Vaga històrica i pràcticament general als polígons industrials de la Petroquímica de Tarragona. Els sindicats asseguren que, tret dels serveis mínims, les fàbriques i instal·lacions estan aturades. CCOO de Catalunya considera que el seguiment de l’aturada és pràcticament del 100% “sense incidents destacables i amb els serveis mínims entrant a les empreses amb normalitat”. Per la seva banda, Joan Llort, secretari general de la UGT al Camp de Tarragona, afirmava que inicialment l’aturada era del 90% però cap a dos quarts de nou era “pràcticament total”. L’aturada s’ha convocat amb el lema: “Per una petroquímica forta, més seguretat i menys precarietat!”.
Els piquets han funcionat des de primera hora d’aquest 19 de febrer. A més s’han tallat les carreteres que habitualment donen entrada als polígons. En les barreres establertes pels sindicalistes es deixen passar els treballadors que tenen serveis mínims. “Tenim clar que la seguretat és important i això fa que fins i tot amb vaga els serveis essencials s’hagin de complir estrictament”, explicava un vaguista.
La vaga general al sector petroquímic de Tarragona ha estat convocada per CCOO, UGT, USOC, CGT i Intersindical CSC i altres organitzacions menors. Els motius són reclamar més seguretat per als treballadors i la població i contra la precarietat, circumstància que consideren que va estar al darrere dels últims accidents que s’han cobrat quatre vides i de resultes dels quals hi ha encara 15 persones ferides. El darrer dels accidents va afectar l’empresa IQOXE i es va cobrar 3 morts: dos treballadors i un veí de la zona que va rebre l’impacte d’una peça de la factoria sinistrada.
Segons la valoració feta per CCOO de Catalunya, “aquest és el primer cop que s’atura totalment el sector petroquímic de Tarragona, és una aturada històrica”, afirmen.
També USOC ha valorat com un èxit la vaga a la petroquímica, segons la seva visió, més d’un 90% dels treballadors que podien fer vaga l’han seguit, cosa que mostra la importància de la resposta dels operaris a la demanda de més seguretat i condicions de treball dignes.
Els sindicats CCOO i UGT han posat tota la carn a la graella per aconseguir un èxit en la vaga del sector químic tarragoní. Han realitzat assemblees a empreses i entre els seus afiliats i simpatitzats. En aquestes trobades s’hi han implicat els seus màxims responsables, tant de l’àmbit estatal com del català. Els secretaris generals, Unai Sordo i José María Álvarez s’han compromès a reclamar més seguretat i més estabilitat a la feina.
Als piquets en els quals no s’han produït incidents, s’hi han pogut veure el secretari general de CCOO, Javier Pacheco; el responsable de la Federació d’Indústria, José Antonio Hernández, i els màxims dirigents tarragonins, Mercè Puig, secretària general, i Agustín Martín de la federació d’Indústria a Tarragona.
Igualment des de la UGT han participat el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros; el secretari general de la UGT al Camp de Tarragona, Joan Llort; i el secretari general de la UGT FICA al Camp de Tarragona, Àngel Clua.
A la petroquímica de Tarragona hi ha 32 empreses que donen feina a uns 12.000 treballadors i treballadores. Aquest conglomerat aporta el 0,6% del Producte Interior Brut (PIB) de l’Estat espanyol.
A més de la vaga general, l’últim accident mortal, d’IQOXE, que va causar 3 morts i uns 15 ferits, ha causat una important inquietud ciutadana. Per això, cap a dos quarts de set de la tarda hi ha convocada una manifestació al centre de Tarragona. Les associacions de veïns i veïnes de la ciutat i els municipis que toquen als polígons industrials s’han involucrat a fons amb l’organització d’autocars en el que pensen que pot ser la manifestació més important viscuda al territori.
Els sindicats vinculen els accidents amb la precarietat que hauria dut la reforma laboral. La utilització d’empreses de multiservei a les quals es poden externalitzar serveis fins llavors essencials ha suposat la relaxació de la seguretat que històricament havia regit al sector petroquímic.
L’àmbit ciutadà, per la seva banda, viu una crisi de confiança. Molts ciutadans no es fien dels plans oficials de seguretat del sector químic. Afirmen que la indústria és necessària però molts no estan disposats a arriscar-hi la vida.
Autores: Redacció
