Catalunya tenia el mes de desembre 3.519.131 persones afiliades a la Seguretat Social, això son 135.469 més que fa un any i 60.000 més que el desembre anterior a la irrupció de la Covid-19. CCOO considera que aquestes dades mostren una recuperació significativa de l’ocupació i obren un horitzó esperançador pel que fa a l’evolució del mercat de treball. Tanmateix, aquest escenari és encara deficitari en dos aspectes importants: un 85,2% dels contractes signats al desembre eren encara temporals, i la creació de l’ocupació es concentra en els homes, amb un increment de l’atur femení que arriba ja al 57% del total. Aquesta realitat, per CCOO, exigeix que “els beneficis que aportarà la reforma laboral, recentment concertada, es realitzin el més aviat possible per tal de millorar la qualitat de l’ocupació, i que les polítiques actives d’ocupació es concentrin amb especial intensitat en les dones, per tal de facilitar l’equitat en l’accés a una feina remunerada”.
El mes de desembre de 2021 deixa una xifra de 369.158 persones desocupades a Catalunya, la qual cosa suposa una reducció interanual del 25,8% (128.453 persones desocupades menys que el desembre de l’any passat). D’altra banda, al conjunt de l’estat són 3.105.905 les persones desocupades (un 20,1% menys que el mateix període de l’any anterior).
Respecte el mes anterior, Catalunya redueix 664 persones desocupades, la qual cosa suposa una variació mensual del -0,2%. La població menor de 25 anys registra un descens de 19.149 persones desocupades menys respecte el desembre de 2020 (un -49,2% menys). Malgrat aquest important descens, continuen havent 19.740 persones joves, menors de 25 anys, buscant feina.
A més, ha caigut l’atur en tots els sectors, tot i que de forma desigual. Quan analitzem les variacions interanuals, veiem que, en termes relatius, els sectors que més han reduït atur han estat els serveis (-26,4%), seguit per la construcció (-24,5) i l’agricultura (-23,3%). Finalment, trobem la indústria, que recupera menys que la resta de sectors, amb una reducció del -20,8%. En termes absoluts, trobem que els serveis redueixen -96.329 persones desocupades i, a molta més distància, la indústria redueix -10.562 persones, la construcció -9.422 i l’agricultura -2.562 persones desocupades menys que el desembre de 2020.
Pel que fa a l’atur per sexes, les dones representen el 57% de les persones desocupades a Catalunya (210.323, en termes absoluts) mentre que els homes són el 43% (158.835 homes desocupats). La variació interanual és notablement més acusada en el cas dels homes, que redueixen atur en una proporció del -29,3% mentre que les dones ho fan en una proporció menor, del -22,9%.
Pel que fa al tipus de contractació, el mes de desembre s’han signat a Catalunya 221.165 contractes, dels quals 32.765 són indefinits (el 14,8%) i 188.400 són temporals (el 85,2%). Respecte el desembre de 2020, els contractes temporals han augmentat en una proporció del 18,3% mentre que cal destacar l’elevat increment de la contractació indefinida, un 46% més que fa un any.
La variació respecte el mes anterior també és destacable, però en negatiu, atès que els contractes indefinits han caigut en un 32,9% i els temporals en un 19,4%.
Davant aquest escenari CCOO de Catalunya considera que la recent aprovada reforma laboral és la millor garantia per posar fi als abusos en la contractació temporal que encara caracteritzen el mercat de treball. “La tramitació parlamentària de la reforma ha de respectar els consensos assolits en el marc el diàleg social i agilitzar la seva posada en funcionament amb els recursos necessaris”.
També apunten que l’IPC avançat es situa en un 6,7% el que suposa una forta pressió sobre les rendes de les llars treballadores, especialment d’aquelles amb baixos salaris, baixa intensitat de treball, o que depenen de prestacions i subsidis. Afegeixen que la millora de la xarxa de protecció social a Catalunya mitjançant una Renda Garantida i un Ingrés Mínim Vital que funcioni veritablement és una prioritat.
En tercer lloc també apunten que el biaix de gènere que caracteritza l’ocupació i també la permanència i sortida de l’atur, reclamen de més polítiques específiques per a les dones per garantir el seu accés al món del treball en igualtat de condicions tant pel que fa els salaris, com la temporalitat o parcialitat dels contractes.
Per últim apunten que “la recuperació al món del treball ha d’assolir estabilitat i projecció mitjançant les inversions necessàries en el teixit productiu, tant des del lideratge públic en el marc dels programes Next Generation, com des de la inversió privada que continua massa continguda si tenim en compte les oportunitats i reptes que comporta la transició digital i la transició verda”.
