CCOO de Catalunya ha presentat l’informe anual sobre pobresa laboral, amb el títol Impacte de la covid-19 en el mercat de treball: una aproximació a la pobresa en el treball a la província de Barcelona i al conjunt català.
Els efectes de la pandèmia de la Covid-19 sobre el mercat de treball i sobre la societat catalana han estat evidents. L’informe 2020 de pobresa laboral situa l’impacte socioeconòmic en una doble perspectiva. Per una banda, compara els dos segons trimestres de 2019 i 2020, per veure la seva profunditat, i compara els segon i tercer de 2020 per valorar la seva intensitat. Es centra doncs en aquelles etapes de confinament i després en una segona etapa on vam viure la desescalada i van arribar les feines d’estiu.
Com ha comentat en roda de premsa Ricard Bellera, secretari de Treball i Economia de CCOO de Catalunya, aquest informe és la quarta vegada que es realitza. L’any passat es va presentar en la primera roda de premsa en confinament. Aquest any, com ha afegit Romina Garcia, responsable de Mercat de Treball i Polítiques d’Ocupació de CCOO de Catalunya, és la primera vegada que el realitzen analitzant un context que mai abans s’havia donat. Per Bellera, ha estat “un laboratori que permet veure dèficits estructurals importants en el mercat de treball i que facilita línies de treball importants per evitar que torni a passar”. Per Garcia, els dubtes i les incerteses de fa un any de com es resoldria la situació encara segueixen ara, però veient que tot i que “les dificultats són majors, tenim un any més d’experiència”.
En general, el resultat de l’informe mostra els dèficits estructurals d’un mercat de treball marcat per la vulnerabilitat i la precarietat, però que per la figura dels ERTO, ha estat capaç d’absorbir una part dels efectes negatius. Tanmateix, el sindicat explica que les conseqüències per les rendes més baixes que han estat també les més exposades a les mesures de distanciament social són evidents, i han comportat un augment de la desigualtat. La radiografia que facilita l’informe de CCOO de Catalunya apunta algunes claus per reforçar la resiliència del mercat de treball català. Aquesta passa en primer lloc perquè la creació d’ocupació de qualitat sigui la prioritat en els plans de recuperació i en les polítiques actives que s’implantin amb caràcter d’urgència. Defensen que no es pot esperar al finançament europeu sense activar recursos pressupostaris propis i no es poden deslligar els projectes emblemàtics del Next Generation de l’ocupació de qualitat que puguin generar. “La situació de moltes empreses i d’un gran nombre de llars catalanes reclamen d’un màxim de diligència a l’hora d’articular el consens polític i la concertació social i de dotar de recursos a les polítiques de recuperació que el país reclama”, transmeten des del sindicat.
Les exigències primordials, en boca de Ricard Bellera, són: lideratge públic, diàleg social, transparència amb els fons i aprofitar que tenim una oportunitat davant per treballar i posar l’economia al servei de les persones i això per CCOO vol dir prioritzar en primer lloc una ocupació digne amb possibilitats d’emancipació per a la gent jove i més autonomia en general. “Redistribuir la riquesa s’ha de fer mitjançant el treball”, ha dit Bellera.
L’efecte desànim augmenta en un 87,5%
En aquest informe CCOO ha volgut analitzar aspectes que potser abans no havia ressaltat. Un d’ells és quin ha estat l’efecte de la crisi sanitària en el mercat de treball respecte l’efecte desànim. Es considera “persona desanimada” la persona que afirma no buscar feina perquè considera que no la trobarà i la conseqüent pèrdua de confiança fa que se la classifiqui com a inactiva perquè no cerca feina activament. Aquesta part de la població activa no deixa de ser-ho per motius com trobar-se estudiant, ser jubilat o dedicar-se a tasques de la llar, sinó perquè el coneixement de la poca capacitat del mercat de treball per generar oportunitats de treball fa que aquestes persones desisteixin de buscar una ocupació. En aquest escenari és quan es parla d’inactivitat forçosa.
Pel conjunt de Catalunya, en aquesta mateixa situació es trobaven 19.495 persones abans de la pandèmia, mentre que en l’esclat d’aquesta, la xifra ha pujat fins a 36.551 persones. En un any, aquest col·lectiu ha augmentat en un 87,5% i 17.056 persones més. L’anàlisi més recent, del 2n al 3r trimestre de 2020 mostra que la tendència no és de reducció sinó d’increment, però aquest és molt més contingut que el que s’ha pogut constatar entre 2019 i 2020. Concretament, a la província de Barcelona ha augmentat l’efecte desànim en 966 persones, un 3,5% més, mentre que pel conjunt català l’increment ha estat de 3.056 persones i un 8,4% més.
Aquest augment situa a gairebé 40.000 persones desanimades al 3r trimestre de 2020 a Catalunya i d’aquestes, 28.300 es troben a la província de Barcelona. A Catalunya, la població inactiva de manera forçosa per desànim i poca confiança en el mercat de treball, ha passat de suposar un 1,1% en el període previ a la pandèmia, a un 1,9% en ple confinament i un 2,2% al tercer trimestre de 2020.
Des de CCOO expliquen que “aquests resultats, en xifres relatives, poden semblar poc rellevants, però evidencien que hi ha una part de la població en edat de treballar que resta exclosa del mercat de treball per la poca confiança que genera la situació laboral i el context econòmic, però que sí que treballarien si l’escenari fos ben diferent”. Afegeixen a més que tenir coneixement del pes d’aquest col·lectiu a l’hora d’analitzar l’atur és important, ja que sabem que són persones desocupades, però no classificades com a tals, fent que les xifres de l’atur no reflecteixin la situació real de la manca de feina en un mercat de treball que arrossega problemes estructurals, però també transitoris causats pels efectes de la pandèmia.
Amb tot, hi ha més de 400.000 persones que malgrat tenir una feina pateixen risc de pobresa o exclusió social.
Teletreball: un futur o més precarietat?
Com ha explicat Romina Garcia, “el teletreball durant el confinament estricte va ser la pràctica que va ajudar a mantenir part del teixit productiu amb seguretat”. Durant el 2n trimestre de 2020 hi havia 519.900 persones treballadores que declaraven haver fet teletreball en alguna de les situacions que es plantejaven. Aquesta proporció és d’un 19,2% del total de població assalariada, per contra, el 3r trimestre de 2020 aquesta xifra és de 429.000 persones assalariades o el que és el mateix, el 15,3% del total. Per tant, la tendència global ha estat decreixent, precisament perquè el gruix i la concentració del teletreball es va donar en el 2n trimestre, quan la població treballadora es trobava en ple confinament domiciliari. En període de desescalada i inici de l’estiu, aquesta alternativa al treball presencial s’ha vist reduïda.
L’anàlisi per sexes, deixa veure que les dones són les qui han treballat des del domicili més que els homes. El 2n trimestre de 2020 un 21,2% de dones afirmava haver fet teletreball front a un 17,1% d’homes. El 3r trimestre però, la tendència ha estat decreixent per ambdós sexes, ja que en aquest període els percentatges se situen en un 13,7% del total d’homes i un 16,9% del total de dones.
El teletreball ocasional és el que sí ha augmentat del 2n al 3r trimestre de 2020, i això ha estat així tant per homes com per dones. La taula ens mostra que pel conjunt de Catalunya es passa d’un 1,7% a un 3,6% de teletreball ocasional. En el cas dels homes, el percentatge va de l’1,8% al 3,5%, mentre que en el cas de les dones passa a ser de l’1,5% al 3,6% del total d’assalariades.
Per contra, el teletreball més intensiu és el que ha minvat entre el segon i el tercer trimestre de 2020, tot i ser el més emprat per la població assalariada que ha afirmat fer teletreball. En aquest sentit, el treballar més de la meitat del temps de treball passa d’un 17,5% del total de persones assalariades a un 11,7%. En aquesta cas, per les dones els resultats són del 19,7% el 2n trimestre de 2020 i del 13,3% el tercer trimestre, mentre que els homes han passat del 15,3% al 10,2%.
En conclusió, teletreball ha estat una fórmula emprada per una part important de la població assalariada, sent les dones les qui n’han fet un ús superior, tot i que la tendència ha estat decreixent a partir de la desescalada per ambdós sexes. El treball a domicili ha estat una modalitat que ha pres un gran impuls durant la pandèmia, especialment a l’inici de la
mateixa i ha permès combinar la necessària represa de l’activitat econòmica amb les mesures de prevenció, minimitzant riscos de contagi, així com facilitar la conciliació laboral.
Treball extraordinari no retribuït com a norma
En observar l’afectació durant el període pandèmic i el confinament domiciliari de la necessitat de cobrir serveis essencials de manera urgent i com aquesta situació ha pogut afectar a la realització d’hores extres, en concret les no
pagades, per part de la població assalariada, es veu un augment dràstic. De fet, entre el 2019 i el 2020 l’augment ha sigut del 97% i aquest augment ha recaigut sobretot en els homes (116,1% d’augment), però també sobre les dones (63,3%). Pel que fa al període de plena crisi i posterior desescalada, a Catalunya ha caigut el volum d’hores extres no pagades en un 28,7%. En aquest cas només els homes han reduït la xifra d’hores, exactament en un 53,3%. Per contra, les dones han incrementat en un 28,7%, el volum d’hores extres no retribuïdes.
La intensitat de les hores extres no pagades, ens permet veure quantes hores extres recauen sobre una persona assalariada. En aquest cas i per Catalunya, el 2n trimestre de 2019 una persona assalariada va fer 6,9 hores extres no pagades a la setmana, el mateix que per a la província de Barcelona.
El 2n trimestre de 2020, van recaure 11,4 hores extres no remunerades a la setmana per persona assalariada que havia afirmat fer-ne. A la província de Barcelona, aquesta xifra va ser de 14,9 hores setmanals. I el 3r trimestre de 2020 la mitja va ser de 8 hores extres no pagades per persona assalariada a Catalunya i de 9,2 hores a la demarcació de
Barcelona. Per tant, en plena pandèmia i confinament domiciliari, la intensitat de les hores extres no retribuïdes va ser molt elevada i al 3r trimestre tot i suavitzar-se, s’ha mantingut a uns nivells força preocupants.
En números absoluts, entre el 2n trimestre de 2019 i 2020 hi ha 8.739 persones assalariades més que han fet hores extres no pagades, o el que és el mateix, un 19,7% d’increment en un any. L’anàlisi entre el 2n i 3r trimestre de 2020, en canvi, mostra un comportament també creixent, però molt més lleu, en tant que la població assalariada que ha realitzat hores extres no remunerades ha augmentat en un 1,8% i gairebé 1.000 persones. En aquest cas, és destacable que són els homes els qui incrementen les xifres en un 6,6% i 1.464 assalariats més en un trimestre, mentre que les dones redueixen en un 1,6% i 486 assalariades afectades menys.
Per tant, a l’inici de la pandèmia i en plena situació de confinament domiciliari, van ser les dones les qui, van realitzar hores extres no remunerades, mentre que en el període de desescalada i plena temporada d’estiu, van ser els homes els qui van protagonitzar l’increment, tot i ser les dones les més nombroses. CCOO denuncia que malauradament, aquestes xifres negatives deixen veure clars efectes nocius sobre la població assalariada que, en casos ha estat treballant complint amb un servei essencial per protegir a la ciutadania o bé ha treballat des del domicili, però fent més hores i sense retribució econòmica per elles.
Afegeixen també que quan s’aborda l’anàlisi de les hores extraordinàries no remunerades, és interessant poder calcular quants llocs de treball s’han deixat de generar amb aquesta mala pràctica. En aquest sentit, i fixant-nos en el període de plena pandèmia (2n trimestre de 2020) a Catalunya es van deixar de generar 15.065 llocs de treball a jornada completa i d’aquests, 11.046 a la província de Barcelona. Al 3r trimestre de 2020, moment de desescalada i període estival es van deixar de generar 10.744 llocs de treball a jornada completa, dels quals 8.600 a la demarcació de Barcelona.
Així, la pràctica de no remunerar les hores extres s’ha fet molt present en el mercat de treball durant la situació de pandèmia i crisi sanitària. “Els resultats són una mostra clara que l’alarma sanitària viscuda sense precedents ha provocat que molts treballadors i treballadores s’hagin vist abocats a treballar de manera més intensa, fent jornades més llargues, fins i tot doblant torns, per protegir a la ciutadania del risc d’emmalaltir. Sectors com el sanitari i l’educatiu en són una mostra. El primer, per haver d’atendre als milers de persones afectades per la COVID-19 en situació d’emergència i el segon, per haver de convertir una feina a les aules totalment presencial en virtual, gairebé d’un dia per l’altre. A més, tota la resta de serveis declarats com a essencials han hagut de donar resposta urgent, garantint el seu servei a la ciutadania, esdevenint imprescindibles per salvar la salut de la ciutadania com ara el sector de la cura de les persones”, diuen a l’informe.
