“És un 8M en millor situació que fa un any per la reforma laboral i l’SMI, però la bretxa salarial segueix prop del 20%”, afirmava Camil Ros, secretari general de la UGT de Catalunya ahir al matí l’iniciar els actes del Dia Internacional de la Dona. A més, recordava que “la igualtat no està entrant al mercat de treball perquè les empreses canviïn les seves polítiques. La bretxa salarial s’està reduint per l’activitat sindical i la pressió legislativa”. Els sindicats coincideixen en valorar positivament els plans d’igualtat com a mesura per a reduir la desigualtat a les empreses, tot i que demanen més recursos perquè no quedin en paper mullat. “És necessari que la Inspecció de Treball tingui més recursos per poder dur a terme la seva funció de control en el si de les empreses. A Catalunya 5.800 empreses han de tenir un pla d’igualtat, segons la llei i al gener només el 18% el tenien registrat”, lamenta Eva Gajardo, secretària d’Igualtat i Formació de la UGT de Catalunya.
Des de CCOO també demanen més control dels plans d’igualtat, obligatoris per a les empreses de més de 50 treballadors des de fa un any i avalen les mesures legislatives del 2022. “Són lleis amb cara de dona amb la pujada de l’SMI i la reforma laboral que ha augmentat en un 180,8% de contractació indefinida entre elles”, asseegura Mentxu Gutiérrez, secretària de Dones i Polítiques LGTBI de CCOO de Catalunya.
Els sindicats s’adherien a la manifestació conjunta convocada per l’Assemblea 8-M que iniciava el seu recorregut a plaça Universitat. Una mobilització feminista: de cures, laboral, estudiantil i de consum “contra el sistema cisheteropatriarcal, racista i classista” que va tenir el suport de més de trenta col·lectius amb un manifest conjunt. A la marxa es podia veure representació d’organitzacions, sindical, política i de la societat civil, que plenava Barcelona amb uns 100.000 assistents segons dades de l’organització. Des del moviment sindical es reclamaven més polítiques de corresponsabilitat entre homes i dones i més polítiques de conciliació. Des de Kellys Unión Cataluña també mostraven el seu suport a la mobilització, un col·lectiu integrat “exclusivament per mares, caps de la llar, migrants i racialitzades que carreguen amb estigmatitzacions i prejudicis racials”.
Dins de la manifestació, la diversitat de les participants comporta una gran diversitat de reivindicacions i demandes. Un cop més, es va demanar la derogació de la llei d’estrangeria perquè representa “un aparell de violència institucional masclista” que “criminalitza les dones migrants”. Exigeixen el tancament dels centres d’internament d’estrangers (CIE) i denuncien la recent obertura del mòdul de dones al CIE de la Zona Franca “on hi ha dotze companyes sotmeses a condicions de detenció violentes”. A més, reivindiquen el dret a emigrar i “la regularització de totes les persones que es troben sense papers al territori”. Sindihogar, Marea Verde o Furia Mexicana serien alguns dels col·lectius de caire antiracista, majoritàriament format per dones llatinoamericanes, que aportaven la seva lluita envers temes com el dret a l’avortament.
L’any passat es van registrar 99 feminicidis i altres assassinats al país, motiu pel qual es va reivindicar mantenir el consentiment al centre de la llei només sí és sí, després de la modificació del PSOE per la rebaixa de condemnes que han aplicat alguns jutges. La reforma ha sortit endavant en la votació al Congrés amb el suport del PP i amb els morats en contra. La representació política també es va fer notar, i es que Esquerra Republicana de Catalunya, amb alguns dels seus líders més destacats presents, reivindicaven el lema de la pròpia llei, “només sí és sí”. D’altra banda, tot i la recent llei d’avortament aprovada al Congrés dels diputats, el manifest lamenta que “és una oportunitat perduda” per trencar amb “l’estigma d’excepcionalitat social i sanitària que recau sobre l’avortament” al no despenalitzar-lo. A més, demanen “una resposta contundent davant la creixent amenaça i atac als drets sexuals i reproductius per part de l’extrema dreta”. Amb lemes com “mi copa menstrual en la boca de Abascal”, les manifestants deixaven clar la seva posició envers els debats que l’extrema dreta intenta obrir.
“El feminisme no és transfòbia”
El 8M s’ha vist marcat, en diverses ocasions, per la divisió del moviment feminista entorn a les dones trans. L’Assemblea 8-M envia un missatge clar al respecte: “El feminisme no és transfòbia” i denuncien els creixents discursos d’odi. Tot i que celebren l’aprovació de la llei trans i LGTBI afirmen que “cal anar més enllà”. En la reivindicació d’un moviment feminista transversal, no van faltar les reclamacions de les dones amb diversitat funcional i “el dret a la plena participació en la societat”. A la manifestació es deixaven veure diversos lemes i pancartes vinculats a sectors LGTBI, “antes muerta que TERF”, o proclames en favor dels drets de les persones trans.
El manifest, que forma part del tancament de la marxa, també reconeix els drets laborals i socials de les treballadores i denuncia “les condicions d’explotació” que pateixen les dones i la “criminalització” de les treballadores sexuals. A més, demanen recuperar els drets pendents de les treballadores de la llar, tot i la ratificació del conveni 189 de l’OIT i més inspeccions de treball per garantir unes condicions dignes. A més, reivindiquen pensions mínimes en igualtat al salari mínim interprofessional i “que la pensió de viduïtat sigui el 100% de la pensió de la parella”.
En matèria sanitària, l’Assemblea 8-M demana garantir “un tractament de la salut de les dones, lesbianes, bisexuals, trans, no binàries, intersexuals des d’una perspectiva integral, diferencial, feminista i sense estigma”. Exigeixen, per tant, “la despatologització” de les vides de totes les dones amb el revertiment de les retallades i la desprivatització dels serveis públics. Per prevenir les violències masclistes demanen coeducació i educació sexoafectiva amb perspectiva de gènere amb una educació que fomenti l’empoderament de les noies i la creació de noves masculinitats.
Tampoc van faltar reivindicacions ecologistes a favor de la gestió de proximitat i en contra dels macroprojectes com l’ampliació de l’aeroport, el Quart Cinturó, el Hard Rock o els Jocs Olímpics d’Hivern.
