El mes de març Catalunya se situa amb 505.900 persones desocupades, evidenciant que lluny de revertir la situació, l’inici de temporada de primavera no salva el mercat de treball ni l’economia de patir les conseqüències més negatives de la pandèmia que arrosseguem des de fa un any. A més, encara hi ha més de 170.000 persones afectades per ERTO amb un futur força incert.
La lectura que fan d’aquestes dades sindicats com CCOO és que, juntament amb les persones desocupades, aquestes persones clamen de mesures urgents per reactivar l’economia i el mercat de treball. Valoren a més que l’aturada informàtica del Servicio de Empleo Público Estatal ha produït una imatge enganyosa de la crua realitat de l’atur. I apunten que per això cal articular tots els instruments de protecció social possibles per arribar a totes aquelles persones que han quedat sense recursos bàsics i polítiques efectives amb suficient dotació pressupostària per donar resposta a les persones treballadores i als sectors d’activitat més castigats. Així, en la mateixa línia, calen mesures específiques pels joves que són els qui pateixen la precarietat en major mesura.
En el mateix sentit, la UGT aporta que les dades també reflecteixen la necessitat de reforçar i ampliar la protecció social de les persones més vulnerables, per fer front l’augment de les desigualtats socials i la cronificació de la pobresa. Ho diuen en llegir que les darreres dades mostren que del total de persones en situació d’atur, gairebé el 48% no cobra una prestació per desocupació, que la Renda Garantida de Ciutadania no arriba a protegir a una de cada quatre persones en situació de pobresa severa i que dels 128.389 expedients vàlids d’Ingrés Mínim vital presentats a Catalunya, només s’ha aprovat el 10,95%, segons les dades de març de 2020.
Com està l’atur el març del 2021
El mes de març de 2021 deixa una xifra de 505.900 persones registrades com a aturades a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), el que significa un increment interanual del 21,3%
(88.853 aturats i aturades registrats més que fa un any). A Espanya són 3.949.640 les persones que romanen desocupades, amb un augment de l’11,3%. Respecte el mes anterior, l’atur registrat presenta un lleu reducció de 6.390 persones aturades (1,3% menys).
La població menor de 25 anys registra un increment de 8.945 joves sense feina (28,6%) respecte l’any anterior, i fa que a Catalunya hi hagi un total de 40.258 joves que cerquen feina sense èxit. Respecte el febrer, l’atur juvenil ha disminuït en un 3,9% i 1.621 joves sense feina menys.
Pel que fa a les esgarrifoses xifres dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) presentats en la primera onada de la pandèmia Covid-19, 44.145 persones encara es troben en situació d’ERTO a Catalunya (8.772 menys que el mes anterior). D’elles, 27.744 es troben en situació d’ERTO per força major. A més, 113.728 persones també estan en situació d’ERTO com a conseqüència de la pròrroga d’aquest mecanisme per donar resposta a la segona onada de la Covid-19 (24.257 menys que el mes anterior). D’aquestes, 10.527 persones estan en ERTO per impediment, 55.767 persones per limitació, 39.938 persones són de sectors especialment afectats i 7496 formen part de la cadena de valor dels àmbits més castigats.
Pel que fa a l’atur per sectors d’activitat, respecte el març de 2020, ha augmentat el nombre de persones aturades en tots els sectors. L’agricultura encapçala l’augment en un significatiu 39,1% i 3.286 persones desocupades més, els serveis ho fan en un 21,2% 64.884 persones més, la construcció en un 17,7% més i 5.711 persones a l’atur i, finalment, la indústria ho fa en un 12,7% i 5.701 persones desocupades més. Respecte el mes anterior, tots els sectors econòmics redueixen les xifres d’atur a excepció de l’agricultura que augmenta la xifra en un 2,9% i 328 persones aturades més. Per contra, els serveis redueixen l’atur en un 1,8% i 6.647 persones i la construcció i la indústria ho fan, ambdues, en un 1% i 388 i 511 persones aturades menys, respectivament.
Per sexes, les dones representen el 54,9% del total de persones desocupades. El comportament per sexes ha estat diferent des de l’inici de la pandèmia, en tant que els homes han incrementat l’atur en un 24,1% respecte el març de 2020 i les dones ho han fet en un 19,1%. Respecte el mes de febrer, els homes redueixen l’atur en un 1,4% i les dones en un 1,1%.
El total de nous contractes registrats a Catalunya el mes de març és de 198.918, dels quals el 81,6% són de caràcter temporal. En relació al mateix mes de l’any 2020, s’han signat 16.871 contractes més (9,3% d’augment). En aquest període, la contractació indefinida ha augmentat en un 21,1% i la temporal en un 6,9%.
Pel que fa a les prestacions existents, el mes de febrer de 2021 va tancar amb 296.365 persones aturades a Catalunya que rebien algun tipus de prestació per atur.
L’increment interanual es produeix en prestacions contributives (22.098 persones i un 14,6% més), subsidis (7.162 persones i un 6,9% més) i en persones perceptores de la Renda Activa d’Inserció (211 persones i un augment de l’1,9%). Cal destacar, que del total de persones beneficiàries de prestacions, 170.000 són persones afectades per ERTO, per tant, la xifra de persones en atur que cobren la prestació contributiva és realment molt baixa si tenim en compte el creixent atur.
Reclamacions i exigències dels sindicats
Davant aquest escenari, CCOO de Catalunya veu que en una situació de contracció econòmica i de creixent precarietat les dificultats existents per a constituir un govern estable generen incertesa i preocupació. Així, reclama que cal més amplitud de mires per impulsar un govern que, donat el moment que estem vivint, hauria de ser fruit d’un ampli consens i tenir prou determinació i estabilitat per fer front als grans reptes que Catalunya enfronta. “Aquests reptes son els que ha comportat la pròpia crisi, els que aquesta ha posat en evidència, però també els que com la digitalització o el canvi climàtic, reclamen respostes estructurals i inversions a mig i llarg termini”, diuen.
Expliquen que, com han mostrat en el recent Informe de Pobresa, la crisi ha mostrat els dèficits estructurals d’un mercat de treball marcat per la vulnerabilitat i la precarietat que es concentra especialment en uns col·lectius determinats (joves, dones, immigrants). Aquesta precarietat genera pobresa i desigualtat, com posa en evidència el recent informe ‘Una aproximació als efectes socioeconòmics de la covid-19 a la metròpoli de Barcelona” que mostra com la renda mitjana de les llars ha caigut en un any entre un 7 i un 8%. La davallada de l’oferta laboral, l’elevada taxa de desprotecció i la situació de moltes llars exigeix més recursos i un desplegamen dinàmic de la Renda Garantida de Ciutadania i de l’Ingrés Mínim Vital.
En aquesta línia, la situació actual exigeix de recursos extraordinaris per estendre i reforçar la xarxa de protecció social, per invertir en el teixit productiu i per reforçar els serveis públics en aspectes tan centrals com l’educació, la sanitat, la dependència o les polítiques d’habitatge i familiars. Catalunya necessita d’uns pressupostos ajustats a la situació actual i d’unes polítiques públiques que siguin fruit de consensos amplis.
També apunten que l’assignació d’un primer paquet d’ajudes del fons europeu per valor de 356 milions destinat al
foment de la contractació, adreçat especialment a persones joves i a col·lectius vulnerables, és una bona notícia, como ho son també altres iniciatives com les de formació i orientació de persones en situació d’ERTO. Però calen més recursos i més celeritat. El 19 de març encara hi havia 166.000 persones en situació d’ERTO, molts d’ells en empreses i sectors fortament afectats.
Per la seva banda, des de la UGT de Catalunya reclamen uns pressupostos socials, amb més inversió pública, recuperant i superant els nivells de 2010, previ a les retallades, capaços de fer front a les necessitats de les persones i les empreses amb més dificultats. També, una distribució de la riquesa més equitativa i una fiscalitat suficient per afrontar l’emergència derivada de la pandèmia i assegurar la sostenibilitat i millora de l’estat de benestar.
Aprofitant per repetir de nou l’exigència de derogar les reformes laborals dels anys 2010, 2012 i successives en la seva totalitat, com a punt de partida imprescindible per a la sortida de la crisi econòmica, sobre la base de salaris i condicions laborals dignes i treball de qualitat. També la derogació de la reforma de les pensions del 2013, per recuperar la confiança del nostre model públic de pensions i garantir definitivament la sostenibilitat del sistema de pensions i el poder adquisitiu de les persones pensionistes.
Una altra exigència és que s’impulsin polítiques de reactivació econòmica cap a un nou model econòmic i productiu més just, solidari i sostenible, capaç de generar ocupació de qualitat, amb un nou Pacte nacional per a la indústria, un pla de xoc per al sector del turisme i l’enfortiment dels serveis públics. Així, que s’incrementi fins al 60% del salari mitjà del país, d’acord amb la Carta Social Europea, per evitar salaris per sota del llindar de la pobresa i millorar el poder adquisitiu de les persones treballadores.
Per últim, demanen la reducció per llei de la jornada laboral fins a les 32 hores setmanals, arribant a acords de reducció i racionalització de les jornades per aconseguir l’objectiu de treballar menys, treballar millor i cobrar més.
