En el marc del projecte estratègic ‘Lluita contra la precarietat’ de CCOO de Catalunya, el sindicat ha realitzat l’estudi ‘Repartidors i repartidores de plataforma digital’ amb l’objectiu de conèixer la situació laboral de les persones que treballen com a repartidores de plataformes digitals i quin tipus de relació laboral hi ha amb l’empresa. També, en el marc de l’augment de dones que hi ha hagut en els últims mesos en aquest sector laboral, l’estudi recull alguns exemples de com aquesta forma de relació i d’organització del treball en plataformes acaba penalitzant les dones.
L’estudi s’ha fet a partir de 18 entrevistes en profunditat a treballadors exclusivament de Glovo, Deliveroo i Uber Eats, tot i saber que hi ha moltes més plataformes operant.
En general doncs la voluntat és conèixer què viuen i què necessiten. També entendre on es troben més soles aquestes persones davant d’un control abusiu per part de les empreses, però alhora també una desvinculació davant d’incidències que puguin patir. Tot, per respondre a la prioritat del sindicat d’organitzar tots els col·lectius i els sectors que pateixen la precarietat i la pobresa laboral.
Així, com ha explicat Carmen Juares, responsable de Noves realitats del treball i Precarietat de CCOO de Catalunya, s’han estat realitzant accions des del juny per poder apropar-se al col·lectiu i mostrar així experiències viscudes dins l’informe. A banda, han pogut fer un seguit de tallers adreçats a treballadors i treballadores de repartiment de plataformes digitals, com ara accions formatives sobre drets laborals, normativa i seguretat viària, salut laboral, estrangeria i reparació i manteniment de bicicletes.
L’estudi parteix de la hipòtesi que la situació laboral, les necessitats, les demandes i les perspectives de futur d’aquestes persones tenen aspectes compartits pel conjunt del col·lectiu, però també que hi ha aspectes que variaran segons les característiques i situacions com ara el sexe de la persona, la plataforma per a la qual es treballa, el vehicle que s’utilitza sigui moto o bicicleta, la situació legal al país: nacionalitat espanyola, estrangera amb permís de residència o estrangera sense permís de residència, i si es té compte propi a la plataforma o no i, en aquest cas, si s’accedeix als serveis a través del compte d’una altra persona.
Condicions laborals: passar hores durant moltes hores
Els entrevistats han explicat que si no estan presents i connectats al mòbil 6 dies a la setmana durant 10 hores al dia no hi ha manera que surtin els números ni les comandes. Juares ha explicat que el funcionament és simple: si fas una comanda cobres, si no, no cobres i si la rebutges, et penalitzen. Així, pel que fa als salaris, les situacions no són gens homogènies. Les persones que treballen en situació administrativa irregular guanyaven abans de la pandèmia tan sols entre 600 i 900 euros amb el compte llogat. Les persones en una situació regular, tenien ingressos d’entre 3.000 i 3.500 euros. A aquestes xifres se’ls hi ha de descomptar els autònoms, l’IRPF i l’IVA fent així que d’aquests 3.000, el sou baixés fins a un sou net de 700 euros. Ara, després de la pandèmia els ingressos oscil·len entre 1.000 i 1.300 euros bruts mensuals que han de fer servir en part per pagar quotes.
Les conclusions són que la feina suposa una alta dedicació en temps per a un guany econòmic molt baix per a la majoria de les persones que exerceixen aquesta feina, especialment aquelles que treballen amb el compte llogat a una altra persona i que ho fan amb bicicleta. La situació està empitjorant perquè les tarifes que paguen les empreses s’han anat reduint en els darrers temps, especialment en el cas de Glovo que són d’1,60 euros per comanda.
Això també implica un esforç d’hores no recompensades, ja que des del punt de vista de la retribució per hora treballada, el temps que hi dedica la persona no es tradueix necessàriament en ingressos. Un dels entrevistats explicava: “Per fer comandes, és ser allà passant hores. L’única condició per a qui no té punts és estar pendent i passant hores. Tot el dia aquí com un esclau”. Un altre afegia que es passa “tot el dia, com una mica hipnotitzat mirant l’aplicació a veure si puc tenir una hora i treballar”.
Com treballar és una altra de les coses que varia. L’estudi ha volgut preguntar també per bici o moto entenent que tenir carnet de conduir o no és una altra variable que pot provocar canvis en les condicions laborals. Apunten que les persones que no disposen de permís de residència no poden tenir carnet de conduir i, per tant, encara que vulguin repartir amb moto, legalment només ho poden fer amb bicicleta. Així doncs, una gran part dels que utilitzen la bicicleta com a mitjà de transport ho fan perquè no disposen de carnet de conduir:
Una organització del treball que esclavitza
Això els situa en un estrès constant que atribueixen a l’organització del treball, el neguit d’aconseguir serveis, la pressió per part de la plataforma, que imposa obligacions de temps i d’activitat, la pressió de ser ben puntuat pel client o clienta o, si més no, no tenir males puntuacions, que reduirien la possibilitat d’obtenir serveis i, per tant, ingressos, i, a més, saber que hi haurà un suport baix o nul en cas d’incidència en general i, en el cas de qui té un compte llogat, la pressió afegida de la persona propietària del compte.
Aquests factors de pressió són el producte d’un model de negoci que busca combinar el control màxim sobre l’activitat amb la mínima responsabilitat per part de la plataforma sobre qui porta a terme aquesta activitat. Com ha explicat Dani Garrell del Centre d’Estudis i Recerca Sindicals de CCOO de Catalunya, tot això mostra que “és la plataforma la que decideix quan treballes i en quines condicions” perquè el treballador “no té capacitat per discutir aquests criteris”. Així, apunta que “estem davant duna cosa tan antiga com el mateix capitalisme, el canvi és la manera, la tecnologia, però el problema ja el coneixem de fa temps”.
Aquesta falta de responsabilitat es visualitza clarament en el fet que el risc d’accidents en aquest sector laboral és força elevat i alguns d’ells fins i tot han estat accidents mortals i que la resposta de les empreses de plataforma és la desvinculació total. Expliquen que les empreses sempre argumenten que no existeix una relació laboral, la qual cosa contrasta amb sentència del Tribunal Suprem (STS 2924/2020) que declara com a laboral la relació entre un repartidor i l’empresa de plataforma Glovo. Els entrevistats aquí parlen del perill de moure’s ràpidament entre cotxes, busos i taxis i un altre recorda múltiples accidents de companys, fins i tot el d’un a Aragó amb la Meridiana que va estar en coma sense resposta per part de l’empresa.
L’assetjament sexual també aquí
Una de les treballadores es va trobar despullat el client a qui li duia la comanda. Ell li va demanar que li entrés i li deixés a la taula del menjador. S’hi va negar. Es va trobar una mala puntuació, un comentari negatiu i tres dies de càstig sense comandes per part de l’empresa.
A una de les entrevistes van demanar-li el telèfon i ella s’hi va negar. La van puntuar malament, però a més a més, també van posar que mai havia arribat a entregar la comanda. També va estar bloquejada tres dies sense treballar.
Juarez diu que aquest problema ja l’havien vist als tallers que realitzen des del sindicat i en decidir fer l’estudi van veure que calia aprofundir en això. De 18 entrevistes, 11 van parlar sobre com les dones es troben en situació de risc, inseguretat i assetjament sexual. Dos dels entrevistats homes també havien rebut propostes de caràcter sexual en pujar la comanda.
En els casos d’inseguretat per part de les dones parlen sobretot de robatoris i això fa que es limiti la seva activitat en algunes zones i algunes franges horàries, explica Juares. L’afectació directa d’això és que hi ha dones que per por de robatoris o assetjament no treballen a la nit o rebutgen comandes per zones i si rebutges moltes comandes, pots rebre una sanció. Així, moltes dones acaben sent penalitzades i per tant reben menys ingressos per no trobar-se en aquestea situació.
Juarez denuncia que “aquesta situació va més enllà de quan diem que el client sempre té la raó” i que afegeix que “el sector digital pot aprofundir i agreujar les violències contra les dones a la feina si no existeix una bona governança amb perspectiva de gènere”. Així, entén que “no es pot permetre que empreses que es diuen innovadores i d’economia col·laborativa acumulin guanys traslladant el risc a les treballadores”.
