Resulta evident que la noció de llar va més enllà de l’espai físic en el qual es localitza. No obstant això, hi ha un estret vincle entre disposar d’un allotjament adequat i la possibilitat de desenvolupar un projecte de vida personal, familiar i social.
Resulta evident que la noció de llar va més enllà de l’espai físic en el qual es localitza. No obstant això, hi ha un estret vincle entre disposar d’un allotjament adequat i la possibilitat de desenvolupar un projecte de vida personal, familiar i social.
L’habitatge és un espai fonamental per a la socialització i la integració social, d’aquí la seva consideració de dret humà universal, consagrat en l’article 47 de la Constitució espanyola, que commina els poders públics a realitzar les accions pertinents per fer efectiu aquest dret.
Els successos ocorreguts a Badalona fa unes setmanes, on l’incendi d’una nau ocupada per més d’un centenar de persones va deixar quatre víctimes mortals i desenes de ferits, o també els talls de llum que pateixen els nens de la Cañada Real, a Madrid, el major assentament il·legal d’Europa, ens recorden que les persones sense llar constitueixen la imatge més representativa de la gravetat a la qual poden arribar els processos d’exclusió social.
L’exclusió social es relaciona amb la manca de recursos materials o socials i amb l’escassa participació en l’activitat econòmica, social, política i cultural.
No hi ha només una circumstància
Es tracta d’un conjunt de processos, més que d’una situació estable, que condueix als subjectes per diferents etapes o graus d’exclusió, en funció de l’acumulació de desavantatges socials en diferents dimensions o àmbits vitals: ingressos, treball, educació, salut, participació, relacions sociofamiliars i, per descomptat, en la dimensió residencial.
Sovint, els problemes vinculats amb l’habitatge i la manca de les seves funcions integradores esdevenen el factor desencadenant del procés d’exclusió social.
La Federació Europea d’Organitzacions Nacionals que treballen amb Persones Sense Llar (FEANTSA) ha difós l’ús d’una tipologia conceptual per abordar l’anàlisi del sensellarisme i l’exclusió residencial: European typology on Homelessness and Housing Exclusion (ETHOS) -Tipologia Europea sobre Persones Sense llar i en Exclusió d’Habitatge-.
Ús legal, social i físic de l’habitatge
Segons aquest enfocament, tenir un habitatge suposa disposar-ne en tres àmbits o dominis bàsics d’ús: legal, social i físic. Des del punt de vista jurídic, disposar d’un habitatge significa tenir un títol legal (en propietat o de lloguer) sobre la mateixa, el que confereix seguretat en l’ocupació i tinença en exclusiva.
En l’àmbit social, tenir un habitatge proporciona privacitat i permet gaudir de relacions socials.
Finalment, disposar d’un allotjament decent i adequat a les necessitats de la persona i la seva família constitueix el domini físic de l’habitatge, que queda definit per les seves condicions d’habitabilitat.
Les 4 categories d’exclusió residencial
L’existència de carències en un o més àmbits d’ús es tradueix en diferents situacions d’exclusió residencial, identificant quatre categories principals segons la classificació ETHOS:
- Sense sostre (sense allotjament de cap tipus, és a dir, vivint en un espai públic).
- Sense habitatge (vivint en un allotjament temporal, en institucions o albergs).
- Habitatge insegur (vivint temporalment amb família o amics, sublloguer il·legal o sota amenaça de desnonament).
- Habitatge inadequat (vivint en caravanes, en barraques d’assentaments il·legals, en edificacions que incompleixen la normativa sobre habitabilitat o en situació d’amuntegament).
Manca d’informació
Tot i la recomanació d’aquest enfocament per part del Comitè Econòmic i Social Europeu per promoure el desenvolupament d’estadístiques homogènies, poc s’ha avançat en reduir l’important dèficit informatiu sobre aquestes situacions d’exclusió residencial, tant a Espanya com en el conjunt de la Unió Europea.
Les dades de l’Enquesta sobre les Persones Sense Llar, realitzada de forma puntual per l’INE el 2005 i 2012, es troben desfasats i l’Enquesta sobre centres i serveis d’atenció a persones sense llar només proporciona el nombre mitjà diari d’usuaris d’aquests centres, cada dos anys, sense aportar cap característica addicional d’aquesta població.
Per conèixer i comptabilitzar a les persones que no utilitza la xarxa de centres d’allotjament es realitzen els denominats recomptes nocturns. Diverses ciutats espanyoles els han portats a terme amb més o menys regularitat.
L’Observatori de l’Exclusió Social de la Universitat de Múrcia (OES) ha desenvolupat una metodologia pròpia en les seves investigacions sobre exclusió social, col·lectius vulnerables i exclusió residencial.
Estudis a Múrcia i Cartagena
A través dels recomptes-enquesta realitzats a les ciutats de Múrcia i Cartagena, es va analitzar la situació residencial i social de les persones sense sostre (en carrer) i sense habitatge (centres), afegint, respecte a la majoria d’estudis, a qui resideixen en habitatge inadequat (infrahabitatge o assentaments) i en habitatge insegur (sublloguer o desnonament).
Els resultats d’aquests treballs remeten a una població molt heterogènia i d’elevada mobilitat en la qual predominen els homes i l’origen estranger. Les dones són més presents en habitatge inadequat, mentre que l’origen espanyol és més freqüent en la categoria d’habitatge insegur.
Sovint, es criminalitza les persones en exclusió residencial, que són detingudes o són agredides simplement per la seva condició. Pedro Cabrera, professor de Sociologia i expert en pobresa extrema, exclusió social o sense llar denuncia l'”arquitectura hostil” i parla d’aporofobia.
Quan s’interroga a aquestes persones sobre l’origen de la seva situació, la majoria manifesta raons estructurals (problemes econòmics, laborals, d’accés a l’habitatge o relacionats amb el procés migratori) i relacionals (problemes familiars, violència domèstica i ruptura de parella).
Expulsió de la llar per orientació sexual
Un recent estudi destaca l’expulsió d’el domicili per discriminació en l’orientació sexual com a primera causa de pèrdua d’allotjament de les persones sense llar LGTBI. Els motius personals (problemes de salut, addiccions o voluntat pròpia) són esmentats en tercer lloc, aconseguint una escassa rellevància els que refereixen una elecció individual.
L’efectivitat de l’Estratègia Nacional Integral per a Persones Sense Llar 2015-2020 ha estat molt escassa, donant com a resultat una desfavorable avaluació de la mateixa. Promogut per FEANTSA, l’Informe ” 50 solucions als sense llar i a l’exclusió residencial” reuneix projectes innovadors de tot Europa, cinc d’ells espanyols, que ofereixen respostes al problema.
En una resolució aprovada el 24 de novembre de 2020, el Parlament Europeu insta els Estats membres a acabar amb el sensellarisme i anuncia estar treballant en propostes dirigides a fomentar mercats d’habitatge inclusius i l’accés a un habitatge digne i assequible.
Ampliació de l’habitatge social
A Espanya això passa per ampliar l’exigu parc d’habitatge social i elevar la protecció dels ciutadans enfront del risc de perdre l’habitatge. Es tracta d’atallar problemes com el sobrecost, la pobresa energètica, la sobreocupació o els pisos pastera, reforçant la coordinació entre les diferents àrees d’intervenció (serveis socials, salut, habitatge) i entre els diferents nivells administratius (local, autonòmic, estatal).
La crisi econòmica derivada de la pandèmia per Covid-19 fa témer les pitjors conseqüències sobre els grups de població més vulnerables. Les mesures adoptades en relació amb la moratòria dels desnonaments i la suspensió dels talls per subministraments van dirigides a pal·liar aquests efectes, davant la mobilització ciutadana.
Aquest és un article original de The Conversation
