El Ministeri de Treball ha iniciat els tràmits per regular per llei el treball de plataformes, del qual els riders en són el principal paradigma. Aquest model laboral té la cara negativa de la precarietat i la incertesa de l’autònom sense arribar a tenir la llibertat de control sobre el seu negoci.
El rellevant de la qüestió, i que porta cua al camp judicial, és la relació que uneix les empreses emergents (com ara Glovo o Uber) i els seus riders. Les companyies defensen que són treballadors autònoms -també es refereixen a ells com “repartidors independents”- i els demanen que estiguin donats d’alta com a tal. Argumenten que els ofereixen la llibertat i flexibilitat d’escollir els seus horaris.
Altrament, les agrupacions de repartidors volen que se’ls consideri assalariats i es consideren ‘falsos autònoms’: treballen amb eines que els dona l’empresa -l’aplicació-, no escullen el seu sou ni tampoc els horaris: parlen d’una pressió encoberta per acabar treballant les hores en què hi ha més demanda.
La batalla judicial es juga a tribunals d’arreu de l’Estat. Robert Castro, advocat i portaveu de FreeRiders, és optimista: “En l’àmbit judicial estem avançant molt. Així com pugem en l’estructura judicial les sentències ens donen la raó… és legal i jurídicament és així, els riders tenen raó”. Fa referència a les més altes instàncies que s’hi han pronunciat: el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, el d’Astúries i més recentment, a principis de març, també el de Catalunya. El TSJC ha estimat el recurs d’un treballador que Glovo va acomiadar resolent que la relació que els unia era un contracte de treball i obligant l’empresa a readmetre’l o indemnitzar-lo per acomiadament improcedent.
L’advocat també parla d’inspeccions de treball a Saragossa, Barcelona o València que conclouen que els riders tenen una relació laboral amb les plataformes, que s’han vist obligades a regularitzar-los.
Més enllà dels riders
El treball de plataformes, del qual les empreses de repartiment són les més visibles, és una tendència del mercat laboral que, de la mà de la digitalització, va camí de la ‘gig-economy’, l’economia del ‘gig’ (que en català podria traduir-se per ‘economia de feinetes’). El model, que teòricament ofereix més flexibilitat horària al treballador i menys jerarquització, té la cara negativa de la precarietat i incertesa de l’autònom sense arribar a tenir la llibertat de control que aquest té sobre el seu negoci.
L’economia del ‘gig’ no es redueix a l’enviament de paquets o aliments, sinó que ha trobat el seu lloc en el món de l’arquitectura, l’advocacia, la traducció o la informàtica. “Aquesta nova economia afecta a professions liberals, al treball qualificat i al no qualificat. S’ha de refusar la idea que aquesta forma precària de treball només afecta els treballadors menys qualificats”, resumeix Adrián Todolí, professor de la Universitat de València, doctorat en Dret i llicenciat en Economia. Segons dades de la Comissió Europea, un 11’6% dels treballadors espanyols ha rebut ingressos per part de plataformes.
El rellevant de la qüestió és la possibilitat que cada cop més empreses decideixin acomiadar la seva plantilla assalariada i ‘recuperar-los’ com a falsos autònoms. Els incentius no són pocs: un estudi d’UGT calcula que les plataformes d’enviaments de la gig-economy s’estalvien 168 milions d’euros l’any a Espanya en matèria de salaris i cotitzacions a la Seguretat Social, que haurien de pagar si tinguessin contractats els riders. El càlcul a Catalunya es traduiria en 39’5 milions d’euros.
Todolí alerta que l’economia del ‘gig’ va en aquesta línia: “No crea nous nínxols d’ocupació, sinó que transforma o ‘plataformitza’ els sectors productius existents. Entre els més afectats hi ha les professions liberals, el treball creatiu i el transport”. Ho demostra pel fet que “la meitat dels treballadors digitals actuals ha estat personal assalariat als seus treballs previs”.
La ministra de Treball del govern espanyol, Yolanda Díaz, ja va manifestar a finals de febrer la seva intenció de lluitar contra la figura dels falsos autònoms. Després de reunir-se amb la plataforma RidersxDerechos, el seu ministeri ha fet públic que ha començat els tràmits de redacció d’un text legal que reguli la seva condició laboral i que vol aprovar abans de l’agost. L’expert en la matèria Adrián Todolí resumeix: “Hi ha opcions variades. Des de canviar el concepte de treballador com ha fet l’estat de Califòrnia fins a incorporar per llei tots els autònoms individuals a l’Estatut dels Treballadors com han fet els Països Baixos”.
