La UGT de Catalunya ha presentat l’informe “Un any de covid-19: impacte laboral, econòmic i social” a través de la seva secretaria de Política Sindical Núria Gilgado. Les principals conclusions de l’estudi aporten que 4 de cada 10 persones treballadores han estat afectades per un ERTO durant aquest any. I dit d’una altra manera, prop d’1,3 milions de persones han estat afectades a Catalunya per una situació de suspensió -total o parcial- del seu contracte de treball. Altres dades rellevants diuen que la contractació total acumulada ha patit una davallada del 33,07% respecte a l’any 2019. L’hostaleria ha estat, i segueix sent, el sector econòmic on més ha disminuït la contractació laboral. De març a setembre es van signar 255.088 menys que en el mateix període que l’any anterior, és a dir, un decrement del 72,4%.
Pel que fa a l’impacte sobre l’ocupació en els establiments afectats per la covid-19, el 59,6% ha aplicat una suspensió temporal de treballadors i treballadores, i el 57,6% no han realitzat la contractació prevista. El 43,9% del total d’establiments encara no han pogut recuperar tots els treballadors i les treballadores en ERTO. El què vol dir que encara hi ha tots aquests treballadors enllaçant expedients de regulació temporal d’ocupació i tot el que això suposa per a les seves vides des de fa un any.
Des de la UGT denuncien una constatació que asseguren que ja coneixien d’abans. «La crisi de la covid-19 ens ha mostrat amb tota cruesa que teníem un mercat de treball especialment marcat per la temporalitat, la precarietat i amb pocs drets, consolidat per la reforma laboral del 2012 i que està deixant moltes persones en situacions de vulnerabilitat» Al seu entendre, les dades sobre l’atur i contractació reflecteixen clarament les conseqüències en les persones treballadores de la crisi social, econòmica i sanitària provocada per la pandèmia de la covid-19 i, la facilitat amb la qual es destrueix ocupació com a conseqüència d’un model de mercat de treball basat en la temporalitat i la precarietat laboral. Així, pel sindicat aquesta crisi ha exposat les mancances del mercat de treball, tan precari i inestable, però també ha deixat «veure les fractures que ha provocat l’insuficient escut protector d’uns serveis públics retallats en tots els aspectes, i l’escàs finançament que durant molts anys s’ha dirigit a la sanitat i a l’atenció de les persones».
Així, el fet que el virus hagi tensat d’aquesta manera el sistema sanitari, que es creés un estat d’alarma que després també es va allargar i quedés així paralitzada tota l’activitat essencial, per Gilgado ha tingut moltes conseqüències que són les que intenten traspassar en aquest informe. Alhora afirmen que aquesta crisi no l’han de tornar a pagar els mateixos de sempre i que per aquest fi cal que es posin totes les mesures que siguin necessàries. En aquest sentit, Gilgado diu que cal «destacar la importància dels serveis públics, l’importantíssim paper que han fet els treballadors de l’àmbit públic, de l’àmbit sanitari, però també de tots els serveis essencials». Segueix explicant que «feines que normalment no tenien un valor social han tingut molta importància». Seria el cas del transport, de fàbriques, de tasques de neteja a l’àmbit sanitari i arreu o aquells treballadors de l’àmbit social i el que «ens cuida i alimenta». Normalment, segueix Gilgado, aquestes feines són les que pitjors condicions tenen i són dones en la majoria dels casos amb salaris de misèria i condicions molt precàries.
En aquesta línia, Gilgado també denuncia una caiguda del PIB sense precedents. A Catalunya hi ha hagut un decrement de l’11.4%. El PIB va tenir una forta recuperació al tercer trimestre quan es van començar a treure part de les restriccions fins a pujar al 16,2%. Gilgado explica que quan van empitjorar les dades epidemiològiques, va caure la productivitat de nou. Que hi hagi hagut aquesta afectació tan greu del PIB per Gilgado, i per la UGT, es deu al major pes que tenim posat als agents d’interacció social com serien el turisme, el comerç, el lleure… I remarca també que sobretot per la importància del PIB al turisme estranger. Apunta així que les previsions pel 2021 tindran a veure amb les condicions de la vacunació.
52.917 persones es troben en ERTO des de fa un any
Amb aquesta oscil·lació, qui més ha patit han estat les famílies que tenen menys poder adquisitiu, ja que han hagut d’utilitzar més poder adquisitiu també per assumir la pujada dels preus. Només un mes i mig després de l’esclat de la pandèmia, a finals d’abril del 2020, hi havia 700.000 persones en ERTO. Segons les darreres dades, en el període març 2020 a gener 2021 s’han presentat un total de 133.386 expedients que han afectat 1.080.460 treballadors. Del total d’ERTO presentats en la primera onada de la pandèmia (d’abril fins octubre), avui encara 52.917 persones es troben en aquesta situació a Catalunya. I, d’elles, 34.106 es troben en ERTO per força major. A més, 137.985 persones també estan en situació d’ERTO com a conseqüència de la pròrroga d’aquest mecanisme per donar resposta a la segona onada de la covid-19. D’aquestes, 20.651 persones estan en ERTO per impediment, 66.441 persones per limitació, 42.906 persones són de sectors especialment afectats i 7.987 formen part de la cadena de valor dels àmbits més castigats. Així, en acabar febrer de 2021, les persones que continuen en ERTO són 190.902, de les quals, el 51,18% són dones.
Davant aquestes dades que situen a milers de persones en unes condicions d’incògnita total davant el què els hi vindrà, Gilgado ha aprofitat també per denunciar moltes empreses que «s’han aprofitat de diners públics posant ERTO que en realitat no estaven justificats». «Ens hem trobat davant d’empreses que han aprofitat aquesta situació per no pagar prestacions, no pagar salaris, defraudar i aprofitar-se d’una eina extraordinària en situació de crisi sanitària», ha afegit Gilgado.
Desconfiança davant possibles ERO massius
Des d’aquesta denúncia, han aprofitat també per recordar quina ha estat la situació del SEPE (Servei d’Ocupació Públic Estatal) de desbordament. Entenen que trobar-se així podia ser lògic durant el primer, fins i tot el segon mes, ja que era impossible assumir aquest gran nombre d’expedients, però apunten també que la problemàtica ha vingut quan mesos després encara continuaven amb moltes incidències i treballadors que no estaven cobrant la prestació. «Això ha donat lloc a què famílies hagin estat sense cobrar una prestació durant mesos», ha apuntat Gilgado qui a més s’ha mostrat pessimista davant els Expedients de Regulació de l’Ocupació (ERO) que ja s’han anunciat per aquest any.
Durant l’any 2019 es van presentar a Catalunya un total de 403 expedients de regulació d’ocupació que van afectar a més de 10.000 treballadors i treballadores. Aquesta xifra, ja va suposar llavors un increment del 33,2 % en el nombre d’expedients presentats, perquè es van presentar 134 expedients més durant el 2019 respecte a l’any 2018. Pel que fa al nombre de treballadors i treballadores afectats, l’increment del 2019 respecte al 2018 va ascendir al 44%, és a dir, van afectar 4.428 persones més. Alertem, però, del fet que tot i la figura dels ERTO, 7.936 treballadors i treballadores van perdre la seva feina durant l’any 2020 a conseqüència d’un ERO d’extinció (1.757 treballadors i treballadores més que el 2019): 4.778 persones del sector serveis i 2.584 persones del sector de la indústria. Dades que, expliquen, no inclouen els procediments resolts des del Ministeri de Treball que afecten més d’una Comunitat Autònoma. A partir d’aquí, des de la UGT declaren que les xifres del mes de gener no els deixen ser massa optimistes, ja que la tendència d’empreses que presenten expedients de regulació d’extinció continua sent a l’alça. Només durant el mes de gener, 33 empreses van presentar un ERO d’extinció i van deixar sense feina més de 1.000 persones. Gilgado ha denunciat que molts dels ERO que es presenten no tenen una causa econòmica com a tal, ja que no es tracta d’empreses amb pèrdues a Catalunya, sinó que són decisions estratègiques potser per abaratir costos a altres països.
Només teletreballa un 17,9% de la població ocupada
Un altre dels elements que tracten a l’informe és la irrupció del teletreball. Asseguren bans de la pandèmia, el teletreball no era una opció que tinguessin en compte les empreses. Segons dades de l’INE, durant el 2019, a Catalunya, el 91,3 % de la població ocupada assalariada no havia teletreballat cap dia. Només el 4% ho havia fet ocasionalment i el 4,6% ho havia fet més de la meitat dels dies treballats. Aquestes xifres situaven l’estat i Catalunya en la franja baixa en comparació amb la resta de països de la Unió Europea, i reflecteixen que el teletreball no ha estat mai una opció prioritària per a les empreses de l’estat.
És evident que el teletreball no és una mesura extensible a totes les activitats, però segons els càlculs del sindicat, el 57,18% de la població assalariada a Catalunya (1.668.873 treballadors i treballadores) podrien ser potencials treballadors i treballadores no presencials. Tot i així, segons les dades de què disposen, però, si bé és cert que la pandèmia va disparar l’ús del teletreball i el 21,2% de la població ocupada de Catalunya teletreballava, durant el tercer trimestre del 2020 i coincidint amb la segona onada de la pandèmia, el percentatge ja es va reduir fins al 17,9 % de la població ocupada.
Davant aquesta reivindicació no obstant, no deixen de recordar que les dones treballadores han estat especialment afectades per la crisi sanitària a causa de la caiguda de la xarxa de cura i atenció, tant formal com informal. «La covid-19 ha passat factura a les dones, que han hagut de combinar el teletreball amb l’atenció i cura, posant en perill el seu benestar i salut laboral», diuen a l’informe.
Més enllà de les situacions sobrevingudes per la pandèmia, l’informe vol destacar la funció que durant aquests mesos ha tingut l’acció sindical per mantenir llocs de treball, per garantir l’activitat dels petits negocis i de les empreses, per cuidar la salut de les persones treballadores, per defensar els drets laborals i socials de les persones, per contenir la pobresa i evitar l’increment de les desigualtats, i «per superar aquesta crisi i no deixar ningú enrere». Així, en l’informe es fa un recull de les mesures acordades en diferents àmbits d’intervenció (mercat de treball, protecció de rendes, atenció a la ciutadania, contenció de la pobresa…) per reduir l’impacte de la pandèmia sobre les persones, i s’apunten els reptes als quals hem de fer front per a la recuperació i reactivació econòmica.
Un gran retrocés des de la crisi del 2008
Cal parlar de reptes, perquè la situació actual mostra que si bé l’any 2019 va acabar amb una taxa d’atur del 10,45 % a Catalunya, el segon trimestre del 2020 la taxa d’atur se situava en el 12,78%, 2,33 punts més que la del darrer trimestre del 2019, i l’any va finalitzar amb una taxa d’atur del 13,87 %, 3,4 punts percentuals més que el mateix període de l’any anterior.
La UGT creu que si el 2019 ens trobàvem molt lluny encara de l’inici de la crisi econòmica del 2008, quan la taxa era d’un 6,5 %, «semblava que anàvem pel camí de la recuperació». Tot i que afegeixen que seguien denunciant «la falta d’un model econòmic i productiu fort basat en el coneixement i la sostenibilitat, l’excessiva dependència del sector turístic, la precarietat i la inestabilitat laboral instal·lades al mercat de treball, el fet que la recuperació econòmica no revertia en les persones treballadores, que tot i l’augment dels beneficis empresarials els salaris no milloraven, que hi havia més temporalitat, més parcialitat no desitjada, més atur juvenil, menys protecció social i que encara no s’havien recuperat els nivells d’abans de l’inici de la crisi». Així, tot i que encara veien totes aquestes mancances, creien que a poc a poc anava millorant el panorama. Un panorama que ara amb la pandèmia ha petat de nou, ja que «la pandèmia ha deixat al descobert l’alta capacitat de destrucció d’ocupació del nostre mercat laboral, basat en la temporalitat i la precarietat dels llocs de treball, i que ha afectat especialment les persones joves, les més grans de 45 anys i les persones immigrants».
Les persones joves, una vegada més, han estat greument afectades per la crisi, amb un increment anual de l’atur del 43,04 %, passant de 29.277, abans de l’inici de la pandèmia, a 41.879 joves en situació de desocupació el febrer de 2021. Les persones de més de 45 anys també pateixen la crisi d’una manera visible, amb un increment de l’atur d’un 21,9 % entre el febrer de 2020 i el febrer de 2021. En total, 258.047 persones a l’atur, que representen el 50,37 % del total registrat. L’atur registrat entre les persones immigrades també experimenta un fort augment durant la pandèmia, passant de 82.585 persones en situació d’atur el febrer de 2020 a 118.881 persones el febrer de 2021, el que suposa un increment d’un 43,95 % en un any.
La destrucció d’ocupació aquest any ha suposat 137.500 llocs de treball menys que el quart trimestre del 2019, i destaquen fonamentalment les 99.900 persones menys ocupades als serveis i les 30.500 persones menys a la indústria. I més dades que sustenten la precarietat del mercat serien que l’increment de la taxa d’atur femenina ha estat d’un 4 % i la de l’atur juvenil d’un 11,90 %, situant-les en el 14,97 % i el 38,12 % respectivament. La taxa de temporalitat torna a pujar fins al 19,81 % (al 21,74 % en el cas de les dones i al 59,76 % en el cas de les persones joves). I a més, la taxa de parcialitat es situa en el 14,21 %, però que per a les dones arriba al 21,55 %. I al final, també com apunta Gilgado, la crisi dels salaris també implica menys cotitzacions i, per tant, pitjors serveis socials.
