CCOO celebrava el passat dimecres els cinquanta anys de la publicació Lluita Obrera i aprofitaven per “reivindicar la professió periodística”. L’acte va acollir a antics periodistes i col·laboradors de la publicació que va dur a terme el seu primer número el 1972 i en va fer trenta fins a la mort del dictador en un moment en què el Tribunal d’Ordre Públic franquista condemnava amb presó la llibertat de premsa.
Tot i la capçalera en català, en un inici era una publicació en castellà que volia comunicar els conflictes laborals i socials del final del franquisme. Produïen unes cinc mil còpies en aquell moment i la principal complicació que tenien era la distribució que s’havia de fer de manera clandestina.
Alfonso Labrador va ser el director durant deu anys des de 1980. Durant la seva direcció, Lluita Obrera va ser pioner en la cobertura de feminisme i ecologisme i amb una voluntat clara de preservar la memòria històrica. A més, la seva producció va arribar als cinquanta mil exemplars i es va convertir en el centre de la comunicació del sindicat.
La dècada dels noranta en va ser la directora la Marta Sans qui afirma que “ser dona i arribar a càrrecs de responsabilitat era molt complicat”. Van ser anys d’importants canvis socials i la publicació es va convertir en un element d’afiliació. Es va incorporar un consell de redacció i es va canviar a un format magazín que incorporava entrevistes a personalitats com Pepe Rubiales o Miguel Gila. A més, periodistes com Montalbán, Teresa Pàmies o Arcadi Olivera van col·laborar amb el magazín, que va destacar per un predomini del català en les seves peces.
L’any 2000 és Emili Rey qui es fa amb la direcció de Lluita Obrera i també es converteix en cap de premsa de CCOO de Catalunya. Amb ell al capdavant, hi ha una professionalització i s’introdueixen canvis amb l’aparició d’internet. S’arriba als cent vuitanta-cinc mil exemplars i a partir de l’any 2010 es combina amb Lluita digital, una versió online. L’entrevista continua essent el centre, aquest cop a coneguts com Joan Manuel Serrat, Almudena Grandes o Sabina. El 2022 Rey deixa els seus càrrecs i el substitueix la Mar Calpena qui vol convertir Lluita Obrera en una revista de futur, amb gran presència de les xarxes socials en la seva comunicació i amb articles d’opinió, de profunditat i entrevistes com a formats principals. “En l’era de la immediatesa, optem per un periodisme lent i tractem temes que ningú més dona”, afirma Calpena.
“Fer periodisme amb mirada de classe”
“Fa cinquanta anys, Lluita Obrera va ser la millor eina del moviment sindical, en un moment en què no hi havia llibertat d’informació i menys si era obrera”, defensava el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco. A més, va reivindicar el paper del sindicalisme per fer caure el franquisme i fer arribar la democràcia a Espanya.
En un context marcat per la sobreinformació i la immediatesa i un sistema de mitjans encara sense recuperar-se de la crisi, la precarietat ofega el sector. A més, “avui la democràcia pateix el mal de les fake-news, que alteren el dret a la informació veraç i constratada”, lamenta Pacheco. Va aprofitar per destacar la feina dels periodistes en un context tan complex amb especial consideració als periodistes que es dediquen a les seccions d’economia i treball. “El treball és una batalla que vol donar CCOO”, va concloure el secretari general.
