L’Estat espanyol va decretar, en Consell de Ministres extraordinari aquest cap de setmana, que els i les treballadores no essencials no podrien personar-se als llocs de feina fins al 9 d’abril. Les treballadores de la llar i de les cures van ser considerades treballadores no essencials però, al contrari de la resta de persones que han hagut de quedar-se a casa, no es podien acollir a les prestacions perquè, segons la regulació del 2011, les treballadores de la llar no tenen dret a atur, encara que cotitzin a la Seguretat Social.
L’executiu espanyol, però, ha rectificat i, al Consell de Ministres celebrat el 31 de març, ha anunciat una prestació equivalent a una prestació per atur. “És fonamental cuidar millor els qui cuiden”, ha dit el vicepresident Pablo Iglesias. Es tracta d’una prestació equivalent al 70% de la base de cotització de la treballadora.
Ara bé, oficialment hi ha 319.000 treballadores de la llar donades d’alta a la Seguretat Social. 319.000 treballadores que podran gaudir d’aquesta prestació fins que s’acabi l’estat d’alarma. Però l’INE té recollides 580.500 persones que es dediquen professionalment a les tasques de cures i de la llar. Així, parlem de 261.500 persones que no estan registrades, que treballen, per tant, sense contracte.
Gairebé la meitat d’aquest col·lectiu (que, recordem, que en moments de normalitat no té dret a cobrar atur, ni baixes, ni vacances) no té una relació laboral regularitzada. Així doncs, la meitat d’aquest col·lectiu no podrà beneficiar-se de les ajudes del Gobierno. Un col·lectiu feminitzat, precari i invisibilitzat per se en què gairebé la meitat de les seves treballadores són invisibles i, de cara a l’administració, també inexistents.
Per parlar de la precarietat del col·lectiu, hem seleccionat 5 entrevistes i reportatges que hem elaborat sobre les treballadores de la llar i les cures, més enllà del Coronavirus i l’estat d’alarma.
OPINIÓ: Per a la igualtat de condicions de les treballadores de la llar en temps de coronavirus
Les treballadores migrants a les quals no es va voler regularitzar, tenen ara un problema per sortir al carrer per anar a la feina perquè no se’ls ha donat cap fórmula que els garantís el seu dret a circular. Si han perdut la feina, no tindran accés a les prestacions
REPORTATGE: Els riscos de treballar durant l’epidèmia de coronavirus
En aquest text expliquem la història de Teresa, una hondurenya de 38 anys que treballa cuidant una parella d’avis. Explica com la va parar la policia durant els primers dies de l’estat d’alarma i que, a conseqüència de no tenir papers ni un contracte laboral, no va poder explicar als agents que anava a treballar i no s’estava saltant el confinament.
ENTREVISTA: “Per ser dones hem de treballar cuidant i per ser migrades ho hem de fer en precarietat”
Rocío Echeverría, de Sindillar | La BonneRocío Echeverría és treballadora de la llar i una de les milions de dones que donen cos a l’anomenada ‘fuga de les cures’ d’Amèrica Llatina cap a Europa. Les cures són “pilar de qualsevol societat però el capitalisme masclista ens deixa fora del circuit econòmic”
VIDEO: Els drets laborals de les dones migrades, explicats en vídeos d’un minut
Les treballadores de la llar solen patir vulneració de drets durant la seva jornada. Des de treball en negre, acomiadaments improcedents, excés de la jornada màxima o, inclús, agressions sexuals. Inspecció de treball no té accés al domicili privat, encara que aquests sigui un espai laboral, per tant, moltes agressions queden sense resposta, tal com explicàvem en aquesta entrevista a Telma Vega, inspectora de treball de la Generalitat. Per això, CCOO va realitzar píndoles de menys d’un minut per tal d’explicar els drets laborals de les treballadores de la llar.
