Reportatge

Les plataformes digitals acumulen més sentències a la contra a les portes de la ‘llei rider’

A finals d’octubre es donava a conèixer que Inspecció de Treball donava d’alta a 11.013 falsos autònoms de Glovo i exigia 16,2 milions d’euros a l’empresa. Aquest nombre de treballadors el detectaven després de realitzar un total de 30 actuacions contra la multinacional arran de denúncies sindicals i accions d’ofici.

Un mes abans, un dels treballadors més veterans de Glovo (des del 2015), aconseguia la primera condemna del Tribunal Suprem a una plataforma digital pel seu model laboral: el reconeixien com a fals autònom. Abans d’arribar fins aquí, Isaac Cuende, el treballador demandant, va perdre diverses vegades mentre l’empresa treia pit de la validesa del seu model de negoci. Ja aleshores Inspecció de Treball començava a concloure l’existència de frau en la contractació.

El resultat de la sentència donava esperança a Isaac Cuende en què es pogués imposar el model laboral, encara que més per l’acció de Govern que de la mateixa empresa. En aquest sentit, el seu fundador, Oscar Pierre, va afirmar el novembre de 2018 que, si el Suprem creava jurisprudència i concloïa que els seus missatgers són treballadors, “seria una feina, però ens adaptaríem”. En el moment de la sentència l’empresa es va remetre a l’espera de “la definició d’un marc regulador adequat per part de Govern i Europa”.

Després d’això, tan sols uns mesos després, tot i que a l’espera de recursos per part de l’empresa, el Jutjat Social 24 de Barcelona ha sentenciat que 741 repartidors de Deliveroo són falsos autònoms. És a dir, que, tot i la condició d’autònoms que formalment ostenten els repartidors de Deliveroo, en realitat desenvolupen la seva feina subordinats a les ordres i «compresos dins el cercle organicista, rector i disciplinari de l’empresa». Així, expliquen, la resolució judicial avala l’actuació d’Inspecció de Treball el juliol del 2018 que, a instàncies de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i l’associació RidersxDerechos i Col·lectiu Ronda, va determinar l’existència de relació laboral entre els repartidors i l’empresa i obligava Deliveroo a abonar 1,3 milions en concepte de cotitzacions endarrerides no abonades a la Seguretat Social.

El cas de Deliveroo, tot i arribar després del cas individual de Glovo, va ser la primera actuació a l’Estat espanyol contra empreses de repartiment adscrites a la denominada economia de plataforma. A més, és una de les sentències que més repartidors afecta de les publicades arreu de l’Estat espanyol que condemnen aquest model laboral.

A més, en suma, com apunta Àlex Lasmarías des del Col·lectiu Ronda, la sentència del Tribunal de Barcelona recull els arguments de la sentència del Tribunal Suprem, que en aquell cas només parlava d’un treballador i de Glovo perquè era el cas que analitzava, però li serveix per afirmar la dependència laboral.

I tot això a les portes de reprendre un diàleg sobre la nova i futura llei del treball en plataformes digitals.

De què serveix aquesta sentència?

Natxo Parra, l’advocat del Col·lectiu Ronda responsable de la denúncia presentada davant de la Inspecció de Treball que va dur a Deliveroo a trobar-se amb aquesta sentència, defensa que «la política d’empreses com Deliveroo, Glovo i altres atempta greument contra l’ordenament laboral vigent i degrada tant els drets com el grau de protecció social que correspon a les persones que hi treballen, a banda de fer-ho també amb el conjunt de la societat estalviant-se ingents quantitats de diners en concepte de cotitzacions a la Seguretat Social».

Donat que la sentència es dóna a conèixer a les portes d’una nova reunió entre govern, sindicats i patronal destinada a consensuar els termes de l’anomenada «Llei rider», li preguntem a Parra en què pot ajudar aquesta sentència. Per ell, en marcar els elements clars que mostren una relació laboral que condueixi a crear una figura per als riders sempre respectant l’estatut dels treballadors.

Núria Soto, membre de RidersXDerechos i del sindicat IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya), ens respon que no creu que la sentència pugui servir per crear jurisprudència encara, ja que suposen que Deliveroo recorrerà i això haurà d’anar al Tribunal Superior de Justícia. Davant si això serviria com a fonament per redactar la llei, apunta que «el Gobierno era el que esperava per procedir, però que també és cert que no volien afegir el registre de plataformes, ja que és una manera de fiscalitzar-les». Així, Soto apunta que la lluita dels riders ja ha d’estar assegurada amb la resposta del Suprem i què cal que la llei afecti a totes les plataformes digitals en general «perquè no hagin de passar bàsicament un procés judicial de 4 anys per demostrar que tenen raó». Afegeix a més que «es parla d’inseguretat jurídica, però ara anem guanyant 42 a 3 de sentències… S’haurien d’utilitzar ja com a base per una regularització global».

Hi ha tot d’elements que determinen que hi ha una relació laboral i que l’activitat articulada a través d’autònoms és manifestament fraudulenta

Unes sentències ja guanyades a Madrid, a València i ara a Barcelona, sent aquesta la de major afectació. Com diu Natxo Parra, del Col·lectiu Ronda, la importància d’aquesta radica en el fet que no valora la situació d’un treballador, sinó que valora la situació d’un gruix molt important de treballadors i acaba determinant que els paràmetres per declarar l’existència de relació laboral per dir que això és un frau, són paràmetres no vinculats a una manera individualitzada sinó a com es desplega l’activitat econòmica.

Així, tal com va redactar a la denúncia, Parra es pregunta que quina és l’eina fonamental per desenvolupar l’activitat. I la resposta és l’aplicació. «És important la bici? Sí. És important el telèfon? Sí. Però sense bici i sense telèfon l’activitat es duu a terme. No sense aplicació», argumenta. I en aquest sentit, el control que existeix de Deliveroo, o de la plataforma que fos, amb els restaurants i de Deliveroo amb els clients és l’essència. Parra torna a preguntar: «els repartidors tenen la possibilitat de controlar això o negociar alguna cosa d’aquestes?» I diu, «cap ni una. I aquest és un element cabdal que es dóna en tots els casos».

I és el que passa amb el control de l’aplicació i la seva capacitat d’incidència respecte a la jornada de treball dels riders. Davant l’argument de què el treballador pot rebutjar les comandes, Parra apunta que qui acaba controlant la penalització corresponent és l’empresa a partir, de nou, de la mateixa aplicació.

Un últim element, dels dibuixats per entendre que sí que hi ha una relació laboral entre empresa i treballadors, per Parra, és el control de l’aplicació dels preus. Tenen capacitat els treballadors per negociar el preu? No. Això ve determinat. «Són tots aquests elements que es repeteixen els que determinen que hi ha una relació laboral i els que determinen que l’activitat articulada a través d’autònoms és manifestament fraudulenta», declara Parra.

Tenen aquestes afirmacions un impacte directe sobre la redacció de la llei?

Des del Col·lectiu Ronda, Parra ens explica que tenen una posició ambivalent sobre com acabarà sent. Com ja hem apuntat abans, hi ha una cosa que la llei no pot obviar ni transgredir, que és l’estatut dels treballadors, i que aquests riders han estat declarats treballadors per compte aliena en virtut de l’estatut i aleshores es compleixen les característiques d’una relació laboral. La llei el què no podrà fer mai és saltar-se això. Aleshores, quin és l’objectiu? Crear una nova categoria de treballadors?

Des del Ministerio s’ha anat dient que el que voldrà aquesta llei és la condició de treballadors, però això, segons Parra, legislativament és molt difícil plantejar-s’ho i més quan ja hi ha una norma que estipula què és un treballador i, en aquests casos, tribunals que ho avalen. Davant d’això, els professionals dubten sobre quin encaix tindrà la norma.

A banda de què acabi sent, cal deixar clar que això igualment no podria tenir valor pels treballadors que ja estiguessin contractats abans de la redacció d’aquesta llei. Per exemple, si es creés una figura de treballador autònom digital, totes les situacions anteriors continuarien sent treballadors per compte d’altri normal. És a dir, si s’aprovés una relació laboral especial, aquesta tindria afectació en totes les relacions que es constitueixin un cop hagi entrat en vigor la llei, no en totes les prèvies que hi ha des del 2016 fins al 2021.

El que està clar pel Col·lectiu Ronda, per la IAC i l’associació RidersxDerechos, com ens explica Parra és que qui és propietari de l’aplicació, qui fitxa els preus, qui fitxa les relacions econòmiques, qui té el control de clients i el control de restaurants, qui té la capacitat de modificar tot, qui té la capacitat d’incidència, qui té la capacitat de control de la mateixa activitat és l’empresa. I això és suficient per establir una relació laboral. «És assumible que alguna empresa no tindrà cap mena de control sobre el compliment del repartiment? No sembla molt lògic que Glovo digui ‘jo assumeixo la responsabilitat vers el consumidor final, vers el client… però ara un cop tu agafes la demanda jo em desentenc, em dóna igual si l’entregues o no…’ És irreal això. El control de l’activitat el seguiran tenint». I per això és necessari que els treballadors de plataformes digitals adquireixin tots els drets.