Enmig de l’epidèmia de coronavirus, aquest 19 de març era una cita molt esperada per milers d’empleats públics temporals. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictat sentència en un dels molts casos que li arriben demandant una solució (o almenys una compensació) a l’abús freqüent de la temporalitat que fa l’Administració pública, especialment en serveis com el sanitari. El TJUE ha conclòs aquest dijous, en la seva anàlisi de dos casos d’interins durant més de 12 anys, l’existència d’abusos per l’Administració espanyola sobre aquests treballadors i deixa en mans dels tribunals nacionals determinar quina és la sanció apropiada per sancionar aquesta conducta, entre les quals esmenta reconèixer-los una indemnització dissuasiva, segons informa Eldiario.es.
Els dos casos que ha resolt avui el tribunal europeu tenien com a principal objectiu la conversió automàtica en treballadors fixos -sense passar per una oposició o un altre concurs públic- dels interins i altres treballadors de l’Administració pública amb contractes temporals abusius. Així ho va explicar a l’estiu l’advocat Javier Araúz, que representa l’informàtic i a quatre odontòlogues del Sermas (servei madrileny de salut) els casos ha analitzat el TJUE. Van mantenir contractes temporals durant entre 12 i 17 anys. Aquest advocat ha defensat que, davant aquests abusos, s’hauria de procedir a la conversió en fixos d’aquests professionals.
Com ja anticipaven alguns experts en Dret Laboral, el TJUE no respon de manera afirmativa a què la mesura que procedeix per aquest cas sigui la fixesa en el lloc d’aquests treballadors, sinó que estableix que són els tribunals espanyols els que han d’acordar la mesura que considerin oportuna per sancionar els abusos de l’Administració.
En concret, el tribunal europeu esmenta tres exemples, que són les mesures que li han traslladat des dels jutjats espanyols. “Incumbeix a l’òrgan jurisdiccional nacional apreciar” decidir si “l’organització de processos selectius” (oposicions) perquè s’ocupin definitivament les places d’aquests interins en frau durant anys, “la transformació d’aquests empleats públics en ‘indefinits no fixos” i “la concessió a aquests empleats públics d’una indemnització “equivalent la de l’acomiadament improcedent” constitueixen mesures adequades per prevenir i, si escau, sancionar els abusos”, recull la sentència.
Tot i que el TJUE deixa oberta l’opció que els tribunals espanyols es decideixin sobre aquestes tres mesures (treure places a oposició, declarar-‘indefinits no fixos’ i la indemnització equivalent a l’acomiadament improcedent), els jutges europeus donen la seva opinió sobre elles. En els dos primers casos, no les consideren del tot oportunes i a la que menys pegues posen és a la indemnització, això sí, ha de ser proporcionada i dissuasiva davant d’aquests abusos.
La indemnització com a multa
Els jutges expliquen que, per complir amb la normativa comunitària contra la temporalitat abusiva, “la concessió d’una indemnització ha de tenir específicament per objecte compensar els efectes de la utilització abusiva de successius contractes o relacions laborals de durada determinada”. A més, aquesta indemnització ha de garantir una segona missió: ha de ser proporcionada, però també “prou efectiva i dissuasiva per a garantir la plena eficàcia d’aquesta clàusula” contra els abusos sobre els treballadors temporals.
Així, si a Espanya es permet concedir a altres treballadors temporals fraudulents (no interins) “una indemnització equivalent a l’abonada en cas d’acomiadament improcedent”, el TJUE conclou que correspon als jutjats nacionals “determinar si aquesta mesura és adequada per prevenir i, si escau, sancionar tal abús”.
Només treure l’oposició no val
Convocar l’oposició de les places perquè siguin ocupades de manera definitiva és l’opció que s’aplica de manera general a Espanya. En elles, els treballadors afectats pels abusos poden concórrer igual que qualsevol altra persona. Aquesta opció no convenç en absolut a tribunal europeu per si sola, ja que, tot i que aconsegueix que per fi la plaça s’ocupi de manera legal per un treballador de forma permanent, no sanciona el mal comportament de l’Administració.
En aquest sentit, el TJUE fa pujar els colors a l’Administració pública espanyola. Els magistrats europeus apunten que, si Espanya respectés els terminis per convocar les oposicions i processos selectius (de manera general són tres anys en què l’Administració està obligada a treure a concurs una plaça), aquest sí podria ser un mecanisme per evitar la temporalitat abusiva.
Però la veritat és, i a la vista està amb els casos d’aquests treballadors amb més d’una dècada en els seus llocs, que l’Administració Pública no compleix. “En realitat aquests terminis no es respecten i aquests processos són poc freqüents”, afirma el TJUE fruit de la informació recollida. En qualsevol cas la mesura serviria per evitar el frau, no per sancionar els casos quan ja s’hagin produït.
A tribunal europeu tampoc li convenç la possibilitat de convocar “processos selectius de consolidació” d’ocupació a treballadors temporals, ja que només s’atribueix una facultat a l’Administració, “no està obligada a aplicar la disposició encara que s’hagi comprovat que recorria de manera abusiva a la utilització de successius contractes o relacions laborals de durada determinada”.
‘Indefinits no fixos’: una opció que no convenç
Els ‘indefinits no fixos’ són una figura creada als tribunals espanyols davant les demandes d’empleats públics temporals fraudulents. Reconeixen als afectats que poden ocupar la seva plaça de manera indefinida, però només fins que surt a concurs la plaça de manera definitiva o es reincorpora la persona que té la titularitat de la parada. En el concurs de la plaça, aquest treballador no té més dret sobre ella que qualsevol altra persona que vulgui fer oposicions.
Els jutges europeus apunten en la seva sentència d’aquest dijous que, encara que és una opció seu reconeixement, “n’hi ha prou amb assenyalar que els mateixos jutjats remitents consideren que aquesta mesura no permet assolir la finalitat perseguida” per la normativa europea. El mateix opina el TJUE: “Es desprèn que aquesta transformació es produeix sense perjudici de la possibilitat que l’ocupador amortitzi la plaça o cessi a l’empleat públic amb nomenament de durada determinada de què es tracti quan la plaça es cobreixi per reingrés del funcionari substituït “.
Els magistrats destaquen a més que “a diferència” del que succeeix en el sector privat, on un abús provat sobre un treballador temporal suposa el seu reconeixement en indefinit, “la transformació dels empleats públics amb nomenament de durada determinada a ‘indefinits no fixos’ no els permet gaudir de les mateixes condicions de treball que el personal estatutari fix “.
En qualsevol cas, els jutges no es pronuncien sobre si seria oportuna la conversió automàtica d’aquests treballadors en fixos, com reclamava l’advocat dels interins denunciants. De fet, la sentència recorda la normativa europea “no imposa als Estats membres una obligació general de transformar en contractes per temps indefinit els contractes de treball de durada determinada”.
