Encara que pugui semblar el contrari, el teletreball ja existia abans de l’actual pandèmia. No obstant això, des de fa un any va resultar l’alternativa més òptima durant els confinaments i les mesures de restricció per continuar amb l’activitat laboral de moltes persones i empreses. Fins i tot en casos en què abans no es considerava viable, com indiquen diversos estudis publicats el 2020.
De fet, un cop superada la crisi sanitària s’espera que aquest mètode de treball s’incorpori definitivament, ja que aporta diversos avantatges: tant per a l’empresa (reducció en costos per al lloc de treball) com per als i les treballadores (menor problemàtica de transports, més flexibilitat horària, guany net de temps, etc.) i la societat (menys densitat de trànsit i contaminació).
“Tot i això, també porta associats canvis que poden resultar negatius per al nostre benestar”, explica a SINC Rocío Cupeiro Vedat, professora a la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (INEF), “com més gran incomunicació i aïllament o la dificultat de separar el temps de treball del temps d’oci, entre d’altres”.
El canvi al teletreball no és per a tots igual: en els llocs de treball desenvolupats a peu d’escriptori es nota menys diferència que en aquells en què es requerien trasllats o reunions presencials – Rocío Cupeiro Vedat
Igualment, el nivell d’activitat diària també pot influir sobre la salut i la qualitat de vida, com ja s’ha observat en modalitats tradicionals de treball. “El suport de l’empresa i companys, el contacte social no laboral i els problemes de conciliació familiar poden ser rellevants en l’estat dels treballadors, però no podem oblidar que la disminució d’activitat física o la manca d’adequació del material de treball (com la nostra cadira) poden tenir un gran impacte”, afegeix.
Tal com s’ha observat en altres països durant el confinament, és molt probable que no haver de sortir de casa hagi reduït el temps que vam passar movent-nos, i això ho nota el nostre organisme. “El canvi al teletreball no és per a tothom igual: en els llocs de treball desenvolupats gairebé exclusivament a peu d’escriptori es nota menys diferència que en aquells en què es requerien trasllats o reunions presencials, actualment limitades”.
Això sí, com indica Cupeiro, membre del grup de recerca del Laboratori de Fisiologia de l’Esforç de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), molt possiblement en tots els llocs s’hagi reduït l’activitat física diària, ja que ni tan sols es dóna un desplaçament des del domicili al lloc de treball.
“La inactivitat física té grans implicacions en la salut i en la presència de malalties no transmissibles, com va subratllar el 2010 l’Organització Mundial de la Salut (OMS), per la qual cosa és important que siguem conscients del seu augment a causa de l’teletreball”, continua la investigadora.
El teletreball ‘gasta’ menys calories
Una de les primeres conseqüències que es pot produir en el teletreball és l’anomenat desequilibri energètic positiu. És a dir, la manca de moviment fa que l’energia que gasta el nostre cos cada dia (la despesa energètica diària) es redueixi, el que pot generar una manca d’harmonia entre les calories que ingerim i les que gastem. I això, segons nombroses investigacions, desencadena sobrepès o obesitat.
“Més enllà del component estètic que aquest guany de pes pugui tenir, és destacable per les malalties associades (com la síndrome metabòlica, hipertensió i trastorns cardiovasculars) i el conseqüent augment de la despesa sanitària que això comporta, especialment al nostre país“, aclareix Cupeiro.
El cos humà està fet per moure. Passar la major part del dia assegut o estirat és una cosa que li passa una cara factura – Rocío Cupeiro Vedat
Tant si es produeix un increment de massa greix o una disminució de massa muscular (ambdues perjudicials per a l’organisme), el sedentarisme augmenta el risc de diversos trastorns metabòlics, musculoesquelètics o psicològics, o d’empitjorar la seva simptomatologia, tal com revelen diverses publicacions .
“El cos humà està fet per moure. I passar la major part del dia assegut o estirat és una cosa que li passa una cara factura”, afirma l’experta. De fet, en un manifest del Consell General de l’Educació Física i Esportiva (Consell COLEF), publicat l’any passat, es va recordar com l’exercici físic millora el pronòstic de 26 patologies cròniques i es va alertar sobre que, durant el confinament, va empitjorar el nivell d’activitat física de població adulta, jove i infantil.
El problema de passar moltes hores a la cadira
Segons l’Agència Europea per a la seguretat i salut en el treball (EU-OSHA), no tot es redueix a l’aspecte metabòlic i de composició corporal. El teletreball, a l’imposar una posició asseguda durant molt de temps, pot ocasionar o agreujar trastorns musculoesquelètics.
Un nou estudi realitzat en dues universitats espanyoles relaciona el dolor de músculs i ossos amb el teletreball en temps de la Covid-19. Així, si la persona que teletreballa no compta amb les condicions ergonòmiques òptimes per al desenvolupament de la seva activitat, pot estar predisposat a presentar aquestes molèsties, tant musculars com en tendons i altres estructures anatòmiques. “És freqüent l’aparició de dolors a la zona lumbar. Estar de forma perllongada assegut és un dels factors físics que influeixen en l’aparició d’aquestes molèsties”, puntualitza Cupeiro.
La persona treballadora ha de ser conscient dels riscos físics del teletreball; i les empreses ocupadores i les institucions públiques facilitar la pràctica d’activitat física, preferiblement de manera supervisada
Per a l’especialista, la solució passa per fer conscient a la persona treballadora dels riscos físics del teletreball i facilitar-li estratègies; a més de per instar les empreses ocupadores i a les institucions públiques a facilitar la pràctica d’activitat física, preferiblement de manera supervisada per reduir riscos de lesió i augmentar la seva efectivitat.
En 2018, un investigació publicada a la Revista Espanyola de Salut Pública mostrava com l’activitat física és una eina eficaç per reduir l’absentisme laboral relacionat amb malalties en treballadors sedentaris. “Les mateixes empreses es beneficiarien d’aquest foment de la mobilitat, ja que les dades relacionen majors nivells d’activitat en treballadors amb menors nivells d’absentisme”, insisteix l’experta.
Pel que fa a les institucions, Cupeiro considera que un avanç important seria reconèixer la prestació de serveis d’exercici físic a càrrec de professionals qualificats com a activitat essencial, sigui federada o no, especialment amb la crisi sanitària present: “Això, d’una banda, permetria fer desplaçaments en zones confinades i facilitaria així l’adherència a l’esport; i, d’altra banda, obriria la porta a la reducció d’impostos associats a aquest tipus de tasques”.
Qualsevol oportunitat és bona per a moure
El passat novembre, l’OMS va llançar una nova guia de recomanacions d’activitat física i hàbits sedentaris sota el lema ‘cada moviment compta’. S’hi explica que més de 5 milions de morts a l’any podrien evitar-se si la població mundial fos més activa.
Segons l’OMS, més de 5 milions de morts a l’any podrien evitar-se si la població mundial fos més activa
L’estratègia individual més senzilla, segons els experts, és que les persones treballadores redueixin el temps assegudes, tant en la jornada laboral com fora d’aquesta: aprofitar les trucades de telèfon per caminar, per exemple, o realitzar encàrrecs caminant o amb bicicleta, el que podria tenir a més un impacte positiu en l’economia familiar i en el medi ambient.
“Una estupenda alternativa de canvi és començar a fer exercici físic planificat de forma regular, i molt millor si és supervisat per professionals certificats. Aquest personal ens indicarà la quantitat, intensitat i tipus d’activitat que millor s’adequa a les nostres característiques i objectius”, aconsella la professora d’INEF. “Una mica d’activitat física és sempre millor que cap”, conclou.
Aquest és un reportatge de l’Agència SINC
