El mateix dia de la conferència del president de la Generalitat sota el lema d’Avancem es presentava a Barcelona el darrer informe FOESSA. Dos peces del trencaclosques que és Catalunya. De la conferència del president Aragonès el que ha quedat majoritàriament als mitjans té a veure amb el projecte independentista. D’això en va parlar i molt, però no només. El president Aragonès va presentar també el projecte de la Catalunya sencera. Un projecte per lluitar contra les desigualtats socials, territorials, per dedicar atenció a allò que no l’ha tingut, a allò oblidat, menystingut… Un projecte verbal, sense concrecions, una declaració d’intencions. No és poca cosa, però tampoc és suficient. Era una conferència, caldrà esperar per veure com es concreta. Però no cal esperar per saber que ja s’ha fet i s’està fent en una societat on la pobresa mata, exclou, genera un dolor immens.
El president Aragonès després de fer referència a aquest projecte a la lluita contra les desigualtats, no a la pobresa, va voler posar el focus en elements que són considerats molt positius. Va insistir en el fet que Catalunya lidera el creixement econòmic, la creació de llocs de treball, les exportacions… Un discurs de triomf per animar i impulsar en aquesta voluntat d’avançar i de confiar en el país. Fa anys que a Catalunya podem trobar indicadors positius que s’associen amb el creixement econòmic i, també, el creixement d’indicadors que mostren l’augment de l’extensió i l’aprofundiment de la pobresa. Catalunya ja abans de la pandèmia s’estava empobrint a la vegada que “creixia” econòmicament. Fa anys que algunes veus ho identifiquen, ho expliquen, ho denuncien.
La situació actual en el marc de la pandèmia i de les diferents crisis associades ha empitjorat encara més la situació. Les dades actuals tornen a mostrar indicadors que permeten la lectura optimista de qui considera el creixement econòmic una bona notícia i també ens mostren indicadors extremadament preocupants pel creixement i l’aprofundiment de la pobresa. A Catalunya cada any hi ha més persones que són pobres i que són més pobres. Podem insistir una vegada i una altra amb les dades positives de “creixement” econòmic, però estem negant la pobresa. Una pobresa que creix any a any i que es fa més intensa, profunda, aguda. Estem negant la pobresa.
El darrer informe FOESSA, EINSFOESSA Exclusión y desarrollo social en Catalunya 2021, ens mostra com a Catalunya les persones en situació d’exclusió social representen el 29,1% de la població. Gairebé el 30% de la població de Catalunya viu en l’exclusió social: unes 2.260.000 persones. Les dades de l’any que ha acabat ens ofereixen aquest resultat. Un resultat que porta a Catalunya a encapçalar el percentatge més gran d’exclusió de tota Espanya, la mitja espanyola està en el 23% de la població en exclusió.
L’informe FOESSA analitza diferents àmbits d’exclusió. Un dels que ha augmentat més i té majors conseqüències és l’exclusió de l’habitatge. El 2021 afecta el 29,4% de les llars catalanes i al 35,3% de la població de Catalunya. A Espanya la mitja de l’afectació de l’exclusió habitacional es situa en el 20,6% de les llars i el 24% de la població. Aquesta situació ha empitjorat també en els darrers anys. 915.000 persones viuen en habitatge insegur, triplicant-se amb la pandèmia. Què significa això? Miriam Feu, coordinadora del Grup de Treball d’Anàlisi Social de Càritas Catalunya, explica a qui la vol escoltar que les persones que es troben en aquesta situació es veuen obligades a viure temporalment amb familiars o amistats, a viure en un pis ocupat o en una habitació rellogada. Sabem les greus repercussions que té l’exclusió de l’habitatge a les persones que la pateixen com les pot portar a un empitjorament major de les seves condicions de vida i com dificultat poder revertir les diferents exclusions que pateixen.
El projecte de la Catalunya sencera sona bé, sabem des de fa temps que és molt necessari acabar amb oblits, invisibilitzacions, menysteniments, estigmatitzacions, criminalitzacions,… Sabem des de fa temps que no podem negar la pobresa, negar les realitats, no atendre tot allò que genera dolor… Sabem des de fa temps que no n’hi ha prou amb paraules i declaracions d’intencions. A la Generalitat, i a altres institucions, els hi hem de demanar concrecions. Concrecions que fa temps que s’esperen, que fa temps que arriben tard. Allò veritablement que avança a Catalunya és la pobresa i les seves múltiples conseqüències mentre no arriben aquestes concrecions.
