El president Joe Biden i la majoria demòcrata al Congrés va poder aprovar a principis de març el paquet d’estímul American Rescue Plan per a ajudar a famílies, empreses i administracions públiques per un valor d’1,9 bilions de dòlars. Cap republicà al Senat o a la Cambra de Representants votà a favor de l’American Rescue Plan. Els republicans van justificar la seva oposició per la magnitud del paquet i perquè creuen que atorga massa beneficis i ajudes — que a més no tributen — i per tant desincentiven el treball.
La màxima prioritat legislativa actual de Biden i els demòcrates és l’anomenat American Jobs Plan. En aquest cas el president vol que el Congrés aprovi 2 bilions de dòlars per a la modernització d’infraestructures de tota mena, entre elles autopistes, carreteres, ponts i aeroports. Aquestes infraestructures són de nivell però han envellit. La xarxa d’autopistes federal, per exemple, data dels anys cinquanta. Les darreres dècades no s’ha finançat suficientment el manteniment i construcció d’infraestructures per diversos motius.
Una de les fonts d’ingressos seria incrementar l’impost sobre la gasolina. Però cap president recent – amb l’excepció de Barack Obama – va ser partidari d’una mesura tan impopular. El paquet d’estímul de 800.000 milions de dòlars que s’aprovà durant el 2010 incloïa finançament per a infraestructures de transport. Però alguns governadors republicans van rebutjar els fons al·legant que es tractava de “despesa”.
Que les autopistes, carreteres i aeroports funcionin bé és una inversió i no una despesa. El 72% dels béns transportats pels EUA circulen per carreteres o autopistes. L’estudi de 2021 de la prestigiosa Societat Americana d’Enginyers Civils (ASCE) xifra en 786.000 milions de dòlars el finançament necessari perquè no empitjori més l’estat dels 6,4 milions de quilòmetres de vies públiques (carrers, carreteres, autopistes) dels Estats Units.
L’estudi conclou que el 43% d’aquesta xarxa està en condició pobra o mediocre. A més, dóna una nota de suspès a la condició dels aeroports, carreteres, canals fluvials, pantans, plantes de tractament d’aigües, escoles i parcs públics. Només aproven els ferrocarrils i ports marítims. L’estudi de l’ASCE adverteix que si no s’augmenta la inversió en infraestructures, el 2039 el país haurà perdut 10 bilions de dòlars en PIB i cada família 3.300 dòlars anuals.
Malgrat aquestes previsions, durant el domini del Tea Party (2010 fins a 2016) sobre el partit republicà, bastants dels seus polítics i càrrecs insistien que els fons per a infraestructures eren una despesa innecessària que incrementava el dèficit. Consegüentment, van rebutjar el finançament. Un governador republicà que sí que acceptà els fons (Charlie Christ de Florida) va perdre les següents eleccions. El seu contrincant republicà a les primàries (Rick Scott) utilitzà repetidament imatges de Christ acollint amb una abraçada a un Obama que arribà a Florida per a veure els projectes sobre el terreny. Una altra causa de la manca d’ingressos per a infraestructures és que els vehicles s’han fet més eficients, utilitzen menys gasolina i molts ja són híbrids o elèctrics. Per tant, es recapta menys diners de l’impost sobre la gasolina.
Tenint en compte tots aquests fets, sembla raonable que Biden pretengui 2 bilions de dòlars per a invertir en infraestructures durant la dècada vinent. El president aspira a la inversió més gran pública en creació de llocs de treball des de la Segona Guerra Mundial. Milloraria la competitivitat mitjançant la construcció d’infraestructures eficients que utilitzin tecnologies netes i creïn llocs de treball ben remunerats.
Actualment, moren 35.000 persones en accidents de tràfic cada any, una taxa quatre vegades superior a la d´Europa. Segons la Casa Blanca, la congestió de tràfic costa 160.000 milions anuals. El pla destinaria 115.000 milions de dòlars per a modernitzar 32.000 km d’autopistes, carreteres i carrers. Es transformaria la xarxa viària perquè fos més segura, resistent al canvi climàtic i accessible per a les zones rurals i comunitats més aïllades i excloses. Es repararien els ponts llargs més importants i dels 10.000 de menor dimensió envellits, els que estan en pitjor condició.
Els republicans ja no s’oposen a un pla de modernització d’infraestructures tenint en compte el seu empitjorament dramàtic. Però el partit a l’oposició rebutja l’America Jobs Plan perquè té una forta càrrega ideològica. Totes les inversions pretenen ser una contribució a lluitar o mitigar el canvi climàtic i prioritzar el seu ús per part dels col·lectius més pobres, exclosos, més aïllats i històricament més maltractats, com la població afroamericana i indis nadius. A més, l’American Jobs Plan està carregat de projectes que no tenen res a veure amb infraestructura.
Biden i els demòcrates asseveren que els treballadors són capital humà i per tant una infraestructura. Se’ls ha de concedir ajudes per a baixes mèdiques o per naixement de fills, ampliació de la seva cobertura mèdica i places de parvulari universals i gratuïtes per nens de 3 a 4 anys. Els republicans s’oposen frontalment a aquest tipus d’ajudes. Les consideren un intent de fidelitzar segments de l’electorat que ja voten pels demòcrates.
Una fiscalitat més justa
Els Estats Units ja han adoptat paquets d’estímul per valor de quasi 6 bilions de dòlars des de l’inici de la pandèmia de Covid-19. Més despesa pública incrementa el deute nacional. Tanmateix, Biden assegura que pujades selectives d’impostos finançaran el seu pla, impedint que es dispari el deute nacional. Per tant ha presentat al Congrés l’anomenat Made in America Tax Plan. El president proposa incrementar l’impost de societats del 21% al 28%. En la pràctica, les empreses als EUA paguen un 7,8% d’impostos sobre els seus beneficis.
Els Estats Units és el país de l’OCDE que ingressa menys per l’impost de societats en proporció al seu PIB. Biden vol impedir que les empreses col·loquin els seus beneficis en països de baixa fiscalitat consensuant uns tipus mínims per a l’impost de societat a escala internacional. També apujaria l’impost sobre la renda de les persones amb ingressos anuals superiors a 400.000 dòlars del 37% al 39,6%. I s’elevaria l’impost sobre les plusvàlues per a les persones amb ingressos superiors al milió de dòlars.
Els plans d’infraestructura i fiscalitat de Biden tenen coherència. El seu objectiu és aconseguir generar creixement econòmic, ocupació i una economia competitiva i adaptada al canvi climàtic que no sigui superada per la Xina. Però l’oposició dels republicans i algunes associacions empresarials, les majories mínimes dels demòcrates al Congrés i la dificultat d’assolir acords internacionals seran obstacles difícils de superar.
