La situació laboral de les dones a Catalunya és contradictòria si es compara amb la dels homes. Les dones que tenen edat de treballar ho fan en un 51%, un 43% estan en situació d’inactivitat i un 7% en atur. Això vol dir que la taxa d’activitat femenina és del 57%. Inferior, doncs, a la masculina, que és del 66,5%. Ara bé, la meitat de les dones actives laboralment tenen estudis superiors, mentre que entre els homes només s’ha arribat al 40% . És a dir, que les dones ocupades tenen nivells educatius superiors als homes que també tenen feina. Aquestes són algunes de les conclusions de l’estudi titulat “Condicions de vida i de treball de les dones”, presentat per Lídia Sandalinas, membre de la Secretaria de Dones i Polítiques LGTBI del sindicat. i Alba Garcia, secretària de Dones i Polítiques LGTBI de CCOO.
El treball passa revista a la situació de la dona a Catalunya amb especial èmfasi en les condicions laborals. Per equilibrar la situació, especialment pel que fa a la bretxa salarial, les sindicalistes confien en l’aplicació dels plans d’igualtat, que ara són obligatoris en les empreses de fins a 50 treballadors. Ara, les empreses de més de 250 operaris els han d’haver implementat aquests plans. Segons la norma hi hauria d’haver 1.774 empreses en aquesta situació, però el 2018 n’hi havia només 307 i un any més tard 485. I a més, alguns dels plans acordats han caducat. Per això les sindicalistes han avançat que divendres 6 de març denunciaran una desena de companyies per no aplicar correctament els plans als quals s’han compromès.
Garcia i Sandalinas s’han referit a la bretxa Salarial entre homes i dones, que a Catalunya és del 23% i arriba al 15% si es mira per hora treballada.
Pitjors condicions
Segons l’estudi, les condicions en què treballen les dones són pitjors a les dels homes. Per exemple, la temporalitat entre les dones és del 22% i entre els homes el 19%. La taxa de treball a temps parcial no desitjat també és més alta entre les dones 23%, que entre els homes, 9%.
Però, quan les dones perden la feina, la seva situació també és més negativa que quan això afecta als homes. La taxa d’atur femenina és de l’11%, un punt superior a la dels homes. I això passa tot i que les dones aturades disposen en un 33% estudis superiors, mentre que els homes amb aquests estudis només són el 22%.
La desprotecció entre les aturades pel que fa a subsidis i ajudes és també més elevada que entre els homes, en concret 8,5 punts més. Aquesta situació es concentra en les més joves, han indicat les dirigents de CCOO.
Un altre aspecte destacat és que les dones, a més de treballar dediquen més temps a la feina a casa. Una de cada quatre dones assalariades treballa dos o més dissabtes al mes. Les dones també lideren un altre trist rànquing: són les que fan més hores extres sense compensació ni econòmica ni en temps de treball.
I si durant la vida laboral els salaris de les dones són inferiors, les pensions també ho son. Concretament, les pensions contributives mostren que una dona de mitjana es va retirar cobrant 807,5 euros al mes, mentre que els homes reben 1.296,5 euros al mes quan es jubilen, una diferència mitjana de 489 euros.
Pobresa i violència masclista
La taxa de risc de pobresa i exclusió social afecta a Catalunya al 24,7% de la població. Entre les dones aquesta xifra s’enfila fins al 27,5%, en una situació en la qual la pobresa va disminuint, per bé que lentament, entre els homes, mentre que augmenta entre les dones.
En l’informe hi ha un apartat dedicat a les violències masclistes. Comença amb una altra xifra contundent, a Catalunya durant la seva vida, una de cada quatre dones pateix violència masclista. I entre les assalariades la xifra és també forta. Al Principat, cada any 20.300 dones pateix assetjament, un 66% comès per caps o persones amb una categoria laboral superior.
CCOO de Catalunya té en el seu ADN el considerar-se sindicat feminista, les dirigents han posat també dades al respecte, el 43,17% de l’afiliació són dones, amb federacions on ja són majoria, com a Sanitat i a Indústria, cosa que també es dóna en l’elecció de delegades i entre les dones immigrants, segons han indicat García i Sandalinas.
