya i a part d’Europa. Ajuntar noves oportunitats amb noves oportunitats al llarg de la vida no passa”, sosté Mohedano. Originàriament, les Escoles d’Adults depenien de la conselleria de Benestar Social, i posteriorment van passar a Educació. “Però per nosaltres, tant les Escoles d’Adults com les de Noves Oportunitats són trampolins per tornar al sistema formatiu”, exposa. “Alinear tots aquests actors és un fet inèdit”, defensa.
Després de més de dos anys d’interactuar amb tots els actors -Educació, Treball, entitats…- des de l’Agència FPCAT esperen que la nova normativa -la llei que regula les Escoles d’Adults és del 1991- serveixi per contribuir a millorar el nivell formatiu del conjunt de la societat.
La nova llei hauria de servir per concretar la cartera de serveis que ofereixen aquests centres en ple segle XXI -bretxa digital, alfabetització bàsica…-, com s’empelta tot plegat en el sistema modular de formació professional i l’acreditació de competències, i aclarir i millorar-ne el sistema de finançament. “Cal rellançar la cartera de serveis d’acord amb aquestes noves realitats”, sosté Mohedano.
Nou acord sobre les persones
I ja de cara al 2024, el Govern també espera arribar a un nou acord sobre les persones que treballen en tot aquest sistema formatiu. En un moment en què ha crescut molt el sistema, cal dotar-lo de la robustesa suficient, a més si es té en compte que s’està jubilant molt personal, cal plantejar-se quines estratègies calen per trobar nou personal formador, avaluador, orientador, etc.
