Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La situació actual de col·lapse a les Oficines d’Estrangeria de Barcelona és altament preocupant per les entitats i col·lectius que formen part del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona. Mentre el temps màxim d’espera per tramitar una autorització de residència està fixada per llei en els tres mesos, avui dia el temps real s’allarga fins als vuit.
Davant l’acumulació d’expedients d’estrangeria sense resoldre i a partir de l’acordat a la Comissió d’Opinió d’Urgències del passat 16 de febrer del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona, diverses entitats acompanyades també dels sindicats CCOO i UGT han entregat un document d’exigències a la Subdelegació del Govern a Barcelona. La reclamació principal que d’aquest es desprèn és que es prenguin les mesures necessàries per garantir la resolució dels expedients acumulats a l’Oficina d’Estrangeria de Barcelona i que dotin l’espai dels recursos humans i materials per evitar que això es repeteixi.
Javier Bonomi, president de Fedelatina, ha estat un dels representants que ha entregat aquest comunicat a la subdelegació. Refuta principalment que l’argument per no arribar a tot sigui que hi ha més immigrants, ja que considera aleshores que s’haurien de posar més funcionaris. “Demanem únicament que compleixi amb la normativa, que compleixin amb els períodes que tenen per resoldre un tràmit”, exigeix. I és que apunta que passar de tres mesos a vuit d’espera “és una vulneració de drets de l’administrat i això és molt greu”. Per llei, a més, com apunta Carles Beltran, director del Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) de CCOO Catalunya, es diu que si l’administració no ha respost en tres mesos, s’entén com un silenci administratiu negatiu. Beltran diu que això genera “una indefensió ja agreujada a més per la crisi de la pandèmia a aquestes persones que creuen que se’ls ha denegat quan realment ni s’ho han mirat encara”.
Passar de tres mesos a vuit d’espera “és una vulneració de drets de l’administrat i això és molt greu”
La solució a això, diu Beltran, si bé, per una banda, podria ser desenvolupar un pla de xoc efectiu per resoldre el tap i tornar als terminis que corresponen, per l’altra caldria també que de manera fixa es dotés l’oficina d’estrangeria del personal necessari. En aquest sentit, des de l’associació Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC) del sindicat UGT, també presents, han volgut remarcar que aquest és un problema de l’Oficina d’Estrangeria de Barcelona, ja que a altres províncies com Tarragona s’està resolent en un mes mentre que a Barcelona es resol en 8 o 9.
Aquesta ineficiència afecta persones, que no a números com Beltran acusa que fan des de l’Oficina d’Estrangeria. Però si parlem de números, Bonomi apunta que no és funcional que gent que està aquí regular es quedi sense regular per culpa d’un tràmit. A més, perquè “aquestes persones tornen a carregar el sistema perquè no poden fer vida i funcionar com un ciutadà normal”.
Així, en el comunicat calculen que hi ha 22.000 expedients sense revisar i més de 17.000 persones afectades per tràmits diversos. També sumen més de 3000 recursos de reposició interposats que també porten un endarreriment de set mesos per ser resolts. Bonomi apunta que això “és un tema crònic, que no va de mesos, va d’anys en els quals segueixen augmentant el número d’immigrants i disminuint el número de funcionaris”. També ha considerat que s’ha vist molt agreujat per la pandèmia i que ara es veurà més agreujat per l’arribada de nous refugiats d’Ucraïna que hauran de comptar amb l’administració per fer algun tipus de tràmit pel seu permís: “un cúmul de coses que són la tempesta perfecta”.
La visita a la Subdelegació ha servit doncs també per denunciar que s’estan incomplint un principi constitucional com el d’igualtat per a totes les persones i el de prevenir la discriminació. Beltran apunta que ja amb l’accés als tràmits d’estrangeria hi ha una part de la població que no té drets, però també posa sobre la taula el que diu la carta de Drets Humans de la UE que parla de la bona administració i, afirma parlant de la tasca que fan a les oficines d’estrangeria, que “això no ho és”.
Calculen que hi ha 22.000 expedients sense revisar i més de 17.000 persones afectades per tràmits diversos
Així ho consideren també per exemple des d’ACATHI, una associació formada per persones LGBTIQ+ diverses culturalment. Tael, la seva representant, explica que un dels problemes que troben a l’hora d’ajudar dones trans en la inserció laboral, veuen que tot i aconseguir entrevistes de feina, quan aquestes arriben molts cops queden aturades per no tenir encara els papers corresponents. “Quan fem l’acollida, fem tot el tràmit de dur-les a les entrevistes pensant que tindran la documentació, però quan arriben no els tenen perquè els hi han negat l’asil”, explica Tael. Que afegeix també que això comporta una sèrie de situacions traumàtiques: “no poden accedir a l’habitatge o no poden fer la renovació del carnet de conduir… Volem ajudar-les, però la mateixa burocràcia i sistema fa que tot vagi enrere”. Explica també que aquestes dones la majoria són treballadores sexuals i moltes diuen que “no volen seguir en allò, que volen tenir una oportunitat de vida i tenir una vida digna… Però a unes les resolen favorablement i a altres no”. A més, també denuncia que tot el temps d’espera condiciona, ja que són entre 6 mesos i un any que es passen esperant i mentrestant no poden accedir a ajudes ni a cap servei. “És un cop més de les administracions a una comunitat que sempre ha estat colpejada i marginada com són les dones transsexuals”, afirma Tael.
Així, com recull clarament la declaració, no disposar de la corresponent autorització administrativa genera moltes dificultats per a les persones estrangeres en tràmits com ara signar un contracte de treball, llogar un habitatge, obrir un compte corrent, matricular-se, anar al CAP, cursar alguns estudis…, però també augmenten les possibilitats, mentre no tinguis presentada la corresponent sol·licitud d’autorització administrativa, que siguin internades en un CIE o directament expulsades del país.
També abans d’això, des de la Federació d’Associacions D’hondurenys i Hondurenyes expliquen que la situació de vulnerabilitat es trasllada també a molts problemes a nivell familiar i de feina: “són persones que es tornen invisibles a la societat simplement perquè no es poden regular”.
Amb tot, i com ja explicàvem al principi, les entitats que formen part del Consell d’Immigració de Barcelona reclamen a la Subdelegació del Govern a Barcelona prengui les mesures necessàries per garantir de manera urgent la resolució dels expedients acumulats a l’Oficina d’Estrangeria de Barcelona i la dotació dels recursos humans i materials per evitar que aquesta situació es torni a repetir.
