Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
En el llistat de treballadors i treballadors que han plantat cara diàriament al coronavirus Covid-19, hi ha professions que molt sovint s’obliden. Potser una és la de les operàries i treballadors que sense falta han assegurat el proveïment d’aliments i productes de primera necessitat als supermercats del país.
Belén Cartagena és treballadora de la cadena de supermercats Lidl. “Faig el què toca, de vegades a caixes, altres cops reposant productes o rellevant alguna companya en altres llocs”. A més, és delegada sindical de CCOO en la federació de comerç.
“La primera setmana va ser la més dura”, explica. “Ens havíem preparat per tenir molta feina, una cosa com en el període de nadal, però va ser la guerra” diu. El cas va ser que els treballadors del comerç van patir la segona quinzena de març una barreja d’estrès, treball i nervis “amb molta preocupació per la família i per casa”, explica.
Les treballadors del comerç mai havien pensat que la seva tasca seria considerada essencial i que haurien d’estar, a un altre nivell, en primera línia de la lluita contra la pandèmia. “Tenim clar que la nostra tasca no és tan arriscada com la de les sanitàries, perquè tractem amb els clients i no directament amb malalts, però el cert és que la situació d’incertesa acaba afectant”, afirma aquesta treballadora.
“La primera setmana va ser la més dura”, afirma Belén. Ni els treballadors ni l’empresa estàvem preparats per l’allau de clients, per la sensació d’inseguretat i per la manca de material de protecció. “Al principi només teníem guants de plàstic que aprofitàvem de la màquina de tallar pà”, diu Cartagena. Així, els primers dies es va improvisar la protecció de treballadors i clients. Ni empresa ni treballadors havien pensat a enfrontar-se a una situació com l’epidèmia. Això va aguditzar la imaginació i la resposta dels treballadors. “Les primeres mascaretes les vam comprar nosaltres”, diu. Van ser un parell de companys que, pel seu compte van adquirir mascaretes “de les que una cara és blanca i l’altra blava, i les van repartir entre la resta de treballadors”, afirma.
Allau de compradors
Va coincidir que la primera setmana va ser quan la sensació d’inseguretat era més gran i una part de la clientela va acudir massivament als centres comercials. En aquells primers dies l’empresa, una multinacional alemanya, no havia reaccionat encara i feien falta Equips de Protecció Individual (EPIS). Després els productes van arribar fins a cobrir les necessitats. “El primer van ser gels, solucions per netejar les mans de treballadors i clients, mascaretes i fins i tot plaques de vinil per reforçar les mampares que ara serveixen per fixar una distància de seguretat entre usuaris dels supermercats i els treballadors. També s’han aconseguit tires de velcro que serveixen per mantenir les distàncies”, diu.
El que habitualment no es feia en les botigues ara és imprescindible: “ens faltava un company perquè estava de vacances, i vam haver d’improvisar mecanismes perquè separar els clients a l’entrada”, explica Belén. Aquesta circumstància va fer el treball els dies més crítics estès marcada per la tensió.
Màxima seguretat
“Als centres treballem amb la màxima seguretat, però no sabem si la persona que tenim al davant pot estar infectada o no, i això ens causa tensió perquè podria passar que, sense voler, ens contaminéssim nosaltres o la nostra família”, diu Belén, que recorda que a casa conviu amb els seus pares, que tenen una edat de risc, i amb la seva filla.
Entre les treballadores i els treballadors dels establiments de les empreses de distribució d’aliments i productes de primera necessitat s’han produït moments de certa inquietud. “Hem vist que hi havia algunes persones majors que venien molt sovint a la botiga. Pensàvem que podrien contaminar-se, i que no es prenien la situació amb la seriositat que cal”. També en alguna ocasió les treballadores han hagut de cridar l’atenció als clients per no seguir les normes de separació personal o per no dur els guants en l’operativa de comprar. Ara bé, amb el temps aquestes normes han anat sent assumides i ara almenys a la seva empresa no hi ha sensació d’inseguretat, diu aquesta treballadora.
Per sort, en l’entorn de Belén no s’han donat casos de treballadors o treballadores afectats pel Covid-19. “Només un company d’un altre centre va tenir els símptomes, però no sabem si va ser per la feina perquè un altre familiar també tenia alguns dels símptomes”, afirma. No obstant això Belén, igual com els seus companys i companyes sent que també ocupa la primera línia en la lluita contra l’epidèmia i intenta assumir aquesta responsabilitat amb la consciència “de què ens juguem la nostra salut i la dels nostres, però que aquesta feina també és essencial”.
