Foment del Treball és la principal patronal de Catalunya, la institució que vetlla per la defensa dels interessos dels empresaris catalans. La patronal és el principal contrapoder a l’activitat i interessos sindicals, que, contràriament, vetllen per la defensa de les condicions laborals dels i les treballadores. És ben coneguda la posició de l’organització en contra d’algunes mesures claus en la redistribució de la riquesa, com l’impost de successions, o com d’altres idees o mesures que pretenen garantir l’accés a un habitatge digne, com la limitació dels preus dels lloguers. Recentment, des de la Patronal també s’ha atacat a Ada Colau per posar sobre la taula la necessitat de disminuir el nombre de creuers que surten o arriben del port de Barcelona per tal de limitar el cost mediambiental que suposen, titllant la proposta de l’alcaldessa “d’ocurrència”.
Des de l’any 2018, Foment del Treball està presidit per Josep Sánchez Llibre, un antic dirigent d’Unió Democràtica amb una consolidada trajectòria política: ha estat diputat del Congrés dels Diputats ni més ni menys que cinc legislatures (de l’any 1993 al 2016), diputat al Parlament de Catalunya un parell de vegades, i senador a les Corts Espanyoles en una ocasió. És una figura clau per comprendre les relacions empresarials entre Catalunya i Espanya així com el de l’antiga CiU a l’hora de coordinar les elits industrials del país. Però la connexió entre Unió Democràtica i els òrgans executius de Foment del Treball no acaben amb la figura de Sánchez Llibre. Tot el contrari.
L’organització que defensa els interessos de l’empresariat s’ha convertit en el refugi de figures vinculades amb la formació conservadora-cristiana. Així doncs, si alguns dels càrrecs històrics de CiU perviuen dins del Departament d’Exteriors de la Generalitat sense un currículum o activitat laboral que els avalin, el mateix sembla succeir dins l’Executiva de Foment del Treball amb persones vinculades al món d’Unió Democràtica, la formació agermanada de Convergència Democràtica que tants anys va governar Catalunya.
Si bé l’Assemblea és la base de l’organització on estan representades totes les empreses i entitats que hi formen part, el seu principal òrgan de govern és el Comitè Executiu, format un reduït grup de quinze persones que “tracta i decideix sobre els assumptes ordinaris que la Junta Directiva li delega estatutàriament o en cada cas.” L’any 2019 es va crear una nova estructura organitzativa amb l’objectiu principal “d’enfortir l’activitat de la patronal catalana com a representant de les empreses davant les administracions i els reguladors, segons el programa de treball de la nova Presidència i dels nous Òrgans de Govern de modernitzar, rejovenir, feminitzar, renovar i generar il·lusió de futur”.
Deixant a banda el fet que del total dels quinze membres que componen aquest només tres són dones (quedant encara molt lluny acomplir el primer pas en la feminització de l’estructura), en l’anàlisi biogràfica dels seus membres hi ha una dada que salta a la vista: un terç (5/15) han tingut una trajectòria professional vinculada a Unió Democràtica. Són els següents:
Jordi Casas i Bedós
Membre d’Unió Democràtica des de l’any 1983, ha tingut una dilatada experiència política tant en l’àmbit municipal com en política estatal.
Va ser diputat al Congrés dels diputats en tres ocasions (1986, 1989, 1993), i fou el portaveu adjunt de CiU en una ocasió. Ostenta el càrrec de director del Gabinet de Presidència de Foment del Treball.
Salvador Sedó
Enginyer tècnic de professió, l’actual responsable de Desenvolupament Sostenible de Foment del Treball, va iniciar la seva aventura política amb Unió Democràtica l’any 1985. Va acumular diferents càrrecs interns en la direcció del partit, i diferents càrrecs públics com el de director general de Relacions Exteriors de la Generalitat, diputat del Parlament Europeu (2011-2014) i senador del parlament de Catalunya, substituint a Eva Parera.
Benet Maimí
Un altre dels càrrecs que componen el lobby intern d’Unió Democràtica dins de Foment del Treball, també prové de la zona del Maresme com Sánchez Llibre. En el cas de Maimí, fou regidor del municipi d’Arenys de Mar i, posteriorment, fou diputat del Parlament en tres legislatures. Té la funció d’establir relacions amb les administracions públiques.
Laureà Folch
Laureà Folch és, igual que Sánchez Llibre, nadiu de Vilassar de Mar, municipi del qual fou regidor entre 2007 i 2015. Està a càrrec de l’estratègia digital de la Patronal.
Killian García
Killian García fou, entre els anys 2014 i 2019, l’assessor al Parlament Europeu de l’eurodiputat d’Unió Francesc Gambús, el darrer alt càrrec que va tenir la formació política fins a la defunció del darrer el novembre de 2019. Avui és, tal com consta en la seva biografia de Twitter, el “Director of the International Department at Foment del Treball”.
Si bé avui en dia Unió Democràtica és un partit gairebé marginal que ha quedat expulsat de la primera línia de la representitivat política representativa, el seu impacte i quota de poder perviu dins d’una entitat amb una gran capacitat d’exercir i condicionar la política de tot el país.
