És tan cert que els incendis forestals s’eviten a l’hivern com que la millora de les condicions laborals dels bombers és la millor inversió perquè cada any no es cremin milers d’hectàrees. Sense anar més lluny, a Castella i Lleó hi ha bombers forestals que han rebut 14 hores de formació. Allà, el servei està externalitzat a unes empreses privades que es reparteixen el pastís i que té com a finalitat primordial el negoci. No passa així en altres comunitats, encara que també acuita el problema de l’alta temporalitat, la sinistralitat, les noves condicions que dificulten l’extinció del foc i l‘envelliment d’una plantilla que fa un gran esforç físic en l’exercici.
Jesús Pita, representant del Sindicat Professional de Bombers/es Forestals (Firet) a la comunitat, indica que el 80% dels operatius forestals està format per treballadors pertanyents a empreses privades. Els tres mesos d’estiu l’operatiu és complet. La meitat està un o dos mesos més, el 10% treballa deu mesos, i la resta es queden fora”, afegeix. Els salaris que perceben, denuncia Pita, són massa baixos. El sou d’un peó és de 1.050 euros, i el d’un especialista al voltant dels 1.100 euros bruts sense plus ni pagues extres.
El sindicalista qualifica aquesta realitat de “decimonònica”, ja que la precarietat en què es veuen immersos es materialitza, segons dades de Firet, en què un 70% dels operatius contra els incendis forestals de Castella i Lleó no tenen una antiguitat superior a tres campanyes, és a dir, nou mesos. Tal com apunta Pita, “a l’hora d’extingir un foc, la manca d’experiència, entrenament i capacitació té conseqüències greus”.
A més, els bombers forestals s’enfronten a la major sinistralitat possible: el perill de morir treballant. “L’assegurança que estableix el conveni a Castella i Lleó per un accident greu o mort és 25.000 euros d’indemnització. Això és ridícul, no estem coberts”, es queixa el representant de Firet, que va treballar 15 anys com a bomber forestal.
Ningú amb experiència
Als 37 anys, Pita sap que “els incendis d’ara no són els de fa quatre anys”. Els 4.500 bombers que hi ha a la comunitat castellanolleonesa, pertanyents a fins a 20 empreses diferents, han de lluitar també contra unes flames molt més virulentes a causa dels períodes més llargs de sequera, per exemple.
D’altra banda, el perfil que destaca a la plantilla correspon al de jove estudiant que accedeix a la primera feina, i al de persona amb estudis relacionats amb el sector forestal que vol accedir a llocs en altres comunitats autònomes on les condicions són millors i exigeixen antiguitat. És a dir, que a Castella i Lleó no hi ha ningú amb certa experiència. “Des de la Junta no fan res per posar-hi remei. En molt senzill: els hi és exactament igual”, resumeix Pita.
Ángel Rubio, responsable del Sindicat Professional de Bombers Forestals d’UGT a nivell estatal, atén lamarea.com des de la guàrdia que realitza a Granada. En aquest cas, la plantilla pertany a l’Agència d’Aigües i Medi Ambient d’Andalusia. En altres paraules: són personal de l’Administració pública. Allà, dels 3.600 bombers forestals que hi ha, uns 800 solen ser interins o temporals que treballen únicament els quatre mesos i mig d’estiu.
El salari d’aquests bombers andalusos està per sobre de la mitjana. A la comunitat del sud s’ubica als 24.900 euros anuals, quan el salari mitjà a Espanya és als 23.000, tal com confirma Rubio. “Hi ha algunes forquilles que van des dels 15.000 fins als 28.000 d’algunes autonomies. Les que tenen més sous són Cantàbria i Canàries”, indica el sindicalista d’UGT.
La lluita per la fixesa del lloc laboral
Si escau, la reclamació més gran que formulen és la finalització de la interinitat i temporalitat del personal. “Han fet una interpretació força nefasta de l’última reforma laboral. Tot i que un Reial Decret establia la finalització de les interinitats, s’han acollit a la fórmula fix-discontinu en lloc de fer fixos els treballadors”, desenvolupa Rubio, que recorda que gairebé un 25% de la plantilla només treballa a l’estiu. Si els fessin fixos, diu, podrien fer moltes més feines preventives a la campanya hivernal.
Així mateix, exigeixen que s’atenguin els seus coeficients reductors per a l’edat de jubilació, ja que a Andalusia hi ha un 45% de la plantilla per sobre dels 50 anys. “És un volum molt gran perquè en una dècada la plantilla es pot quedar a la meitat”, concreta l’ugetista.
Anxo Pernas és bomber forestal a la Xunta de Galiza i delegat de personal de Comissions Obreres a la província de Lugo. Amb 42 anys i 22 campanyes d’estiu d’experiència, ocupa una plaça de fix discontinu de nou mesos. En aquesta comunitat, tot el servei també pertany a l’Administració, encara que hi ha algunes bases privatitzades.
En aquest sentit, els salaris corresponen als marcats per al personal laboral de l’Administració pública, amb certes peculiaritats atesa l’especificitat de les seves funcions. D’aquesta manera, cada bomber cobra uns 1.700 euros bruts, que es quedarien en 1.100 nets. “Nosaltres treballem 7 hores els graus de risc baix i mig, i 8 hores en alt risc amb un límit de 12 en cas d’extinció“, explica Pernas, que afirma que darrerament estan treballant per sobre del que s’estipula.
Reclamen, també, l’aplicació a nivell estatal del codi forestal, mitjançant el qual no només farien funcions de prevenció i d’extinció d’incendis, sinó que podrien donar suport a les contingències del medi natural. Exercirien així funcions auxiliars davant de qualsevol tipus d’emergència a què podrien arribar abans que altres cossos.
Treball de sobres a Galícia
Una de les seves grans lluites és l’estabilització de les places que ara mateix estan en règim d’interinitat a la comunicació gallega. “Estaríem en unes 1.400 persones de carrera al servei, i amb la Llei de temporalitat l’Administració ha d’estabilitzar mil places de personal que només treballa mig any”, assenyala Pernas alhora que defensa que caldria augmentar el temps de treball de aquestes persones. “A Galícia es talla més del 50% de la fusta a nivell estatal, així que hi ha feina de sobres de prevenció”, en els seus propis termes.
Tot i que accepta que a Galícia les condicions laborals són millors que en altres regions, el sindicalista de CCOO indica que no totes les places estan cobertes. “Si en una brigada de cinc persones només en van tres, estem duent a terme gairebé el doble de feina, de manera que això comporta per a la seguretat pròpia de cadascú”, desenvolupa.
Envelliment de la plantilla i incendis més virulents
Des de la comunitat també reivindiquen que s’acceptin els coeficients reductors de cara a l’edat de jubilació. Pernas apunta que “hi ha personal en extinció que s’acosta als 60 anys”. A Galícia, les coses tampoc no són gaire diferents a l’hora d’aplacar les flames. Els focs, que no coneixen fronteres, posen cada cop més vides en perill, malgrat ser forestals.
“La vegetació a Espanya té un estrès hídric molt més gran que abans, i la prova és que el 2022 portem cremades 245.061 hectàrees en 48 grans incendis forestals, segons dades d’Europa”, apunta Rubio. La fotografia entre grans incendis i hectàrees cremades correspon a una corva invertida: hi ha menys incendis que abans, però cremen moltes més hectàrees.
Que el foc s’expandeixi tant fa que, cada cop més, s’aproximi a la població. “Abans, que teníem una emergència al medi natural, atesa l’emergència climàtica urgent que tenim ens trobem amb desallotjaments i accions de protecció civil davant d’aquests incendis que ens deixen en una situació molt complexa”, afegeix el membre d’UGT. Es refereix a l’escala d’acció que tenen: primer, salvar les persones, després els béns materials i, finalment, la massa forestal.
“Ja no parlem de condicions laborals, és que organitzativament és lamentable. És terrible veure com un incendi passa a l’altra banda de la frontera i no hi pots anar. Ara els governs s’adonen que els seus dispositius no estan dimensionats adequadament per a aquestes emergències, així que esperem que la cosa canviï”, conclou Rubio.
