Anàlisi

Continua el debilitament de l’ocupació i apareixen senyals d’ajustos laborals

Les dades de l’EPA del primer trimestre faciliten informació rellevant sobre la situació de l’ocupació i altres variables de mercat de treball, així com del moment econòmic que viu el país (informació que es concretarà amb l’aparició de les dades de la Comptabilitat Nacional).

De l’anàlisi d’aquesta informació, al nostre entendre, es deriven els següents fets rellevants:

1. L’ocupació ha caigut en aquest trimestre respecte a l’anterior (137.500), però ho ha fet per les raons estacionals que tots els exercicis afecten l’activitat econòmica al llarg de l’any: uns trimestres a l’alça i altres, com aquest, a la baixa. De fet, la taxa de creixement intertrimestral desestacionalitzada és positiva, incrementant-se en el trimestre pràcticament un 0,5%. Això indica que, descomptats aquests efectes estacionals que deprimeixen l’activitat en el primer trimestre, l’ocupació ha registrat un creixement.
2. No obstant això, el creixement de l’ocupació continua debilitant en aquest trimestre respecte al registrat en els dos precedents. En efecte, descomptades les variacions estacionals (per analitzar les tendències de fons), després de l’enorme caiguda durant el confinament del 2n trimestre de l’any passat (-6,75% respecte al trimestre anterior), els trimestres posteriors presenten variacions positives que reflecteixen el ‘rebot’ de la sortida d’aquell confinament (+2,77% en el tercer de 2020, +1,35% en el quart, i +0,49% en aquest primer trimestre del 2021), però aquestes variacions positives tendeixen clarament a afeblir-se. I en aquest moment indiquen que el creixement de l’ocupació ha estat inferior al del trimestre passat, que ja va ser feble, el que confirma l’afebliment progressiu de l’activitat econòmica després del rebot, així com l’allunyament en el temps de la recuperació de les pèrdues d’ocupació registrades en els dos primers trimestres del 2020.

3. Sumant aquesta tendència a l’afebliment i l’impacte parcial de la COVID en el primer trimestre de l’any passat, la taxa de variació anual de l’ocupació en aquest trimestre continua sent negativa (-2,41%, que baixa fins a un -3,5 % en termes d’hores treballades en l’economia a causa de les persones que continuen en ERTO), encara menys que en els trimestres anteriors. En els successius, podrem veure un canvi, passant a variacions positives de les taxes interanuals de l’ocupació, en comparar cada trimestre del 2021 amb els mateixos del 2020 en què es van registrar fortes caigudes d’activitat (confinament) i/o recuperacions parcials de la mateixa, corresponents al posterior rebrot. La qual cosa no vol dir que entrem en una situació de creació d’ocupació de moment (veurem si això s’aconsegueix per a l’últim trimestre d’aquest any o potser més enllà) que no es podrà arribar fins que l’economia mostri un creixement suficient.

4. Quant a la composició d’aquesta evolució de l’ocupació, hi ha diversos fets rellevants que posen de manifest efectes que està produint aquesta crisi. D’una banda, la destrucció d’ocupació acumulada en l’últim any es concentra força més entre els homes que entre les dones. Tendència que ha continuat en aquest primer trimestre.

En segon lloc, en la dimensió sectorial, crida l’atenció la intensitat amb què s’està reduint l’ocupació industrial, 127.100 persones, naturalment moltes menys que la caiguda en quasi 350.000 del sector dels serveis, però si tenim en compte la diferència de magnitud de l’ocupació en un i altre sector d’activitat, es constata que la taxa de destrucció d’ocupació industrial ja dobla a la dels serveis. Aquesta tendència que s’accelera en aquest primer trimestre sembla clarament relacionada amb la utilització d’acomiadaments després de la finalització dels ERTO i amb l’ajust de la baixa capacitat productiva enfront dels nivells d’ocupació de les empreses.

La insuficiència de l’impuls a l’activitat econòmica (per la manca d’un paquet d’estímul fiscal) i la forma prematura en què s’ha posat fi als ERTO, i sobretot a les mesures de protecció enfront dels acomiadaments, pot començar a mostrar el perillós perfil d’un ajust laboral.

En tercer lloc, per grups d’edat, les pèrdues d’ocupació són generals, però la seva intensitat és molt desigual. Els grups d’edat on aquesta ha estat més gran en l’últim any (taxes més negatives) són els menors de 30 anys i, per sobre d’ells en volum, els d’entre 30 i 44 anys, amb taxes de destrucció molt elevades (pèrdues de gairebé tres-cents mil llocs de treball). En aquest primer trimestre, però, sembla que s’aguditza la tendència al fet que la destrucció d’ocupació es concentri en els joves entre 25 i 29 anys.

En quart lloc, per tipus d’ocupació, pràcticament tota la destrucció tant dels últims dotze mesos com d’aquest trimestre es concentra en els assalariats, amb més intensitat com és habitual en els temporals (310.000 en termes anuals, és a dir, una caiguda del 7,5%) que en els indefinits, i de forma creixent en els de jornada parcial (on hi ha una important presència, a més, de temporals: doble dualitat laboral) que en els de jornada completa. Els indefinits, de fet, ja han començat a créixer en aquest primer trimestre de 2021.

Des del punt de vista de la naturalesa de l’ocupador, la destrucció d’ocupació es concentra, en termes força estables (mesurats per les taxes anuals en els últims trimestres) al sector privat, mentre que en el públic el comportament ha estat el contrari, registrant una evolució creixent positiva al llarg dels últims trimestres (la taxa en aquest últim ja arriba al 4,6%).

Entre els treballadors per compte propi, les pèrdues acumulades en l’últim any són escasses. No obstant això, en aquest últim trimestre s’han començat a produir dos fenòmens clarament divergents. Augmenten, d’una banda, considerablement els ocupadors (50.000 en tres mesos, a taxes pròximes al 6%), el que podria implicar la volta a la contractació de treballadors des de taxes d’activitat productiva molt minvades. Però, es redueixen amb intensitat els autònoms sense assalariats (65.000 menys al trimestre, un 3,1%) que semblava que estaven aguantant bé en els trimestres anteriors (encara que certament podria ser també resultat en part d’un transvasament d’aquest segon grup al primer).

5. Tot i la caiguda de l’ocupació l’atur es redueix, el que sembla un contrasentit, però té la seva explicació en aquest context (observeu en el gràfic següent l’enorme diferència amb els anys precedents). Una part voluminosa (en termes de saldos quantitatius de cada un dels grups) dels que perden la feina passen a una situació en què no poden buscar feina o deixen de fer-ho activament (per causes de la COVID-19 o perquè la manca de contractació per part de la majoria de les empreses ho fa inútil, de manera que apareix l’efecte desànim), encara que es consideren disponibles per començar una nova feina. O bé, no estan disponibles per a incorporar-se immediatament a una nova ocupació (per múltiples raons com a malaltia, cura dels fills o altres persones, etc.).

En tots dos casos, d’acord amb l’EPA passen a ser considerats inactius i no se’ls reconeix com a aturats, tot i que a plena llei ho són, naturalment. I en aquest context, per conèixer amb més exactitud els nivells reals d’atur, cal sumar-los.

De tal manera que, com dèiem, una gran part dels que perden la feina no es reflecteixen en l’augment dels desocupats sinó en el dels inactius.

Com a conclusions més importants de tota la informació facilitada per l’EPA, cal destacar les següents qüestions:

• El creixement de l’ocupació continua debilitant per segon trimestre consecutiu després del rebrot, el que indica que l’activitat econòmica també es debilita.
• La destrucció d’ocupació es concentra una mica més en els homes i és especialment intensa en el sector industrial i entre els joves (tot i que també en els següents grups d’edat). I per descomptat entre les persones assalariades amb contracte temporal i jornada parcial, encara que sembla augmentar la desaparició de persones amb treball per compte propi i sense assalariats.
• Paradoxalment, el volum d’atur es redueix a causa de les dificultats per buscar feina, a l’escassa contractació per part de les empreses, i al consegüent efecte desànim, que es reflecteix en l’augment dels considerats inactius per l’Enquesta.
• Totes les dades, en conseqüència, mostren que continua la debilitat de l’activitat econòmica i que de moment en el sector privat, al contrari que en el públic, no s’entreveuen senyals de canvi de tendència. La qual cosa pot començar a mostrar que una part de les empreses podria iniciar ajustos laborals, el que comprometria molt més la situació.

Al costat de les reformes laborals, que són urgents per superar la precarietat i inestabilitat de l’ocupació i restablir un funcionament adequat de les institucions laborals, cal assegurar la immediata actuació de mesures transitòries de sosteniment de les empreses i d’estímul de l’activitat productiva mentre arriben els fons europeus.

Podeu llegir l’article en castellà al web d’Economistas Frente a la Crisis.