Entrevista

Sara Moreno, sociòloga: “El teletreball té un rostre clarament de gènere”

“Que teletreballin ells” és un estudi sobre el comportament a dins de les llars durant els primers mesos del confinament a causa de la pandèmia de la covid-19, elaborat per la Sara Moreno i en Vicent Borràs, dos sociòlegs de la UAB. La pregunta inicial que guaria la investigació era la següent: el teletreball afavoreix la corresponsabilitat, la distribució del treball domèstic i de cures dins de la llar entre tots els membres adults, o reforça els rols tradicionals de gènere? Com apunta Moreno a mode de conclusió preliminar “el teletreball té un rostre clarament de gènere”. No obstant senyala que hi hauria una petita esperança en un perfil concret d’homes, que podrien ser palanques del canvi per avançar cap a la corresponsabilitat.

“Que teletraballin ells” versa principalment sobre les mutacions en el món laboral en l’era de la pandèmia, posant èmfasi en com es manté el biaix de genère dins d’aquestes “noves” formes de treball. Alhora, el llibre comença amb una nota metodològica on s’explica que la dicotomia home/dona, a l’analitzar aquests fenòmens, es queda curta. Quines variables o factors cal tenir en compte per a fer un anàlisi precís?

Nosaltres partim de la idea que la categoria home/dona no és una categoria universal, és a dir, que ni totes les dones es troben en la mateixa situació pel fet de ser dona ni tots els homes es troben en la mateixa situació pel fet de ser-ho. Amb aquesta recerca en concret, on ens hem posat a dins a les llars per analitzar durant l’època del confinament com funcionaven les dinàmiques del teletreball, tot siguent conscients, al mateix temps, que això ja implicava un biaix inicial degut a totes aquells tipus de feines on no va ser possible teletreballar.

Llavors la pregunta des de la perspectiva de gènere ens vam formular en forma d’hipòtesi era: el teletreball afavoreix la corresponsabilitat, la distribució del treball domèstic i de cures dins de la llar entre tots els membres adults, o reforça els rols tradicionals de gènere? La categoria laboral, el cicle de vida (si hi han responsabilitats de cura, com infants o adults de tercera edat a càrrec) o la modalitat del teletreball (jornada completa o no) són variables que afecten a les conclusions.

Què cal entendre per teletreball?

Podem definir-lo segons tres criteris bàsics: requereix de tecnologies de la comunicació per a poder funcionar, està descentralitzat (se situa fora del lloc de treball) i existeix una comunicació amb el centre de treball. Per tant, les figures del nou precariat com els freelance o l’autonom quedarien fora d’aquesta definició.

El teletreball ja existia abans, és clar. L’acord marc de referència és de l’any 2002, però tot i que ja portem dues dècades no ha tingut una gran implementació fins fa poc, especialment a Espanya. Abans de la pandèmia eren principalment homes amb qualificació qui teletreballava. S’associava més a la flexibilitat, és a dir que les empreses, per mantenir mà d’obra qualificada, se’ls permetia treballar des de casa un parell de dies a la setmana.

Abans de la pandèmia eren principalment homes amb qualificació qui teletreballava. S’associava més a la flexibilitat

Llavors arriba la pandèmia: ha suposat un abans i un després en aquest sentit?

L’argument i objectiu del llibre és precisament mostrar una altra cara d’aquest comú que hem sentit durant aquests dos anys que afirma que “el teletreball ha vingut per quedar-se”. Cal diferenciar dos moments durant aquests dos anys: el confinament “dur” i la desescalada. Són dues realitats diferents. Podem dir que durant la primera d’aquestes etapes, el confinament “dur”, el que va existir no vas ser teletreball, si no directament treball remot, no era una organització real del treball a distància.

Tenint això en ment, nosaltres entrem a les llars per observar el funcionament de les llars i ens adonem que el teletreball té un rostre clarament de gènere. És molt diferent en clau masculina que femenina; certament hi han diferències dintre del col·lectiu d’homes i dintre del col·lectiu de dones, però sí que d’entrada, en genèric, les dones ho van viure de manera molt més conflictiva que els homes.

Quins són els perills potencials del teletreball? Pot ser que en lloc de forçar el canvi de rols de gènere dins la llar els potenciï?

Passen diverses coses, però en termes generals cada llar reprodueix les dinàmiques que ja venia arrossegant. Es pot dir que es reforça el que ja hi havia en termes d’igualtat o desigualtat. Però és cert que hi ha una pauta en tots els països que nosaltres hem contrastat en aquesta recerca, que és que en termes generals reforça la càrrega de treball domèstica i de cura per les dones. Hi han perfils en que això passa de manera claríssima, especialment aquells casos on es tracta de dones amb responsabilitat de cures d’infants o de persones adultes dependents. En aquests casos hem analitzat que es s’ha donat força la dinàmica de “ja que t’has de quedar a casa cuidant la mare i així ens estalviem la persona que tenim contractada”, o, també, la idea de que “pots anar a casa seva a teletreballar mentre la cuides”, cosa que sabem que no és possible, ja que si teletreballes no pots estar atenent una persona dependent que necessita constant atenció.

I les mares…

Sí, en el llibre intentem reproduir el seu relat, el sentiment de culpabilitat constant per no poder estar atenent de la manera en què pensàvem que havien d’atendre les seves criatures, per haver d’estar connectades a les pantalles i haver de decidir “plego la meva videoconferència per estar amb la criatura i quan dormi ja em poso a treballar”.

I els pares?

En general els pares feien més l’estratègia de tecnificar aquesta cura, de dir: “jo no em sento culpable de que la criatura estigui tres hores mirant una pantalla perquè jo he de treballar; quan acabi ja m’ocuparé d’ella, però les dues coses alhora no les puc fer”.

Per tant els homes han viscut millor durant el teletreball.

Sí, al tecnificar i demarcar i preservar seva disponibilitat laboral. Aquesta és la tònica general, però en tot l’estudi que fem detectem un possible motor de canvi, que nosaltres en diem que pot ser una palanca per afavorir la corresponsabilitat.

Quin és?

És el perfil d’home jove, tècnic de l’admistració pública i que la seva parella està absent de la llar perquè té una feina que no li permet teletreballar i amb criatures menors de dotze anys. En aquests casos hem detectat com hi havia un canvi de la manera de ser i estar a la llar un cop es quedaven sols; d’alguna manera s’han adonat que hi havia molta cosa a fer a la llar, i s’han organitzar per intentar donar-hi cabuda a tot. Possiblement ho han fent vivint-ho amb és sentiment de culpabilitat, però han assumit la responsabilitat principal quan elles no hi eren.

Quines expectatives genera el teletreball com a “nou” format laboral?

Es dona una paradoxa. En general, i si sobretot ens centrem en les dones, l’experiència del teletreball durant el confinament es va valorar com una experiència molt estressant i negativa. No obstant això, tenen una expectativa positiva cap a una futura regulació del teletreball. Amb els homes, les seva experiència no va ser tan negativa, i també tenen una expectativa positiva del futur del teletreball. Per resumir: l’experiència del teletreball és molt heterogènia, hi ha un clar rostre de gènere (i no només de gènere) però l’expectativa del futur del teletreball és molt més homogènia i positiva per a tots els col·lectius.

I ho veuen de manera positiva per les mateixes raons?

No, no. La dona ho veu com una oportunitat per a la conciliació, i aquí es on es reforça el rol de la dona com a cuidadora. En canvi amb els homes detectem molt clarament que l’expectativa positiva cap al teletreball bàsicament és perquè és una oportunitat per a millorar la seva qualitat de vida i la seva posició laboral.

La dona ho veu com una oportunitat per a la conciliació, i aquí es on es reforça el rol de la dona com a cuidadora. En canvi amb els homes detectem molt clarament que l’expectativa positiva cap al teletreball…

Per acabar: ara sentim que “el teletreball ha vingut per quedar-se”. Fins a quin punt serà així, o el que passarà és que avançarem cap a una nova divisió del treball entre aquelles feines que es podran fer amb teletreball i aquelles que no?

Per suposat que tindrà una presència més important de la que ha tingut abans de la pandèmia, però s’haurà de veure com es queda el teletreball. S’està regulant, però com acostuma a passar en el mercat de treball hi ha una regulació específica per l’administració pública mentre que a l’empresa privada és una altra realitat.

Hi ha la percepció social de que el teletreball serà un dret, però no ho serà. Insisteixo: el teletreball és una modalitat d’organització del treball, però no és possible convertir tots els llocs de treball en tele treballables. Per mi el perill és que el teletreball pot polaritzar la població ocupada en un sentit negatiu, sempre que no es dissenyin estratègies i criteris des de la perspectiva de gènere. Si no, el teletreball es pot convertir en una falsa solució per a la conciliació, igual que ha passat amb les jornades a temps parcial. Si no es legisla correctament, el teletreball pot acabar atrapant les dones en el seu rol de cuidadores de l’espai domèstic.