Els amarradors del Port de Barcelona han iniciat aquest dilluns 17 de gener una vaga indefinida convocada per reclamar una equiparació dels salaris i el pagament de serveis auxiliars i polivalència, més i millor seguretat i un augment en la contractació que garanteixi uns mínims de personal per a fer els treballs d’amarrament La plantilla actual a la qual està dirigida la vaga és de 104 treballadors un cop les empreses que operaven al Port, Cemesa, Mooring i “Lanchas y Amarres”, s’integressin en una de sola, ara anomenada Amarradores del Port de Barcelona S.L., el passat 1 de gener.
Si bé després de la unificació un objectiu comú era igualar salaris, altres temes que ja tenien oberts totes les empreses abans segueixen ara latents de manera conjunta. Temes que tenen a veure amb la seguretat dels treballadors. En aquest sentit, com explica la plantilla, durant l’any passat hi va haver diversos preavisos de vaga per l’incompliment, per part de les empreses, del personal mínim requerit per a operar al Port; així com amb MOORING, de no complir l’equiparació salarial amb els treballadors de CEMESA, pactada per a finals d’enguany.
En termes generals, la plantilla denuncia que hi ha treballadors amb diferents sous, tot i desenvolupar la mateixa tasca i d’altres que no són pròpies de les seves funcions. A més, el comitè d’empresa també denuncia que hi ha treballadors amb el sou congelat des de fa 10 anys. De fet, els treballadors de les dues empreses tenien condicions laborals de partida molt diferents. En el cas dels de Cemesa, no se’ls ha actualitzat el salari des del 2012. En aquesta línia, a través dels sindicats, els treballadors han reclamat augments en línia amb el creixement que està experimentant l’IPC en els darrers mesos.
Més enllà del sou, també reclamen més efectius, ja que consideren que falta personal per a l’amarratge dels grans vaixells al port de Barcelona, però també per sostenir l’actual sistema de torns. Una altra de les reclamacions és que s’actualitzi un conveni col·lectiu, que actualment és dels anys 90 i que recull sous i condicions d’aleshores i no fa diferències entre categories.
Els diversos problemes que s’anaven arrossegant ara existeixen sota un mateix paraigües. L’anunci d’integració arribava a la plantilla a principis de novembre i aquest 1 de gener ja s’ha fet efectiu. L’objectiu era que a partir d’aquest dia hi hagués un nou acord entre empresa i amarradors, però el nou any va començar amb una subrogació automàtica dels treballadors a l’espera que es tanqués un pacte definitiu.
La vaga seguirà mentre l’empresa no compleixi les demandes de la plantilla
Dues setmanes després de començar l’any, la part social i els treballadors es reunien al CMAC de Barcelona on l’empresa va realitzar unes propostes, majoritàriament i únicament econòmiques, que la plantilla no ha acabat acceptant. Després de la feina dels seus representants, semblava que s’anés a arribar a un acord, però finalment la mediació no va prosperar i el preacord no va ser aprovat per una majoria de l’assemblea celebrada dissabte. Els motius d’aquests són la negativa de l’empresa a aportar 18 amarradors que no hagin de fer front també a serveis auxiliars i la no acceptació que les noves contractacions tinguin els mateixos drets laborals i econòmics que els treballadors subrogats.
Així, i arran de la negativa al preacord, la plantilla va començar una vaga que per ara no té data final, ja que com ens explica un dels treballadors de la CGT, per ara no hi ha data per la pròxima mediació i les empreses no els volen rebre. “Ens diuen que ens estem equivocant”, explica.
Per demostrar que els treballadors no estan d’acord amb aquesta observació i que la vaga tot just acaba de començar, s’ha trobat encertat que l’inici de la vaga coincidís amb la previsió de la visita de la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, que s’ha reunit al Port de Barcelona juntament amb el president de Ports de l’Estat, Álvaro Rodríguez, i del president del Port de Barcelona, Damià Calvet. Els amarradors van aprofitar durant el matí de la primera jornada de vaga la situació per concentrar-se i fer-se visibles.
També han aprofitat aquestes concentracions per denunciar uns serveis mínims “abusius” establerts en el 70% per l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) i equips de 14 persones. Com comenta en Dani, “són absurds aquests serveis mínims quan en una situació normal difícilment hi ha 14 amarradors treballant alhora”. Amb tot, apunta que s’ha d’arribar a un acord, que no pot ser que treballadors que són claus per al subministrament i serveis del Port i de la ciutat de Barcelona estiguin treballant llargues jornades, amb màquines pesants, sense visibilitat, amb forats als molls, amb unes tarifes que no són adequades als preus de Barcelona i amb uns sous que tampoc pertoquen… Tota una situació que fa de la feina una tasca perillosa i pesada. Des de la CGT consideren que se’ls hauria de tenir més en compte, ja que són “un servei d’autoritat pública al qual se li està posant un topall d’una guerra comercial”.
🔴 Tras tan solo 8 horas de huelga y a pesar de los servicios mínimos abusivos, se empiezan a notar los efectos de la movilización en la congestión del tráfico portuario. Se reportan retrasos de hasta 2 horas en buques portacontenedores y en algún crucero pic.twitter.com/IedcZcngcz
— Portuaris (@PortuariosBCN) January 17, 2022
Si bé sembla que tot anirà per llarg, celebren que durant aquesta primera jornada de vaga la seva absència s’hagi notat: tot ha anat molt més lent, “un creuer ha hagut d’esperar 4 hores per poder entrar al port”, expliquen. Més enllà d’algun fet concret, les demores no han pogut allargar-les més a causa dels serveis mínims pactats, però la tasca feta pel piquet informatiu explicant les demandes per tal d’alentir la sortida de cotxes ha ajudat a dilatar la feina. També el fet que els amarradors hagin estat amarrant els vaixells a mà i no amb els vehicles.
L’assemblea de treballadors seguirà convocant assemblees per decidir com prosseguir amb una vaga que només acaba de començar.
