La bretxa salarial entre homes i dones a Catalunya és del 23,03%, segons les dades corresponents a 2017, les últimes que hi ha. No obstant, les mitjanes són enganyoses i vist amb detall el resultat és que només en la franja d’edat entre els 25 i els 44 anys la bretxa és inferior a l’esmentada, mentre que quan les dones comencen a treballa la diferència és d’un 27% i a partir dels 55 anys la distància augmenta fins al 29,20%, segons es desprèn de l’estudi elaborat per UGT de Catalunya. L’explicació de l’evolució esmentada és que les dones redueixen la rasa salarial fins que comencen a tenir fills i/o a assumir la dura d’altres persones de la unitat familiar. Llavors la distància s’eixampla.Eva Gajardo, ha presentat les conclusions del treball sobre la bretxa salarial fet pel sindicat en una jornada monogràfica. UGT ha fet un càlcul del que, al ritme actual es tardaria a tancar la bretxa salarial. “No ho hem fet públic perquè ens fa una mica de vergonya, però la xifra que ens surt és que caldrien, seguint l’actual tònica, 350 anys per arribar a la igualtat salarial”, ha explicat.
Per accelerar el procés de reducció de les diferències, la recepta de la UGT de Catalunya té dues potes. Per una banda, la negociació col·lectiva, que hauria de tenir en compte les circumstàncies que expliquen perquè les dones cobren menys que els homes fent la mateixa feina. El segon element seria l’aplicació de la llei de transparència salarial, que tot i estar aprovada no és efectiva perquè falta el seu desenvolupament reglamentari, segons ha explicat Gajardo.
La dedicació de les dones a la cura de les seves famílies és el fet que explica que la seva carrera laboral i salarial sigui inferior. UGT posa exemples que ho expliquen. A partir dels 35 anys els homes treballen en un 89,4% mentre que les dones ocupades només tenen un 68,2% en la taxa d’ocupació. “Tenir fills i filles és un factor d’inserció laboral per als homes i d’abandonament del treball assalariat per a elles” ha dit la dirigent sindical.
Un altre aspecte que crida l’atenció és el de les excedències per tenir cura de filles i fills, que són assumides en un 92,77% per dones i només en un 7,23% per a homes.
Si als punts anteriors s’hi suma el fet que les dones acostumen a entrar en el mercat laboral en feines amb menors salaris en sectors molt feminitzats, això explica el decalatge salarial que s’arrossega durant tota la carrera laboral.
És conegut que la bretxa salarial segons les franges d’edat és ascendent des del punt que més s’acosta a la igualtat, entre els 25 i 34 anys, quan la diferencia de salaris només és del 12,28%. Però, a partir del punt esmentat el patró és ascendent, de manera que en el moment de la jubilació les dones pateixen una bretxa salarial del 29%, cosa que repercuteix en unes pensions també inferiors per a les dones.
Un altre punt destacat per UGT és el fet que els homes tenen en els seus salaris complements que incrementen les seves retribucions, mentre que això noi passa amb la mateixa intensitat entre les dones.
Valorar econòmicament les capacitats
Hi ha un altre aspecte que l’estadística oficial no destaca i que UGT posa de relleu. A les empreses petites la bretxa salarial és més gran que a les empreses grans. En les primeres la diferència és del 29,7% mentre que el 2014 la mitjana a Catalunya es va situar en el 26%. I no cal oblidar que l’estructura majoritària la conformen a Catalunya empreses de petita i molt petita dimensió.
La negociació col·lectiva hauria d’assumir una nova valoració dels llocs de treball que ocupen les dones. El sindicat advoca també per millorar les condicions laborals del sectors econòmics més feminitzats.
Un altre aspecte seria aconseguir que les empreses valorin també econòmicament les qualitats de les dones, com pot ser la seva capacitat d’assumir múltiples activitats.
Pel que fa a la negociació col·lectiva, es recorda que l’Acord Interprofessional de CAtalunya de 2018 fa recomanacions perquè en els acords col·lectius es contemplin també mecanismes per reduir la discriminació de gènere.
Com s’ha dit abans, el sindicat reclamarà que es compleixin les lleis d’igualtat salarial tant espanyola com catalana, fent que el desenvolupament reglamentaris es faci ràpid i de manera efectiva. Per això també es vol que s’augmenti el cos d’inspectors i inspectores de treball dedicades especialment a lluitar per la igualtat entre treballadores i treballadors en l’aspecte salarial i de condicions de feina
