Ahir es complien vuitanta-sis anys del cop d’estat que ha situat Espanya com el segon país amb més fosses comunes amb quasi cent quinze mil persones sense identificar. Per poder reparar la memòria de les víctimes, la setmana passada el Congrés aprovava la llei de memòria democràtica entre promeses de l’oposició de tombar-la a l’arribar al govern i crítiques de les associacions de ser insuficient. Daniel Canales, investigador d’Amnistia Internacional especialitzat en drets humans i justícia internacional, assegura que “el camí és continuar ampliant drets i no prometre derogacions”.
La nova llei considera il·legal el franquisme, prohibeix l’exaltació a la dictadura i que les fundacions facin apologia del règim, reconeix la persecució de la cultura catalana, gallega i basca, l’Estat es compromet a la recerca de les víctimes i crearà un banc d’ADN permetrà l’accés a documents franquistes, crearà llocs de memòria democràtica i retirarà 33 títols nobiliaris atorgats durant el franquisme. És suficient aquesta llei?
Constitueix una millora respecte del marc legislatiu vigent, aprovat el 2007. Un dels punts que ens semblen més rellevants és que les tasques de cerca i d’identificació de persones víctimes de desaparició forçada s’imposa com una obligació per a l’Estat. El model actual feia recaure l’obligació en associacions i famílies. Que passi a ser obligatori per a l’Estat era una reclamació de les Nacions Unides des de feia temps. Un altre punt que ens sembla molt oportú és incorporar formació al currículum educatiu. Aleshores, sí, hi ha moltes mesures que suposen un avenç en el reconeixement i en la reparació de les víctimes, però hi ha grans àrees que la llei no contempla. La gran absència és la investigació judicial dels crims franquistes i la promoció d’una política estatal de promoció de la veritat. Són els dèficits que Amnistia Internacional apuntàvem, ja amb l’avantprojecte, on reclamàvem abordar l’accés a justícia i no s’ha acabat per fer.
Des d’algunes associacions s’ha criticat que es mantenen els obstacles per jutjar els crims franquistes i fan que l’única causa que els investiga sigui a Argentina. Quins són aquests “obstacles”?
El principal obstacle és la llei d’amnistia del 1977 que ha estat reinterpretada i aplicada pels tribunals espanyols com un impediment per poder investigar crims sobre la base del dret internacional succeïts en el passat. Nosaltres creiem que la llei hauria d’excloure la interpretació que fan els tribunals nacionals. A més, el dret internacional en matèria de drets humans assenyala de manera clara que no es poden aplicar amnisties ni indults que eximeixin de responsabilitat els perpetradors d’aquests greus crims.
El nou projecte de llei de memòria democràtica introdueix mitjançant una esmena, que la llei d’amnistia de 1977 s’ha d’interpretar d’acord amb els tractats internacionals ratificats per Espanya. Aquests crims sobre la base del dret internacional no són amnistiables ni subjectes a prescripció. És positiu que es faci una crida a aquesta interpretació, però ja hauria de ser així. Creiem que s’hauria d’haver anat més enllà, potser modificant la llei d’amnistia.
Hi ha altres obstacles que no s’han abordat directament. Al març, es va portar al Congrés una modificació del Codi Penal per introduir el principi de legalitat internacional que permetria investigar crims, que encara que en aquell moment no estiguessin tipificats en l’ordre legal espanyol, sí que ho estaven en la legalitat internacional. Aquesta possibilitat va ser rebutjada pel Congrés i no ha estat introduït a la nova llei.
Un punt rellevant també és la creació d’un fiscal especialitzat en memòria democràtica i que ha de tenir un paper actiu en la cerca i la identificació de persones subjectes a desaparició forçada. Des d’Amnistia Internacional tenim el dubte de quin poder tindrà aquest fiscal si es manté la llei d’amnistia del 1977 i la jurisprudència del Tribunal Suprem que considera que no es poden jutjar aquests crims perquè han prescrit o perquè han mort la majoria dels perpetradors. Hi ha obstacles que la llei de memòria democràtica ha renunciat a abordar i el Congrés també ha rebutjat fer-ho.
Has esmentat la llei d’amnistia de 1977, que des del Govern qualifiquen com a “reclamació històrica de l’oposició antifranquista” encara que com has dit la nova llei de memòria democràtica reconeix que s’ha de “garantir el dret a la veritat de les víctimes de greus violacions dels drets humans o del dret internacional humanitari”. Creus que la nova interpretació suposarà un canvi en l’aplicació de la llei d’amnistia?
És la gran pregunta. Si un tribunal reconeix que la llei d’amnistia no és aplicable, també ha de mirar si els crims han prescrit, si és aplicable el principi de legalitat internacional, és a dir, tot el que diu el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional. Aquests arguments, ara per ara, persisteixen. Amb la nova llei de memòria democràtica es matisa que la llei d’amnistia del 1977 no és aplicable, però hi ha obstacles que persisteixen. Per tant, amb aquesta llei no se solucionen els problemes que tenen les víctimes d’accés a la justícia des de fa dècades. Des de l’any 2008 han estat onze els informes de les Nacions Unides que han demanat a Espanya que elimini els obstacles en la investigació d’aquests crims, instant que es privés d’efectes a la llei d’amnistia i reclamant que Espanya portés a terme investigacions efectives.
S’ha millorat alguna cosa amb la creació d’una comissió estatal d’àmbit independent per estudiar aquests crims. Tot i així, no arriba a assolir el que hauria de ser una comissió pròpiament dita perquè es restringeix a un àmbit merament acadèmic, no se li concedeixen facultats de recerca pròpies ni efectives, tampoc no s’esmenta que amb aquesta informació es puguin obrir diligències judicials. Per tant, la llei té punts molt positius en exhumacions i en la declaració de nul·litat, però té molts dèficits en matèria de justícia amb uns obstacles que persisteixen i amb mesures que es queden a mig camí. I encara que la llei reconeix la nul·litat de les sentències dictades en el marc de procediments injustos, de manera expressa exclou la indemnització de l’Estat com a forma de reparació, cosa que contravé els estàndards internacionals.
La llei té punts molt positius en exhumacions i en la declaració de nul·litat, però té molts dèficits en matèria de justícia amb uns obstacles que persisteixen i amb mesures que es queden a mig camí
També s’ha parlat molt que s’estudiïn crims fins al 1983, una demanda de Bildu. Moltes de les crítiques afirmen que aquest període qüestiona la Transició. Et sembla encertat que sigui fins al 1983?
No tenim un posicionament en el marc temporal que deu tenir l’estudi d’aquests crims, encara que si creiem que és positiu que siguin períodes amplis. Des d’Amnistia Internacional sempre hem defensat l’estudi dels crims que van des de la guerra civil fins al final del franquisme. La nostra crítica no és en el període d’estudi sinó en les característiques atribuïdes a aquest òrgan de recerca, reduït a un àmbit acadèmic. Esperem que en el tràmit que s’inicia al Senat algunes d’aquestes qüestions es puguin corregir i millorar.
El PP ja s’ha compromès a derogar la llei quan arribi al govern. Creus que les crítiques són pels suports parlamentaris, en aquest cas Bildu o pel contingut de la llei?
És preocupant que hi hagi partits que ja en prometin la derogació. És una llei que incorpora mesures importants en termes de drets humans. Fabián Salvioli, relator de les Nacions Unides per a la promoció de la veritat, justícia i reparació, en un informe presentat el setembre de l’any passat, assenyalava que a Espanya la impunitat dels crims franquistes persisteix i el país té com a tasca pendent abordar el seu passat com una qüestió de drets humans i no de manera partidista. Per tant, el camí és continuar ampliant drets i no prometre derogacions.
Amb la nova llei de memòria democràtica es matisa que la llei d’amnistia del 1977 no és aplicable, però hi ha obstacles que persisteixen
Aleshores, aquesta proposta de llei és un bon inici per contemplar la memòria democràtica des d’un prisma de drets humans i no tant des d’una perspectiva partidista?
Incorpora novetats importants en matèria de drets humans. Per això és preocupant que ja se’n prometi la derogació. És una llei de vocació de millora de la llei del 2007 i que incorpora demandes d’organismes internacionals, com ara la responsabilitat de l’Estat en exhumacions o la declaració de nul·litat de les sentències dictades en el marc de procediments injustos. Per tant, és una bona llei, però que en aspectes molt rellevants queda a mig camí, amb l’accés a justícia o la promoció d’una política de veritat.
Al debat de la llei, un diputat de Vox va afirmar que “Puig Antich no va ser executat per anarquista sinó per matar un policia”, unes declaracions que van suposar l’abandonament d’alguns diputats de l’hemicicle. Creus que va ser una justificació?
El cas Puig Antich no va comptar amb garanties de judici just, per raons ideològiques. Vox no va presentar esmenes a la llei, perquè és un text en què no creien per a res.
El cas Puig Antich no va comptar amb garanties de judici just, per raons ideològiques.
