Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
A la Conferència Internacional del Treball realitzada a Ginebra sobre ‘Treball i canvi climàtic: la iniciativa verda’, en el mandat inclòs dins la memòria del director general el primer punt diu:
“La Constitució de l’OIT de 1919 i la Declaració de Filadèlfia de 1944 no contenen referències a la sostenibilitat ambiental, i tampoc esmenten el canvi climàtic. No obstant això, des de fa vint anys o més els esdeveniments es van accelerant i això ha generat en els mandants de l’OIT de tot el món la ferma convicció que l’Organització només pot complir el seu mandat de justícia social eficaçment si integra la sostenibilitat ambiental en el Programa de Treball Decent”.
En la mateixa línia, són moltes ja les veus que veuen que el canvi climàtic està impactant en les dinàmiques de treball. Aquest impacte, afirmen, comportarà processos de transformació, reconversió i adaptació en tots els sectors productius, i ho farà amb més intensitat en aquells més exposats als seus efectes. Per confirmar aquest procés, organismes com l’Institut Sindical de Treball, Ambient i Salut (ISTAS) va iniciar fa un any una enquesta per conèixer quines són les percepcions, actituds i opinions dels treballadors i els seus representants legals davant el canvi climàtic. Això, entenen, contribuirà al disseny de les polítiques i mesures d’adaptació, així com a la ulterior comprensió i aplicació d’aquestes. D’altra banda també apunten que ajudarà a administracions, empreses i organitzacions sindicals a planificar la seva resposta i la seva adaptació als condicionants derivats del canvi climàtic, a detectar impactes i vulnerabilitats i a conèixer les necessitats de sensibilització, informació i formació dels treballadors per al disseny i implementació de les mesures i actuacions necessàries per a això.
A part de treballar quins canvis són necessaris dins dels sectors perquè l’impacte no sigui desmesurat i estigui lliure de riscos per als treballadors, també cal preveure les pèrdues que pot haver-hi per l’augment de l’estrès tèrmic. Els canvis en l’organització de la feina poden fer perillar alguns llocs de treball també pels avenços tecnològics. Però segons un informe de l’Organització Internacional del Treball (OIT), també es preveu que l’augment de l’estrès tèrmic provocat pel canvi climàtic porti amb si una pèrdua de productivitat equivalent a 80 milions de llocs de treball. Les dades surten en entendre que amb un augment de la temperatura global d’1,5°C per a finals de segle, el 2030 s’haurà perdut el 2,2% de les hores de treball a tot el món.
Aquest informe de l’OIT es basa en dades climàtiques, fisiològics i d’ocupació, i proporciona estimacions sobre pèrdues de productivitat. Afirma que, atès que l’excés de calor en l’àmbit laboral constitueix un risc per a la salut en el treball, en restringir les funcions i aptituds físiques dels treballadors i la seva capacitat de treball, el sector més afectat a nivell mundial serà l’agrícola. Les conseqüències poden ser que la productivitat disminueixi però també en casos extrems pot provocar insolacions, que podrien arribar a ser mortals.
Riscos laborals i de producció
Així, aquests efectes poden comportar en molts casos l’aparició de nous riscos laborals o l’augment de la intensitat i la gravetat d’alguns dels ja coneguts, en nombrosos sectors tan diversos com és la construcció, l’agricultura, la pesca, els transports, la indústria, la seguretat, la salut, les energies renovables, els serveis d’emergències, etc., i, per tant, afecten un gran nombre de treballadors.
Com explica l’informe, el sector agrícola compta amb 940 milions de treballadors a tot el món i apunta que per al 2030, el 60% de les hores de treball perdudes arreu del món a conseqüència de l’estrès tèrmic seran d’aquest sector. El sector de la construcció també es veurà greument afectat: el 19% de les pèrdues d’hores de treball per al 2030 correspondran a la construcció.
Evidentment, i com en tots els elements que s’analitzen a nivell mundial, els efectes seran desiguals. Les regions en què més hores de treball es perdran seran Àsia meridional i Àfrica occidental, en què es preveu que es produeixi una pèrdua de prop del 5% de les hores de treball en 2030, és a dir, al voltant de 43 milions i 9 milions de llocs de treball respectivament.
Així, com ja ens trobàvem a les demandes de l’enquesta d’ISTAS, en l’informe de l’OIT també es parla de doblar els esforços encaminats a la formulació, finançament i aplicació de polítiques a escala nacional que permetin pal·liar els riscos que provoca l’estrès tèrmic i protegir els treballadors. De fet, des del mateix web del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya defensen que les polítiques públiques i les administracions han de prendre un paper actiu en l’adaptació de la societat a aquests canvis i en concret en la prevenció de l’impacte que tots aquests esdeveniments poden tenir en la salut i la seguretat de les persones en general i els treballadors en particular. És allà des d’on han creat un portal per informar els empresaris, els treballadors, tots els agents socials i qualsevol persona interessada d’aquells aspectes del canvi climàtic que poden tenir més rellevància pel que fa a la seguretat i la salut dels treballadors. De fet parlen de riscos laborals associats al canvi climàtic però també donen eines per a la seva prevenció.
No està tot perdut, polítiques socials i formació com a alternativa
Com afirma un informe realitzat per LifeClinomics i coordinat per la Diputació de Barcelona i amb el suport d’agents socials i sindicats com ara CCOO i UGT, “els impactes de la calor i els fenòmens meteorològics extrems sobre determinades activitats professionals –en especial, les que es realitzen en espais lliures i al carrer– fa que alguns riscos i vulnerabilitats es facin encara més evidents quan els contractes i les condicions laborals són precàries”. Així, sota el nom ‘El món del treball davant del repte del canvi climàtic. Com s’han d’adaptar les empreses i les persones treballadores al nou escenari climàtic?’, a l’informe apunten que el desconeixement d’aquests impactes sobre les persones treballadores, quan a més s’ajunta amb criteris empresarials fonamentats estrictament en el compte de resultats que acostumen a desatendre les polítiques de prevenció i salut laboral, condueix a situacions de desprotecció.
És per això, que les polítiques i reptes que es plantegen a escala internacional per fer front als efectes del canvi climàtic posen l’èmfasi en afavorir entorns de treball que enforteixin els sistemes de protecció social i laboral. Per donar cobertura a tothom i no deixar ningú enrere, cal que quan s’avanci cap a un model de producció i consum que faci un ús més eficient i sostenible dels recursos naturals per millorar la competitivitat, es faci de manera justa per tots els treballadors, i que les noves oportunitats i nínxols d’ocupació estiguin en sintonia amb aquesta nova realitat.
Un altre element essencial per a reduir conseqüències negatives provinents de l’impacte del canvi climàtic és la necessitat de formar tots els treballadors que corren riscos per la calor i els fenòmens meteorològics extrems. Aquesta capacitació professional, apunten a l’informe, ha de tenir com a objectiu que la persona sigui capaç de reconèixer els símptomes de l’estrès tèrmic, així com les mesures a adoptar per a prevenir-lo o actuar en casos
d’emergència.
Les persones treballadores han de rebre també assessorament sobre la importància d’estar en bona forma física per a fer la seva activitat en ambients de temperatures extremes, sobre la necessitat de beure quantitats suficients de líquids i de tenir una alimentació que compensi les pèrdues de sal amb la suor, o sobre els efectes que poden tenir determinats medicaments pel que fa a la tolerància a la forta calor. De la mateixa manera, les persones sotmeses a estrès tèrmic han de rebre formació sobre els factors que poden elevar els riscos per a la salut, com ara: problemes cardiocirculatoris, excés de pes, edat avançada, alcoholisme, etc.
Paral·lelament, asseguren que la sensibilitat dels responsables de les empreses davant dels impactes del canvi climàtic és fonamental també per crear unes condicions de treball saludables i de baixa vulnerabilitat.
Per la seva banda, les autoritats laborals i sanitàries han d’estar amatents a l’observació de la normativa i al compliment dels compromisos adquirits per part de les empreses. “Cal que desenvolupin protocols de vigilància específics de l’impacte de les temperatures elevades en la salut de les persones treballadores, formin sobre la qüestió als professionals de la salut i als responsables de controlar les condicions de treball, i millorin els procediments de notificació i recollida de dades dels accidents i contingències laborals”, exigeixen des del projecte LifeClinomics.
