Cada dia moren, encara avui, 25 persones en residències de la tercera edat a Catalunya. Per això, diverses entitats, entre les quals hi ha la coordinadora 5+1, que agrupa familiars de persones internes; la plataforma en defensa dels serveis públics i Marea blanca han posat en marxa una campanya sota el lema: “cap més mort evitable ja”. Dins d’aquesta iniciativa hi ha la presentació de la denúncia a fiscalia feta per 95 persones, on es detallen irregularitats, que poden haver costat vides, en onze residències i es demana també que s’investiguin les 1073 residències de gent gran que hi ha a Catalunya.
En la presentació de la campanya, el sindicat Comissions de Base (CoBas) ha anat un pas més enllà amb l’anunci de la presentació d’una querella criminal vinculada amb les irregularitats que han provocat la mort de persones grans en geriàtrics a Catalunya.
En una roda de premsa telemàtica en la qual han participat: María José Carcelén, de la coordinadora 5+1; Elba Tenorio, de la plataforma en defensa dels serveis públics: Concep Miró, de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i Israel Álvarez, de CoBas, s’ha denunciat la situació que afecta el món de les residències a Catalunya, marcada per la falta de control de l’administració i l’especulació de grans grups econòmics locals i multinacionals. Aquesta conjunció ha suposat la degradació del servei a la gent gran i també la penositat de les condicions laborals dels treballadors i les treballadores que els donen servei.
Querella criminal de CoBas contra Chakir i Vergés
Carcelén ha explicat els motius de la demanda perquè fiscalia investigui. Ha recordat que van reclamar el març passat que es trobessin espais nets fora de les residències per tractar els afectats o sospitosos d’infecció per Covid-19 i que els casos més greus es derivessin als hospitals. Per als treballadors ja, a l’inici de la pandèmia van reclamar a la Generalitat que els fossin facilitats Equips de Protecció Individual (EPI) i es fessin proves tant als residents com als treballadors de les residències. En aquest sentit la denúncia tracta de saber perquè no es van dur molts dels malalts als hospitals. Si hi va haver alguna instrucció per no fer-ho o si des dels hospitals es va rebutjar atendre persones que “molts cops, i tenim proves, arribaven a la sanitat deshidratats i desnodrits”, segons Carceller.
Morir de tristesa
En la situació actual, Carceller ha demanat que es facin test als familiars de residents geriàtrics perquè almenys una persona pugui entrar a les residències i així evitar que “els que no han mort pel coronavirus se’ns morin de tristesa”. I si no hi ha test la responsable del familiars d’internats demana que es facilitin EPI perquè amb totes les garanties es puguin visitar els seus parents, almenys una persona per família. També ha reclamat Carcelén informació sobre els tests que segons la Generalitat s’han fet a les residències, uns 11.000.
Més dur ha estat Israel Álvarez, treballador d’una residència i sindicalista. Ha afirmat que el seu sindicat, CoBas, prepara una querella criminal, perquè “ja l’any passat vam enviar informació a la fiscalia i ni ens ha cridat per fer cap comprovació”.
En aquest cas l’acció penal ha estat assessorada per un lletrat i un membre del Cos Nacional de Policia (CNP). Es concreta en tres residències. Els fets que ha relatat van des de la negativa a derivar malalts a hospitals, acte que ha vinculat amb la mútua, Mutuam que fins a aquesta crisi tenia adjudicat el tractament sanitari a les residències, fins a falta de personal per assistir malalts, documentada amb gravacions. En aquest sentit ha indicat que en una residència de Barcelona on es va detenir un treballador per agredir sexualment una resident, la direcció va acomiadar la infermera que ho va denunciar, “i sort que es va instal·lar una càmera que ho va gravar tot”, ha manifestat Álvarez. Aquest treballador ha avançat que la querella es dirigirà contra el conseller de treball, Chakir el Homrani; la consellera de Salut, Alba Vergés i Laura Pelay, secretaria general de Salut.
Crítica a fiscalia
La querella, segons Álvarez, també responsabilitza empreses, com la constructora Sacyr, que quan es va fer càrrec de la gestió d’una de les residències va aturar la neteja de la roba dels treballadors “cosa que suposa risc biològic”, ha dit.
Sobre les morts a les residències, Israel ha recordat que almenys a Barcelona les morts a les instal·lacions geriàtriques s’han de documentar durant cinc anys. “Així que es pot comparar el que passava i el que ha passat aquest any”.
Per la seva banda, Elba Tenorio ha fet una crítica de fons a la privatització tant de residències com de la seva gestió: “Si una residència pública passa a ser gestionada privadament, s’acaba el servei públic”, ha dit. Ha criticat que Catalunya tingui 35.000 places residencials privades i només 10.000 places públiques i que a l’àrea metropolitana hi hagi 25.000 “places mercantilitzades, en mans de fons voltor, empreses de la construcció, societats com Eulen i Sacyr i fundacions fosques”.
Tenorio ha tornat a parlar de Mutuam que fins a la crisi darrera era responsable dels serveis sanitaris a les residències. Ha dit, per exemple, que l’entitat, “ha abandonat una residència del grup Ballesol, en plena pandèmia”.
Per la seva banda, Concep Miró, ha parlat de les condicions en què han de fer la seva feina les treballadores i treballadors de geriatria, de les ràtios de malalts per treballador, “que han quedat obsoletes perquè es van fer, el 2010 pensant que els residents tenien una autonomia que no tenen. La majoria ara tenen grau 2 i 3 de dependència”, ha afirmat. També ha assenyalat que en aquesta crisi les minvades plantilles han disminuït dràsticament per les infeccions, fent que el servei caigués en picat. Finalment ha recordat que les treballadores i treballadors de la geriatria fan la seva feina per un salari congelat des de fa deu anys “que no arriba al mileurisme” i ha reclamat fons públics perquè es millori la situació laboral de les treballadores.
