Una de les grans constants quan parlem del problema amb l’habitatge i els seus efectes sobre la ciutadania, és la falta de dades que reforcin el relat dels col·lectius en lluita per un habitatge digne, assequible i estable. Davant l’opacitat o falta d’interès, per motius obvis, de les administracions públiques per a facilitar dades que ajudin a solucionar el problema, són les organitzacions socials les que donen llum amb informes i estudis periòdics.
Un dels majors problemes actuals és el derivat per la bombolla del preu del lloguer. La crisi del 2008, va tancar el cicle del boom del maó i de l’expansió de l’habitatge en propietat. S’iniciava un canvi de tendència cap al lloguer. Però això també ha acabat tenint nefastes incidències en la població.
En els últims anys, s’han realitzat estudis sobre l’evolució de l’oferta i la demanda, els canvis en el preu del lloguer, i l’estructura i la concentració de la propietat. Però falta visibilitzar la realitat de les inquilines i inquilins, per a poder apreciar la dimensió social que la naturalitzada especulació té sobre elles.
L’informe “Impactes socials del mercat de lloguer” realitzat per L’Hidra Cooperativa, l’Agència de la Salut de Barcelona, i l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (Universitat Autònoma de Barcelona), aporta dades sobre les condicions de vida de les llars inquilins i els impactes del mercat de lloguer en l’àrea metropolitana de Barcelona.
La conclusió principal és que amb les actuals lleis, viure de lloguer és sinònim de vulnerabilitat, independentment de la realitat socioeconòmica de les persones.
Els moviments pel dret a l’habitatge, fa anys que denunciem els desnonaments invisibles. Aquells que no vénen reflectits en les dades trimestrals que ofereix el Consell General del Poder Judicial, perquè es produeixen sense ordre judicial, en silenci i amb una naturalitat preocupant.
Segons la RAE, desnonar és “acomiadar a l’inquilí o arrendatari mitjançant una acció legal.” Una acció tan legal, com oferir-te una pujada abusiva del lloguer que no puguis pagar i provoqui que deixis el que era la teva casa, per a buscar-te una altra. L’informe de l’Hidra Cooperativa, mostra com una de cada dues mudances és en realitat un desnonament invisible. El 65% de les llars que van participar en l’enquesta, asseguren haver canviat d’habitatge una o més vegades durant els últims cinc anys.
Al costat d’això, cal destacar que el 50% de les llars enquestades ha sofert assetjament immobiliari per part de la immobiliària o la propietat, sofrint enganys, amenaces, pressions psicològiques o la pujada il·legal del lloguer durant el contracte. Això sumat a l’alt estrès financer i a la inseguretat residencial, afecta negativament a la salut de les persones, especialment de les dones i de la infància.
L’estrès financer queda reflectit en les vuit de cada deu persones enquestades destinant més ingressos dels acceptables al lloguer. La meitat dedica entre un 30% i un 50% dels seus ingressos. Un terç es deixen més del 50% del que ingressen en el lloguer. Malgrat això, el 93% de les persones enquestades afirma no haver-se retardat mai en el pagament.
L’edat mitjana de les persones enquestades és 38 anys, la majoria, amb treballs qualificats. Així i tot, una de cada cinc persones (20%) ha de compartir pis per a pagar el lloguer. Això demostra que el mercat de lloguer no sols genera precarietat en els col·lectius més desfavorits, afecta el conjunt de persones que viuen de lloguer.
Perfil de propietaris i tipus de lloguer
Una de les preguntes a les quals vol donar resposta l’informe, és sobre el tipus de lloguer:a preu de mercat, lloguer social, de protecció oficial o de borsa municipal.
En funció a l’enquesta realitzada, el 97% paguen un lloguer de mercat. Només el 3%afirma tenir un lloguer social, de protecció oficial o vinculat a la Borsa de lloguer municipal. Això ens mostra la gran dependència del sector privat mancant polítiques socials que fomentin el parc públic i la regulació dels preus.
Un 81% de les persones enquestades han signat el seu lloguer a través d’una agència o un administrador de finques. Això mostra l‘enorme influència de les immobiliàries en el mercat del lloguer, ja que cobren la seva intermediació, a les inquilines, en funció del preu de la renda.
Destacar la irrupció dels fons d’inversió. Segons les llars enquestades, el 58% dels propietaris amb 5 o més habitatges són particulars o persones físiques. Les societats limitades (SL) o gestors de patrimoni, representen un 26% de la mostra.
Els grans actors immobiliaris, suposen un 10%: els fons d’inversió o socimi, un 7%, i els bancs, un 3%. Les dades apunten a un procés accelerat d’adquisició i concentració d’habitatges, en només set anys si tenim en compte que fons i socimis, no van entrar en el mercat de lloguer fins a 2012. Si sumem les dificultats per a poder identificar a aquesta mena de grans propietaris, que compten amb entramats empresarials per a diversificar les propietats en diferents empreses subsidiàries, és probable que aquesta part de l’informe, es quedi curta i necessiti una major profunditat i recerca.
L’informe finalitza amb una sèrie de recomanacions, com la renovació automàtica i la regulació dels preus per a acabar amb la inseguretat residencial, i destacant el paper dels moviments socials com a dic de protecció dels nostres drets. La millor manera de no perdre la nostra llar, conèixer els nostres drets, sentir-se més forts i tranquil·les, així com millorar la nostra situació individual i benestar, és a través del col·lectiu.
