El canvi climàtic és un dels reptes més importants que s’aborden i abordaran a nivell global en l’àmbit de la feina en els propers anys. L’Organització Internacional del Treball adverteix que el fenomen s’està produint, a curt, mitjà o llarg termini, un greu trastorn de l’activitat econòmica i social en molts sectors en tots els continents.
Cal destacar, com a mers exemples representatius, les repercussions de l’escalfament global en el sector agropecuari, l’energètic i el turístic.
- A l’agricultura i ramaderia. Els canvis climàtics i l’augment de la freqüència i intensitat dels fenòmens meteorològics extrems afectaran als rendiments de les collites i a la gestió ramadera i influiran en l’elecció dels llocs dedicats a la producció.
- En el sector energètic. L’escalfament global va tenir un efecte directe tant en l’oferta com en la demanda d’energia.
- Al turisme. L’augment de les temperatures en zones de per si càlides i la desaparició de la coberta de neu en el cas del turisme d’hivern afectaran el sector. Si s’analitzen les dades per països, Espanya és un dels estats europeus més vulnerables al canvi climàtic.
A nivell mundial, l’escalfament global i les seves conseqüències dificulten assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible establerts pel Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament.
Es perdran llocs de treball?
El canvi climàtic està provocant conseqüències directes en termes de pèrdua d’ocupació i cohesió social i indirectes en el compliment de l’Agenda 2030. Per aquest motiu, sembla necessari propiciar una transició a un altre model productiu en el que s’uneixin ecologia i ocupació.
Aquesta transició justa pot definir-se com un canvi cap a economies inclusives i amb baixes emissions de carboni que maximitza les oportunitats de prosperitat econòmica, justícia social, drets i protecció social per a tothom, sense deixar ningú enrere.
En conseqüència, convé dissenyar una política industrial verda l’objecte sigui desencadenar i facilitar els canvis estructurals que es requereixin. Aquests s’aplicaran tant per respondre a les condicions o situacions ambientals com per desenvolupar una economia verda i circular (definida com aquella que millora el benestar humà i l’equitat social, al temps que redueix significativament els riscos ambientals i l’escassetat ecològica).
Des del Parlament Europeu s’ha proposat l’anomenat Pacte Verd Europeu (Green New Deal). La iniciativa preveu la reducció de gasos d’efecte hivernacle, la descarbonització de l’energia, la transformació a l’ús d’energies netes i renovables i donar el pas a la transformació de l’economia en circular.
Precisament aquests canvis en les maneres de produir crearan també oportunitats d’ocupació.
Una transició que garanteixi el treball decent
A Espanya, l’Estratègia de Transició Justa serà l’instrument “d’àmbit estatal dirigit a la identificació i adopció de mesures que garanteixin un tractament equitatiu i solidari per a treballadors i territoris en la transició cap a una economia baixa en emissions de gasos d’efecte hivernacle”.
Totes les transformacions previstes i les que es puguin incorporar no han d’oblidar el compromís amb el treball decent i digne. Han de combinar la modificació de les normes amb el respecte als drets socials per aconseguir consolidar un model de desenvolupament sostenible i un treball decent.
La nova o renovada indústria ha de ser sostenible, tant en els seus processos industrials com en els productes, potenciant l’ús eficient dels recursos, la utilització optimitzada de les matèries primeres i l’adequat tractament dels residus. També ha d’aconseguir ser socialment sostenible, apostant per treballs dignes.
Cal unir la sostenibilitat i la protecció laboral, tal com demana l’Organització Internacional del Treball i apostar per treballs verds i decents. Les prestacions de serveis realitzades per les persones treballadores no han de contribuir a la degradació mediambiental, ni tampoc les actuacions empresarials menyscabar la dignitat de les condicions laborals.
Aquest és un article original de The Conversation
